SEGONA PÀGINA


L’OMNIPRESENT
Agenda setmanal reduïda de Trump
Donald omnipotent, ompliu la taula de notícies i a tots nosaltres amén. Així comença cada setmana la reunió de redacció. I ens fa cas.

Durant els últims dies, el President ha amenaçat a Veneçuela amb l’enderrocament del govern Maduro. Ja no en té prou en enfonsar barques contrabandistes. Necessita carregar-se al President (que no és cap ximpleria) i de passada a una part de la població (que és una bogeria).

Dimarts, després de dinar tot iniciant la becaina, va proposar a la OTAN que expulsés a Espanya i així estem tots ara amb el cul ben ferm perquè si no estem a la OTAN ens perdrem les properes guerres que patrocini Amèrica i serà una llàstima perquè no podrem col·laborar en l’alliberament de la humanitat. L’endemà va ordenar ocupar unes quantes ciutats amb historial demòcrata a fi i efecte de mantenir a l’exèrcit en forma física i mental. No hi ha res tan satisfactori i patriòtic com carregar-se a la meitat del propi país i per acabar de donar aureola al seu salvatgisme, va redactar un esborrall sobre la puresa de la sang americana, una mala traducció de l’esperit hitlerià que tants bons resultats va donar a Alemanya i la resta del món. Va quedar tan satisfet amb la seva llei de nacionalitat que va reclamar la presència de la seva esposa a l’hora de sopar per fer-se el pinxo i després es va adormir a la sala oval.

Sense cap mena de dubte, Donald mereix un premi. No sabem si el de la Pau però alguna cosa es mereix per esforçat, dedicat i sonat.

En referència al Nobel de la Pau, la darrera notícia de la Casa Blanca resulta molt representativa. El President ha amenaçat a tots aquells que no votin per donar-li el guardó. A primera vista pot semblar una mica contradictori que un candidat a guanyar el Premi de la Pau, amenaci a qui no el voti, però si es mira bé, té la seva raó de ser. La Pau arribarà quan el món sencer pensi com Donald l’omnipotent i sόn ganes posar entrebancs a la gran fita.

P.D. Una gran decepció plana sobre el món. La terra s’ha enfosquit, les esperances s’han diluït, el futur torna a la incertesa. Donald Trump, President dels Estats Units d’Amèrica no ha guanyat el Nobel de la Pau. Una injustícia més.




 Descarregar en Pdf 

TERCERA PÀGINA


PREVENCIÓ AMB RETARD
Nou fiasco sanitari a Andalusia
Somos tres hermanas, bueno dos, la otra es una prima pero la queremos como si fuera hermana. Ayer nos reunimos en mi casa. A una le diagnosticaron cáncer hace un año y está en tratamiento, las otras dos nos hicimos la prueba. Seguimos esperando los resultados. No es fácil hablar de eso, cada una lleva su cruz como puede, pero sí se puede denunciar la grosera falta de tacto con que el poder trata a su gente.

Llevamos más de un año con fallos en el cribado de cáncer de mama por toda Andalucía y aún cuando se hace público, los responsables reducen el problema a unos pocos casos. ¿Y no son importantes esos pocos casos? ¿Si no se cargan a media población no vale la pena meter mano en el asunto?

Más de una mujer se quedará sin pecho por culpa de una mala gestión. La mayoría, supongo, sobrevivirán y el caso se olvidará porque al fin y al cabo, no serán muchas las que mueran. Lo jodido será que los primeros en olvidar van a ser los que nos han llevado al matadero.


EL DUBTE EXISTENCIAL DE MACRON
Darrers moviments a l’Elisi
Macron veu una urna i li agafa un ictus. Les té prohibides pel metge. I el primer és la salut. A França no hi poden haver eleccions. A canvi, hi ha Primers Ministres. Molts.

Alguns consideren a Macron un cagadubtes. No és veritat. Ho té claríssim. Ell vol manar, ser President encara que sigui d’una França en caiguda lliure. Macron ho faria tot per continuar sent el President de la França, tot menys apropar-se a l’esquerra. La sort de Macron és que el país dόna per molt primer ministre. N’hi ha a cabassos i ell ho aprofita. El cas del darrer candidat, el Lecornu aquest, n’és la prova definitiva. No el deixa plegar. No és segur però alguns insinuen que ha utilitzat la tortura per fer-lo tornar. I el tio torna i en vint-i-quatre hores “arregla” la situació cosa que a l’Elisi es viu com una gran victòria. Macron manarà un dia més. Lecornu serà conegut com “el breu” però ha servit per salvar el cul al President... vint-i-quatre hores.




 Descarregar en Pdf 

QUARTA PÀGINA


DINA BOLUARTE CESSADA PER IMMORAL
Dina dinamita les democràcies corruptes a nivell planetari
El passat 10/10/2025 la presidenta Dina Boluarte, ha estat cessada per “incapacitat moral permanent” pel Congrés del Perú, amb 122 vots a favor i 8 en contra. Deixa el càrrec com la presidenta més impopular de Llatinoamèrica amb només un 2% d’aprovació.

El 2021 va arribar a la Vicepresidència com a militant del partit Perú libre, del que va ser expulsada el 2022, mateix any en què va accedir a la presidència en substitució de Pedro Castillo, que va haver de ser destituït i detingut després de fer-se un fallit autocop d’estat.

Des de l’inici del seu mandat va governar amb un fort autoritarisme i repressió sobre el poble saltant-se els drets democràtics. Va decretar l’estat de setge en contra de les manifestacions massives i pacífiques en demanda de noves eleccions, amb un resultat final de desenes de morts i centenars de ferits. Per contra, va repartir condecoracions entre els alts dirigents militars i policials executors d’aquesta criminal repressió.

Aferrada al càrrec de presidenta a fi de no ser jutjada pels tribunals a causa dels nombrosos casos de corrupció destapats i les desenes de denúncies ciutadanes en contra seva, encara va voler suprimir els drets humans fonamentals vigents.

Què se n’ha fet de la dinàmica Dina? On és? Malgrat que té prohibit sortir del país, ella ja no hi és. Des de l’Amazònia peruana ha arribat per riu a l’oceà Atlàntic i d’allí directe a Madrid, on ha estat rebuda amb els braços oberts per l’Ayuso que l’ha contractada com a assessora en Polítiques Socials i els nous Drets Ciutadans.

Amb tot, aquesta notícia ha despertat l’alarma entre els grans dèspotes governants d’orient i occident, aspirants al Premi Nobel de la Pau, igual que d’altres importants polítics que per si de cas, abans de ser descoberts i acusats, han fet les maletes i han desaparegut aprofitant la penombra de la nit.

Esperem que segueixi la neteja de poderosos per les llibertats i benestar dels pobles.




 Descarregar en Pdf 

CINQUENA PÀGINA




 Descarregar en Pdf 

SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


BEGOÑA GÓMEZ ESMOLA LES URPES
Jutge Peinado: Voy a por ti!
Aquesta lluita èpica entre el jutge Juan Carlos Peinado contra l’esposa del president Pedro Sánchez ningú és capaç de predir com acabarà.

Potser és bo recordar l’origen: Peinado considera que una assistent contractada pel despatx del president del govern, Pedro Sánchez, per assistir la Sra. Gómez en aquest context també va treballar per a ella en les seves activitats professionals externes, quan dirigia un màster a la Universitat Complutense de Madrid.

Actualment el jutge ha ampliat fins a l’abril del 2026 la investigació contra Begoña Gómez per les “nombroses ” investigacions “pendents”. Bé, fins aquí sembla que l’afer és prou clar. Només cal descobrir si és veritat o no. Però a l’Espanya actual res és mai clar. La guerra bruta entre conservadors (PP i VOX) i progressistes (PSOE i Sumar) és planifica a les clavegueres del sistema. Val a dir que a Catalunya van aplicar amb èxit els mateixos mètodes durant la repressió del Procés per la independència.

La denúncia a Begoña ja és sospitosa, i va venir de les mans brutes de l’organització “Manos limpias”, aquesta organització d’extrema-dreta finançada per la patronal nostàlgica del franquisme i embrancada en la lluita per fer fora de l’escena el PSOE encapçalat per Sánchez donat que veuen molt lluny poder derrotar-lo a les urnes.

Però, potser el que més ens agrada d’aquest sainet és la Begoña. Doncs sí, ella és capaç de plantar cara de cent maneres diferents al jutge ultraconservador. Per altra part, també contraataca seguint el mateix joc brut del jutge i els seus acòlits.

Mentrestant, els ciutadans tot i pensar que tot això no ens concerneix ens divertim a cada nou embat, ja segui de la digna esposa del president o del jutge Peinado que arrisca de morir abans de veure el triomf de les seves maniobres.

El poder és el poder encara que sigui una merda.


LA QUEIXALADA PURIFICADORA
La guerra de Reyes Rico
Proposem a l’Església romana el nomenament de Reyes Rico com a Santa Justiciera i Patrona dels dentistes. No és el mateix tornar d’Israel amb les mans buides que amb una mossegada al sarró.

La Reyes va mossegar a una infermera que volia revisar-li la dentadura com als cavalls. Per això, les autoritats sionistes, els mateixos que segueixen destruint la vida de Gaza mentre signen la treva, l’han acusat d’atemptar contra funcionaris públics i símbols governamentals. Mira tu quina sensibilitat tenen.

Quan es participa en accions col·lectives fa basarda quedar-te sol al marge del grup. Deixes de ser un símbol i passes a la categoria d’individu, sempre més perillós. Per això és tan bonic el gest de Reyes Rico, perquè es va arriscar amb una acció no compartida pels altres. La flota, amb tot el positiu que pugui tenir, no ha deixat cap testimoni material en terres israelianes, ni vaixells, ni aliments, ni medicaments ni els mòbils personals. La Rico ha deixat la petjada d’una mossegada. Se’n recordaran.




 Descarregar en Pdf 

SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


QUAN TU VAS, ELLS JA TORNEN
El nou pla de guerra d'Israel
Israel ja té pla de guerra per després de signar la pau. Són incansables i més putes que les gallines.

En teoria el pla de Trump, deixa una cantonadeta de terra als habitants de Gaza lliure de la presència israeliana. En teoria. A la pràctica però el govern jueu, fa temps que està preparant, ensinistrant militarment i pagant a grups de palestins armats que controlaran primer d’amagat i quan calgui descaradament les zones que Israel es veurà obligada a abandonar. La jugada és bona en tots els aspectes contractar a palestins dificultarà la denúncia de Gaza, no serà l’exèrcit amb tancs i banderes qui trenqui la treva. Qui doncs? A qualsevol poble li fa mal haver de confessar la presència d’espies nadius. Costarà reconèixer que palestins fan la guerra a palestins. Costarà reconèixer al teu veí apuntant-te amb una arma. És astut també preparar a les milícies per la guerrilla. Atac ràpid, per sorpresa i retirada immediata. Tot obert a qualsevol tipus d’interpretació.

Tot això minva la confiança d’un poble. Tornar a viure un atac quan tot just s’inaugura la pau, el terror de les nits, l’angoixa per uns fills que dormen en la ignorància, la sospita que l’enemic sigui de casa... En una moral tocada de mort com la del poble palestí qualsevol nova inquietud fa trontollar l’equilibri d’un ciutadà empobrit per la misèria, el dolor, la família morta, la ciutat desapareguda.

Netanyahu ho té ben planificat. Necessita la derrota total dels veïns àrabs. No solament la destrucció física de les ciutats i els camps de conreu i l’aigua potable i la sanitat, desitja l’aniquilació moral de l’enemic. Si amb les milícies que està preparant li surt bé la jugada, al líder sionista només li caldrà matar les creences del poble de Gaza. No hi ha més Déu que el Déu jueu. La vostra fe és falsa. No tindreu un demà. El demà serà com ara Gaza només pels israelians. Aquest és el seu missatge.

Ja tenim un altre candidat al Nobel de la Pau.




 Descarregar en Pdf 

VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


UNA ALTRA OPA?
Neix 2CAT, TV3 passa a la UCI
Bona notícia pels amants de la tele. El que durant anys era un residu de la televisió estatal a Catalunya per acontentar la parròquia local amb uns pocs programes en català, passa a ser un canal amb entitat catalana pròpia. Un gir inesperat que de ben segur respon a alguna estratègia política si bé poc clar.

2CAT sense fer soroll s’ha revelat com un projecte ambiciós quan menys s’esperava. Programes propis, nous, ambiciosos, sempre en llengua catalana i presentats pels personatges més coneguts i afamats dins l’àmbit del periodisme català. Què hi ha darrera de 2CAT? Segur que la iniciativa no ha sortit de VOX ni del P.P. Tampoc sembla que el govern central estigui per la labor de potenciar la cultura catalana en un afany de redimir els seus pecats. Però alguna raó hi ha. Quina?

Només podem respondre amb suposicions i una mica de desconfiança. Gastar diners potenciant un nou canal de televisió en català no és normal. Aquí les inversions es paguen. Per on sortirà el colom?

El primer que hom s’imagina com a bon català escaldat és que l’operació té en el punt de mira a TV3. Volen desarmar el potencial de TV3. Caldria preguntar-nos però si TV3 té potencial o es limita a anar-se extingint lentament amb el suport de l’espectador rural. Més enllà de les Notícies i alguna retransmissió esportiva, TV3 té poc a oferir. D’altra banda quan un canal va deixant de ser referent, no hi ha cap necessitat de precipitar la seva davallada.

Un altre misteri de la renovada 2CAT és la paella de programes i els seus responsables. Gairebé com si volguessin fer cultura! On és vist que la tele aposti per la cultura?

I el més fosc de tot; qui hi ha, apart l’Estat, darrera de 2CAT? El nou canal servirà perquè JUNTS no faci més la punyeta als socialistes? Es tracta simplement d’un acord econòmic amb grups editorials tipus “La Vanguardia”? Quin paper farà, una vegada iniciades les emissions el nou canal? El seu màxim responsable ha declarat que no seran una tele blanca. Ok. A la fi, quin color s’amaga darrera del logo de 2CAT? Masses interrogants.




 Descarregar en Pdf 

NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA RENAIXENÇA MASCLISTA
Els nens de Polònia contra les nenes de Polònia
És el que li faltava a la catòlica Polònia. Més masclistes per metre quadrat. A falta d’altres atractius vitals, els cabridets polacs dediquen les hores de lleure a gravar noies amb faldilla curta o jersei escotat i posteriorment penjar-les a internet acusant-les de putes. Pel que sembla el futur de Polònia s’assembla força al seu passat. Un focus de conflicte que, això sí, ha servit com a teló de fons de moltes novel·les, especialment les de guerra.
Quan l’adolescència d’un país es dedica a titllar de prostitutes a les companyes d’edat, significa que la seva nació no ha sortit de l’edat mitjana. Probablement la proliferació de polítics euro escèptics, populistes i ultra conservadors que copen els comandaments tenen alguna relació amb els nens que s’amaguen darrera internet per criticar a les nenes amb les que no s’atreveixen a parlar cara a cara. L’atac anònim sempre és una qüestió de covardia.

MENJAR FRED
Xina, gratacels, ascensor, ja podeu imaginar
Setanta pisos són molts pisos però a la Xina encara més. Entre saludar a l’ascensorista, pitjar botons, inclinar-se abans de sortir i una vegada sortit, beneir al gran Mao i seguir amunt passa una bona estona. Exactament trenta minuts entre planta i darrer pis. Això provoca que els pobres que treballen als últims pisos sempre mengin fred. Demanen els fideus a les dotze i fins deu minuts abans de tornar al treball no els hi arriben. Un parell de companys que van voler anar al restaurant, encara no han tornat. Les noves tècniques haurien de compaginar-se amb la millora de les velles. Fer ascensors ràpids seria una bona manera de salvar l’alçada dels gratacels. Amb ascensors de fusta la cosa no funciona i amb tradicions també de fusta, doncs tampoc. S’entén?
S’han fet proves de relleus cada deu pisos per agilitzar la pujada però queda tercermundista i al Comitè Central no li agrada. De moment s’ha establert que els treballadors es saltin el dinar i només sopin a casa una vegada acabada la jornada laboral als gratacels.

LA LLEI MORDASSA A INTERNET
El PP europeu esmola les eines
Dominat per la dreta, el parlament de la UE ha decidit copiar els Trump, Putin, Xi Jinping en la seva dèria de controlar el seus ciutadans. Volen que abans de ser xifrats, els mails, whatsapp i tota mena de converses escrites i parlades siguin analitzades, controlades i arxivades.
Que tot això sigui anticonstitucional se’n foten com de l’any quaranta. Aquesta és la mena de polítics que el poble escull? Dons merda per a tots ells.

ILLA ESDEVÉ EL PRIMER CONSTRUCTOR MUNDIAL?
El món feliç que promet als catalans
El president Illa, des de fa un any, va omplint-nos les orelles amb xifres quasi astronòmiques. Per aquí diu que 12.000 pisos s’estan construint. Més enllà parla de 9.000 més, i ara que les castanyeres ja han instal·lat les seves parades, parla de 200.000 habitatges.
En definitiva, els nostres besnéts ja no pagaran lloguer i viuran en cases dignes i viuran feliços tot menjant molts anissos.




 Descarregar en Pdf 

DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA PAU DE DONALD TRUMP
"NO ES SIGNA FINS QUE LA MORT REGNA"

 Descarregar en Pdf