Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF Next
Political/satiric republican weekly of Catalonia
9 may 2025
SEGONA PÀGINA
MENTIDES OFICIALS
Segueix la Comissió de l’operació Catalunya
Per la Comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya han passat ja la majoria de responsables polítics. Rajoy, Fernàndez Diaz, Cospedal, la Camacho i recentment la Sáez de Santamaria. La flor i nata del P.P. i totes les seves respostes han recordat molt als Deu Manaments de Charlton Heston que diuen el mateix des de fa gairebé setanta anys. Punt per punt, lletra per lletra. Unanimitat popular.
La veritat necessita ser comprovada, corroborada, especificada, contrastada i tot i així mai no deixa de ser voluble i qüestionable. La mentida és un mur de ciment que en té prou amb el cinisme i l’absència moral dels qui la practiquen per resistir qualsevol embat. Fins els primats de Madagascar (si es que hi ha primats a Madagascar) saben que el P.P. és fill de la mentida i la immoralitat però mentre no ho confessin ells mateixos, les seves versions seguiran sent cregudes pels fills dels primats (que són molts) i per la justícia que els empara.
Des de segons quin punt de vista es miri, la capacitat de reincidir i mantenir-se en la falsedat més flagrant, és admirable. Demostra caràcter, solidesa, instint de supervivència i, sobre tot, molta fe cristiana perquè ells saben que si no moren de pet, sempre tindran un instant pel penediment i regnaran per sempre a la dreta de Déu. Certament, qualsevol diu la veritat.
La farsa però està agafant unes dimensions tan gegantines que la mateixa Europa, aquella societat anònima feta igualment de mentiders compulsius, ha decidit intervenir. Amb la feinada que tenen intentant quedar bé amb l’assassí Netanyahu abans no esborri del mapa al poble palestí, amb la de reverències que dediquen al criminal Putin abans no arrasi Ucraïna, les mentides del P.P. han obligat a la Unió Europea a donar un cop d’ull a Espanya, un cop de reüll en realitat, com un sí però com que no. El P.P. espanyol no està preocupat per aquesta mirada europea, de fet la majoria parlamentària europea està emparentada amb el P.P. però imagineu per un moment que els del P.P. no haguessin renunciat a tenir una mica de moral; que Europa revisi el tracte de la dreta espanyola amb els independentistes i amb el tracte que donen a la llengua catalana, els faria caure la cara de vergonya i potser més d’un demanaria ingressar a una presó estatal. S’ho mereixen.
TERCERA PÀGINA
LA FERIA DE ABRIL VOL COBRAR ENTRADA
El caballo real
Ea, eze zoy yo, el caballo de las autoridades, pura raza andaluza emigrada antes de nacer, manso a más no poder, obediente y un poquillo cabezudo. Mis abuelos fueron los primeros en subirse a los pencos políticos en aquellas memorable Ferias de Barberà allà a lo finales del ziglo pasao.
Como sabrán tos, ezte año la organisasión mandó de cobrar la entrada. Y llovió. Y no vino ni Dios. Ansi que nos encabritamo, sobre todo la cuadra y luego los de la FECAC que són los señoritos de la Feria. En que decidimo no cobrá, las cazetas se llenaron de nuevo y toda la pandilla de políticos ze vineron pacá para la foto y la cuadra comencemo a montar cabritos.
En familia comentamo ziempre pa qué coño se hace una Feria de Abril en Catalunya. Hermandá entre andaluces y catalane no da. Aquí los únicos catalanes que vienen són los políticos de la manera misma que yo, como caballo no me voy a ver el Barça. Pa qué? La mezclas no son tan buenas como se dice, un cuñado mio tuvo un desliz –no diré con quien– y el hijo le salió mula. Pa mi que grati o pagando cada cual a zu casa i Dios a repartir pa tos. Y los políticos que se guarden en sus corrales y trabajen argo, que no todo es darle a la bulerías, joder.
ESTRALLS FAMILIARS
El germà de Sánchez, la última creu
El Via Crucis cristià, és un aplec de sardanistes comparat amb el que està passant el President Espanyol Pedro Sánchez. Quan no és un all és una seva i quan no, la família. Sembla força probable que l’assetjament a la dona del President sigui una manipulació de la dreta però la cosa ja no queda tan clara amb la imputació que se li fa al germà David perquè els seus moviments per Extremadura clars no ho sόn i la dreta ho ha tornat a explotar.
És tan conegut el joc de la dreta passant al jutge i el jutge cridant a declarar a l’esquerra que el primer que fa el PSOE quan els acusen d’alguna cosa és llegir-se el currículum del jutge o jutgessa que s’encarrega de tirar endavant el procés penal. I una vegada més ho han encertat. La carrera de la senyora Beatriz Biedma s’apropa molt a les novel·les de terror. Trenta dues queixes ha rebut la jutgessa davant el Consell General del Poder Judicial, acusada de vulnerar el dret dels detinguts, de retardar processos, de parcialitat manifesta... Una joia amb toga.
Com a resultat resta que siguin quines siguin les malifetes del David, quedaran pal·liades pels antecedents de la jutgessa Biedma. La merda és de qui la remena i cadascú en traurà la seva conclusió. Dues preguntes només; seria possible que els familiars d’un càrrec públic es quedessin a casa cobrant l’atur? I seria possible trobar a alguns jutges que no presentin un historial més miserable que els reus?
QUARTA PÀGINA
MIL ANYS DE MONTSERRAT
El Barça vol fer més màgica i santa la muntanya
Aquest darrer 27 d’abril es va celebrar a l’abadia de Montserrat, amb solemnitat, el mil·lenari del monestir, que segons mossèn Cinto Verdaguer, la muntanya era el nostre Sinaí, cor espiritual de Catalunya i indret de pau, de saviesa secular i de refugi per a tothom.
En aquest dia senyalat de la Mare de Déu de Montserrat, es van aplegar més de 5.000 persones en la celebració de la fundació del monestir, on es va treure a passejar la imatge de la Moreneta, peça romànica del S. XII, davant l’entusiasme i devoció dels fidels, que van acabar amb totes les llonganisses, la mel i mató i les coques ensucrades montserratines.
Montserrat és una muntanya màgica, amb una gran força energètica i magnètica, des d’on ja a l’Edat Mitjana els monjos van observar estranyes llums, que als anys 70 del segle passat també Lluis J. Grífol hi va mantenir un contacte telepàtic amb éssers d’altres mons. És així, que d’ençà 1977, cada dia onze de cada mes, s’hi aplega un grup de gent per seguir veient llums estranyes i objectes al cel que desafien tota lògica.
Hem de celebrar que finalment les nenes han estat acceptades a formar part de l’escolania i a partir d’ara podrem comptar amb les seves veus angelicals. Recordo que a l’escola franquista només ens deixaven cantar en català el Virolai, el 27 d’abril.
Tanmateix, trobem a faltar als restaurants i bars del nostre país, els gustosos aromes de Montserrat, pel que instem a l’abadia a que es recuperi aquest preuat licor.
Últimament, milers de persones i associacions s’han adreçat al pare abat i a l’associació de toponímia de Catalunya perquè es retorni el nom original de Carall Bernat a l’actual Cavall Bernat, a la que darrerament s’hi ha afegit amb determinació la Once, que són els que ho veuen més clar.
Hi ha molts barcelonistes que ja han reservat totes les cel·les disponibles i preparen una llarga caminada des de diversos pobles i ciutats de Catalunya fins el monestir, quan el Barça aconsegueixi el triplet, com amb la santíssima trinitat del Pare, el Fill i l’Esperit sant, fent encara més santa la muntanya.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
NO HI HA RES A FER AMB ELS GRANS PATRONS FARMACÈUTICS
Novartis, Roche, SanofiArnault, Pouyanné, Pfizer… abans Trump que la Unió Europea
Exigint recursos il·limitats per poder salvar vides en perill, els laboratoris se situen en una alternativa insosteniblement perversa, entre la posició cínica que redueix la vida a un preu determinat i impossible de defensar moralment, i la posició utòpica que li dóna un valor infinit impossible de finançar econòmicament.
Dins aquest entramat de doble llenguatge, 32 fabricants de medicaments van amenaçar Úrsula von der Leyen de traslladar la seva activitat als Estats Units, els directors generals de LVMH i Total perdent el cul pel model trumpià en lloc de la regulació europea. Una nova lliçó sobre la irresponsabilitat pública dels patrons. Després del "Més aviat Hitler que el Front Popular" del Comitè de Ferreria de finals de la dècada de 1930, aquí teniu el "Més aviat Trump que la Unió Europea" d'alguns dels principals empresaris espanyols, europeus i americans.
Això va passar el 15 d'abril passat, 32 d'ells, de la indústria farmacèutica francesa o amb seu a França (inclosos Pfizer, AstraZeneca, Sanofi, Ipsen, Servier) van escriure una carta amenaçadora a Úrsula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea. Amb aquesta missiva, aquests líders -les empreses dels quals han prosperat durant dècades gràcies al sistema social europeu altament desenvolupat i en gran part públic- s'han comportat com autèntics caps de la màfia.
En la carta, simplement amenacen de deixar d'invertir al Vell Continent i emigrar a Amèrica. Que volen en realitat? Aquests caps de cony demanen als governs de la Unió que s'inclinin davant la lògica de l'Amèrica trumpiana... Segons ells, per fer front als "aranzels" imposats per Trump, simplement cal desregular.
LA CIUTAT DE LA BOIRA
Dues bandes que es barallaven s’agrupen per anar contra la policia
A vegades passen coses fantàstiques, com molt bé va explicar Walt Disney, però poques com les que succeeixen a Lleida, ciutat de la boira i rodalies. Allí, s’ha posat de moda l’enfrontament entre grups de galifardeus a ple carrer. Agafen qualsevol excusa, qualsevol estri contundent, qualsevol mobiliari urbà i comencen la batalla. Quan es cansen es separen tot insultant-se i amenaçant-se. Però vet aquí que a vegades tot just acabar la esbatussada o a punt de finalitzar-la, arriba la policia. Aleshores es produeix l’escena fantàstica, perquè els dos grups de ganàpies rivals, es tornen un sol home i un sol esperit per atacar als policies.
No aventurem massa si diem que el coeficient intel·lectual dels que formen aquestes colles, és baixet. Per això resulta com màgica aquesta reacció d’unitat i companyonia davant d’un uniforme. Per aquests brètols, un policia és com una flor per una abella. Els incita, els excita, fins que li claven el fibló. És una reacció instintiva i rotunda.
Les forces de l’ordre haurien d’estudiar aquest fenomen màgic. Investigar les causes que expliquen les ganes de partir-li la cara a qualsevol que porti uniforme. Hom que és molt viatjat no ha vist res de semblant en altres països visitats. Serà el passat de la policia espanyola el que provoca tanta frisança fins i tot entre aquells que no la varen conèixer? O és potser el mateix present?
LLUFA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
MATRIMONI FELIÇ
Dones, amor i realitat virtual
Prenguin nota perquè acabarem així. De moment és cosa de la Xina que han passat del llibre de Mao a l’alta tecnologia en el temps que a Barcelona s’ha fet la Plaça de les Glòries.
És un joc, com qualsevol relació de parella. Una noia (de moment l’objecte és l’home) obre un joc en el seu ordinador, tablet, mòbil, etc i tria i remena entre la quantitat de tipus que quedaran des que el joc s’iniciï a la seva disposició. Varietat masculina n’hi ha i no només físicament, també d’oficis diferents, personalitats diferents, mides diferents. A gust. I aleshores comença un joc que sóc absolutament incapacitat d’explicar però que generalment acaba en orgasme. Diuen que a les xineses els ha canviat la vida, i ho crec. No és fàcil en la vida real poder tenir sempre a mà a la teva parella i disposada al que sigui. I menys encara poder anar provant fins trobar la parella perfecte sense haver de perdre massa temps.
L’amor en 3D és l’amor total. Les noies queden absolutament enamorades dels seus personatges escollits, els duen per tot arreu segures que mai no seran enganyades a no ser que quedin sense piles.
Avenços com aquest són els que m’han tret la por a la mort. No sé com vaig superar la moda d’anar buscant un bitxo pels carrers. Ciutadans de sexe, edats i estatus socials ben diferents, anaven amb el mòbil a la mà buscant on coi podia amagar-se un no sé què. I quan el trobaven els feia molta il·lusió i iniciaven la recerca i captura d’un altre no sé què. L’afició va davallar quan les autoritats van sumar les víctimes diàries en accidents circulatoris. La gent creuava els carrers buscant a la cuqueta i no veien el Bus. Una massacre.
Esperem que la moda de l’amor virtual sigui menys mortal físicament però no puc imaginar-me parlant amb una noia que està super enamorada del seu virtual. I no és per gelosia. Prendimi morto.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
EL P.P. ES REUNEIX A LA FIRA
Congrés europeu del P.P. a València
Aquell dia es presentava un circ internacional a la ribereta mateixa del Túria però els valencians van preferir anar a les portes de la Fira per veure als membres del P.P. inaugurant el seu Congrés Europeu.
Malauradament, el Cap de Pista no va poder assistir a la presentació perquè com digueren els seus companys estava fent feina i tampoc va fer acte de presència el pallasso perquè estava pintant el menjador de casa. Tot i l’absència de Feijóo i Mazón, la inauguració va ser un èxit, en especial amb les emotives paraules que González Pons va dirigir a la platea. “España merece rigor e información veraz” va dir el Sr Pons, (sona molt fort però ho va dir, paraula). Es necessita molt valor perquè un membre del P.P. digui, a València que encara goteja després de la DANA, que Espanya necessita rigor i informació certa. Molt valor!
Al cap d’una estona de Congrés la Sra. Úrsula Von der Leyen va proposar a la companya ideològica Dolors Montserrat que acabessin la festa al Circ perquè patiria menys veient els trapezistes que escoltant les declaracions de la cúpula pepera però no va poder ser perquè encara no havien brindat.
Els europeus encara que siguin de dretes, són educats i van rubricar cada actuació, especialment la dels pallassos, amb tebis aplaudiments.
Allà mateix i mentre durava el Congrés es va inventar un nou joc de pis (no de taula) consistent en no trobar-se. Quan el Mazón per exemple passava per l’ala nord, el Feijóo ho feia per la sud i el Pons dirigia el trajecte. El que importava sobre tot era no topar-se amb l’imbècil i amic de torn que provoca vergonya aliena. En aquest sentit s’ha valorat molt el treball de la premsa que anava d’un corredor a l’altre sense parar. Als periodistes se’ls distingia per portar casc i anar en monopatins.
Potser a la reunió van faltar-hi conclusions finals sobre el programa de la dreta espanyola però aquesta manca es va compensar amb les crítiques, unes a capela i altres acompanyades d’arpa contra de l’executiu socialista.
Sí cal reconèixer per molt que dolgui, que la mascletà final va haver de suspendre’s perquè el material pirotècnic segueix humit.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
UN HOME AMB LA SEVA CIRCUMSTÀNCIA
Un home armat i probablement sonat provoca un ensurt considerable
A un costat la seu de la Generalitat, a l’altre l’Ajuntament de Barcelona i al mig de la Plaça, un home amb calça curta amenaça al personal amb un matxet a les mans. (la seva circumstància) Desconcert general però segons les imatges que s’han pogut veure, cap desbandada embogida. Estem tan acostumats a les sorpreses violentes que abans de corre a resguardar-nos filmem l’escena com a record o testament.
Això en temps del Franco no passava, va dir una senyora. I és veritat, en aquells temps el Capità General hagués sortit al balco i hagués disparat a l’home de la circumstància. A mi m’agrada més el d’ara, que es pot gravar i corre davant o darrera el sonat i ho pots explicar al bar. Disparar des de la barrera ho trobo de covard.
UN HOME SENSE CIRCUMSTÀNCIA PERÒ RECALCITRANT
Un japonès ha de ser rescatat dues vegades en quatre dies del Fuji
El nano és tossut i no especialment espavilat. Un dia el van haver de rescatar del Mont Fuji perquè havia perdut els grampons absolutament necessaris per baixar de la muntanya. Al cap de dos dies tornava al Fuji perquè s’hi havia deixat el mòbil i ves a saber si alguna revista porno. Els serveis de rescat el van trobar amb mal d’alçada i sense el mòbil.
L’anècdota m’ha recordat aquell munt de japonesos que quaranta anys després d’acabar-se la segona guerra mundial, seguien amagats per illes desertes fent la seva lluita particular. Entendridor però una mica passat de rosca. A vegades els japonesos es comporten com uns carellots.
ELS COMBATS DE PLATAFORMA PER LA LLENGUA
No funciona la llei contra les discriminacions lingüístiques
Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per haver rebutjat obrir un procediment administratiu sancionador contra la metgessa que el desembre del 2023 va discriminar una pacient per parlar en català a les urgències de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona.
Els metges catalans o espanyols fotem el camp a Europa i aquí arriben metges llatino-americans que passen olímpicament del català. Mare de Déu: hi ha solució?
DE VEGADES COSTA D’ENTENDRE-HO
Frente a las mentiras revanchistas. PSOE = Satanás
A Santander, un encaputxat va llançar dues ampolles amb explosius casolans mentre se celebrava un acte de memòria democràtica a l'interior de la seu del partit.
Les ampolles van acabar explotant a l'entrada principal gràcies a la valentia d'una de les afiliades participants en l'acte que, amb les seves pròpies mans, les va llançar a temps a l'exterior de la sala on hi havia unes 70 persones. El que no s’entén és la invocació de l’encaputxat. Sembla que el mateix Lucífer li va fotre un parell de mastegots.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
MAIG 1945: ALLIBERAMENT DELS CAMPS D’EXTERMINI NAZIS
MAG 1948: MILERS DE SOBREVIVENTS DE LA SHOAH CREEN L’ESTAT D’ISRAEL
MAIG 2025: EL SEUS DESCENDENTS EXTERMINEN ELS PALESTINS
The translation in English will be soon available
SEGONA PÀGINA
MENTIDES OFICIALS
Segueix la Comissió de l’operació Catalunya
Per la Comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya han passat ja la majoria de responsables polítics. Rajoy, Fernàndez Diaz, Cospedal, la Camacho i recentment la Sáez de Santamaria. La flor i nata del P.P. i totes les seves respostes han recordat molt als Deu Manaments de Charlton Heston que diuen el mateix des de fa gairebé setanta anys. Punt per punt, lletra per lletra. Unanimitat popular.
La veritat necessita ser comprovada, corroborada, especificada, contrastada i tot i així mai no deixa de ser voluble i qüestionable. La mentida és un mur de ciment que en té prou amb el cinisme i l’absència moral dels qui la practiquen per resistir qualsevol embat. Fins els primats de Madagascar (si es que hi ha primats a Madagascar) saben que el P.P. és fill de la mentida i la immoralitat però mentre no ho confessin ells mateixos, les seves versions seguiran sent cregudes pels fills dels primats (que són molts) i per la justícia que els empara.
Des de segons quin punt de vista es miri, la capacitat de reincidir i mantenir-se en la falsedat més flagrant, és admirable. Demostra caràcter, solidesa, instint de supervivència i, sobre tot, molta fe cristiana perquè ells saben que si no moren de pet, sempre tindran un instant pel penediment i regnaran per sempre a la dreta de Déu. Certament, qualsevol diu la veritat.
La farsa però està agafant unes dimensions tan gegantines que la mateixa Europa, aquella societat anònima feta igualment de mentiders compulsius, ha decidit intervenir. Amb la feinada que tenen intentant quedar bé amb l’assassí Netanyahu abans no esborri del mapa al poble palestí, amb la de reverències que dediquen al criminal Putin abans no arrasi Ucraïna, les mentides del P.P. han obligat a la Unió Europea a donar un cop d’ull a Espanya, un cop de reüll en realitat, com un sí però com que no. El P.P. espanyol no està preocupat per aquesta mirada europea, de fet la majoria parlamentària europea està emparentada amb el P.P. però imagineu per un moment que els del P.P. no haguessin renunciat a tenir una mica de moral; que Europa revisi el tracte de la dreta espanyola amb els independentistes i amb el tracte que donen a la llengua catalana, els faria caure la cara de vergonya i potser més d’un demanaria ingressar a una presó estatal. S’ho mereixen.
TERCERA PÀGINA
LA FERIA DE ABRIL VOL COBRAR ENTRADA
El caballo real
Ea, eze zoy yo, el caballo de las autoridades, pura raza andaluza emigrada antes de nacer, manso a más no poder, obediente y un poquillo cabezudo. Mis abuelos fueron los primeros en subirse a los pencos políticos en aquellas memorable Ferias de Barberà allà a lo finales del ziglo pasao.
Como sabrán tos, ezte año la organisasión mandó de cobrar la entrada. Y llovió. Y no vino ni Dios. Ansi que nos encabritamo, sobre todo la cuadra y luego los de la FECAC que són los señoritos de la Feria. En que decidimo no cobrá, las cazetas se llenaron de nuevo y toda la pandilla de políticos ze vineron pacá para la foto y la cuadra comencemo a montar cabritos.
En familia comentamo ziempre pa qué coño se hace una Feria de Abril en Catalunya. Hermandá entre andaluces y catalane no da. Aquí los únicos catalanes que vienen són los políticos de la manera misma que yo, como caballo no me voy a ver el Barça. Pa qué? La mezclas no son tan buenas como se dice, un cuñado mio tuvo un desliz –no diré con quien– y el hijo le salió mula. Pa mi que grati o pagando cada cual a zu casa i Dios a repartir pa tos. Y los políticos que se guarden en sus corrales y trabajen argo, que no todo es darle a la bulerías, joder.
ESTRALLS FAMILIARS
El germà de Sánchez, la última creu
El Via Crucis cristià, és un aplec de sardanistes comparat amb el que està passant el President Espanyol Pedro Sánchez. Quan no és un all és una seva i quan no, la família. Sembla força probable que l’assetjament a la dona del President sigui una manipulació de la dreta però la cosa ja no queda tan clara amb la imputació que se li fa al germà David perquè els seus moviments per Extremadura clars no ho sόn i la dreta ho ha tornat a explotar.
És tan conegut el joc de la dreta passant al jutge i el jutge cridant a declarar a l’esquerra que el primer que fa el PSOE quan els acusen d’alguna cosa és llegir-se el currículum del jutge o jutgessa que s’encarrega de tirar endavant el procés penal. I una vegada més ho han encertat. La carrera de la senyora Beatriz Biedma s’apropa molt a les novel·les de terror. Trenta dues queixes ha rebut la jutgessa davant el Consell General del Poder Judicial, acusada de vulnerar el dret dels detinguts, de retardar processos, de parcialitat manifesta... Una joia amb toga.
Com a resultat resta que siguin quines siguin les malifetes del David, quedaran pal·liades pels antecedents de la jutgessa Biedma. La merda és de qui la remena i cadascú en traurà la seva conclusió. Dues preguntes només; seria possible que els familiars d’un càrrec públic es quedessin a casa cobrant l’atur? I seria possible trobar a alguns jutges que no presentin un historial més miserable que els reus?
QUARTA PÀGINA
MIL ANYS DE MONTSERRAT
El Barça vol fer més màgica i santa la muntanya
Aquest darrer 27 d’abril es va celebrar a l’abadia de Montserrat, amb solemnitat, el mil·lenari del monestir, que segons mossèn Cinto Verdaguer, la muntanya era el nostre Sinaí, cor espiritual de Catalunya i indret de pau, de saviesa secular i de refugi per a tothom.
En aquest dia senyalat de la Mare de Déu de Montserrat, es van aplegar més de 5.000 persones en la celebració de la fundació del monestir, on es va treure a passejar la imatge de la Moreneta, peça romànica del S. XII, davant l’entusiasme i devoció dels fidels, que van acabar amb totes les llonganisses, la mel i mató i les coques ensucrades montserratines.
Montserrat és una muntanya màgica, amb una gran força energètica i magnètica, des d’on ja a l’Edat Mitjana els monjos van observar estranyes llums, que als anys 70 del segle passat també Lluis J. Grífol hi va mantenir un contacte telepàtic amb éssers d’altres mons. És així, que d’ençà 1977, cada dia onze de cada mes, s’hi aplega un grup de gent per seguir veient llums estranyes i objectes al cel que desafien tota lògica.
Hem de celebrar que finalment les nenes han estat acceptades a formar part de l’escolania i a partir d’ara podrem comptar amb les seves veus angelicals. Recordo que a l’escola franquista només ens deixaven cantar en català el Virolai, el 27 d’abril.
Tanmateix, trobem a faltar als restaurants i bars del nostre país, els gustosos aromes de Montserrat, pel que instem a l’abadia a que es recuperi aquest preuat licor.
Últimament, milers de persones i associacions s’han adreçat al pare abat i a l’associació de toponímia de Catalunya perquè es retorni el nom original de Carall Bernat a l’actual Cavall Bernat, a la que darrerament s’hi ha afegit amb determinació la Once, que són els que ho veuen més clar.
Hi ha molts barcelonistes que ja han reservat totes les cel·les disponibles i preparen una llarga caminada des de diversos pobles i ciutats de Catalunya fins el monestir, quan el Barça aconsegueixi el triplet, com amb la santíssima trinitat del Pare, el Fill i l’Esperit sant, fent encara més santa la muntanya.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
NO HI HA RES A FER AMB ELS GRANS PATRONS FARMACÈUTICS
Novartis, Roche, SanofiArnault, Pouyanné, Pfizer… abans Trump que la Unió Europea
Exigint recursos il·limitats per poder salvar vides en perill, els laboratoris se situen en una alternativa insosteniblement perversa, entre la posició cínica que redueix la vida a un preu determinat i impossible de defensar moralment, i la posició utòpica que li dóna un valor infinit impossible de finançar econòmicament.
Dins aquest entramat de doble llenguatge, 32 fabricants de medicaments van amenaçar Úrsula von der Leyen de traslladar la seva activitat als Estats Units, els directors generals de LVMH i Total perdent el cul pel model trumpià en lloc de la regulació europea. Una nova lliçó sobre la irresponsabilitat pública dels patrons. Després del "Més aviat Hitler que el Front Popular" del Comitè de Ferreria de finals de la dècada de 1930, aquí teniu el "Més aviat Trump que la Unió Europea" d'alguns dels principals empresaris espanyols, europeus i americans.
Això va passar el 15 d'abril passat, 32 d'ells, de la indústria farmacèutica francesa o amb seu a França (inclosos Pfizer, AstraZeneca, Sanofi, Ipsen, Servier) van escriure una carta amenaçadora a Úrsula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea. Amb aquesta missiva, aquests líders -les empreses dels quals han prosperat durant dècades gràcies al sistema social europeu altament desenvolupat i en gran part públic- s'han comportat com autèntics caps de la màfia.
En la carta, simplement amenacen de deixar d'invertir al Vell Continent i emigrar a Amèrica. Que volen en realitat? Aquests caps de cony demanen als governs de la Unió que s'inclinin davant la lògica de l'Amèrica trumpiana... Segons ells, per fer front als "aranzels" imposats per Trump, simplement cal desregular.
LA CIUTAT DE LA BOIRA
Dues bandes que es barallaven s’agrupen per anar contra la policia
A vegades passen coses fantàstiques, com molt bé va explicar Walt Disney, però poques com les que succeeixen a Lleida, ciutat de la boira i rodalies. Allí, s’ha posat de moda l’enfrontament entre grups de galifardeus a ple carrer. Agafen qualsevol excusa, qualsevol estri contundent, qualsevol mobiliari urbà i comencen la batalla. Quan es cansen es separen tot insultant-se i amenaçant-se. Però vet aquí que a vegades tot just acabar la esbatussada o a punt de finalitzar-la, arriba la policia. Aleshores es produeix l’escena fantàstica, perquè els dos grups de ganàpies rivals, es tornen un sol home i un sol esperit per atacar als policies.
No aventurem massa si diem que el coeficient intel·lectual dels que formen aquestes colles, és baixet. Per això resulta com màgica aquesta reacció d’unitat i companyonia davant d’un uniforme. Per aquests brètols, un policia és com una flor per una abella. Els incita, els excita, fins que li claven el fibló. És una reacció instintiva i rotunda.
Les forces de l’ordre haurien d’estudiar aquest fenomen màgic. Investigar les causes que expliquen les ganes de partir-li la cara a qualsevol que porti uniforme. Hom que és molt viatjat no ha vist res de semblant en altres països visitats. Serà el passat de la policia espanyola el que provoca tanta frisança fins i tot entre aquells que no la varen conèixer? O és potser el mateix present?
LLUFA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
MATRIMONI FELIÇ
Dones, amor i realitat virtual
Prenguin nota perquè acabarem així. De moment és cosa de la Xina que han passat del llibre de Mao a l’alta tecnologia en el temps que a Barcelona s’ha fet la Plaça de les Glòries.
És un joc, com qualsevol relació de parella. Una noia (de moment l’objecte és l’home) obre un joc en el seu ordinador, tablet, mòbil, etc i tria i remena entre la quantitat de tipus que quedaran des que el joc s’iniciï a la seva disposició. Varietat masculina n’hi ha i no només físicament, també d’oficis diferents, personalitats diferents, mides diferents. A gust. I aleshores comença un joc que sóc absolutament incapacitat d’explicar però que generalment acaba en orgasme. Diuen que a les xineses els ha canviat la vida, i ho crec. No és fàcil en la vida real poder tenir sempre a mà a la teva parella i disposada al que sigui. I menys encara poder anar provant fins trobar la parella perfecte sense haver de perdre massa temps.
L’amor en 3D és l’amor total. Les noies queden absolutament enamorades dels seus personatges escollits, els duen per tot arreu segures que mai no seran enganyades a no ser que quedin sense piles.
Avenços com aquest són els que m’han tret la por a la mort. No sé com vaig superar la moda d’anar buscant un bitxo pels carrers. Ciutadans de sexe, edats i estatus socials ben diferents, anaven amb el mòbil a la mà buscant on coi podia amagar-se un no sé què. I quan el trobaven els feia molta il·lusió i iniciaven la recerca i captura d’un altre no sé què. L’afició va davallar quan les autoritats van sumar les víctimes diàries en accidents circulatoris. La gent creuava els carrers buscant a la cuqueta i no veien el Bus. Una massacre.
Esperem que la moda de l’amor virtual sigui menys mortal físicament però no puc imaginar-me parlant amb una noia que està super enamorada del seu virtual. I no és per gelosia. Prendimi morto.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
EL P.P. ES REUNEIX A LA FIRA
Congrés europeu del P.P. a València
Aquell dia es presentava un circ internacional a la ribereta mateixa del Túria però els valencians van preferir anar a les portes de la Fira per veure als membres del P.P. inaugurant el seu Congrés Europeu.
Malauradament, el Cap de Pista no va poder assistir a la presentació perquè com digueren els seus companys estava fent feina i tampoc va fer acte de presència el pallasso perquè estava pintant el menjador de casa. Tot i l’absència de Feijóo i Mazón, la inauguració va ser un èxit, en especial amb les emotives paraules que González Pons va dirigir a la platea. “España merece rigor e información veraz” va dir el Sr Pons, (sona molt fort però ho va dir, paraula). Es necessita molt valor perquè un membre del P.P. digui, a València que encara goteja després de la DANA, que Espanya necessita rigor i informació certa. Molt valor!
Al cap d’una estona de Congrés la Sra. Úrsula Von der Leyen va proposar a la companya ideològica Dolors Montserrat que acabessin la festa al Circ perquè patiria menys veient els trapezistes que escoltant les declaracions de la cúpula pepera però no va poder ser perquè encara no havien brindat.
Els europeus encara que siguin de dretes, són educats i van rubricar cada actuació, especialment la dels pallassos, amb tebis aplaudiments.
Allà mateix i mentre durava el Congrés es va inventar un nou joc de pis (no de taula) consistent en no trobar-se. Quan el Mazón per exemple passava per l’ala nord, el Feijóo ho feia per la sud i el Pons dirigia el trajecte. El que importava sobre tot era no topar-se amb l’imbècil i amic de torn que provoca vergonya aliena. En aquest sentit s’ha valorat molt el treball de la premsa que anava d’un corredor a l’altre sense parar. Als periodistes se’ls distingia per portar casc i anar en monopatins.
Potser a la reunió van faltar-hi conclusions finals sobre el programa de la dreta espanyola però aquesta manca es va compensar amb les crítiques, unes a capela i altres acompanyades d’arpa contra de l’executiu socialista.
Sí cal reconèixer per molt que dolgui, que la mascletà final va haver de suspendre’s perquè el material pirotècnic segueix humit.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
UN HOME AMB LA SEVA CIRCUMSTÀNCIA
Un home armat i probablement sonat provoca un ensurt considerable
A un costat la seu de la Generalitat, a l’altre l’Ajuntament de Barcelona i al mig de la Plaça, un home amb calça curta amenaça al personal amb un matxet a les mans. (la seva circumstància) Desconcert general però segons les imatges que s’han pogut veure, cap desbandada embogida. Estem tan acostumats a les sorpreses violentes que abans de corre a resguardar-nos filmem l’escena com a record o testament.
Això en temps del Franco no passava, va dir una senyora. I és veritat, en aquells temps el Capità General hagués sortit al balco i hagués disparat a l’home de la circumstància. A mi m’agrada més el d’ara, que es pot gravar i corre davant o darrera el sonat i ho pots explicar al bar. Disparar des de la barrera ho trobo de covard.
UN HOME SENSE CIRCUMSTÀNCIA PERÒ RECALCITRANT
Un japonès ha de ser rescatat dues vegades en quatre dies del Fuji
El nano és tossut i no especialment espavilat. Un dia el van haver de rescatar del Mont Fuji perquè havia perdut els grampons absolutament necessaris per baixar de la muntanya. Al cap de dos dies tornava al Fuji perquè s’hi havia deixat el mòbil i ves a saber si alguna revista porno. Els serveis de rescat el van trobar amb mal d’alçada i sense el mòbil.
L’anècdota m’ha recordat aquell munt de japonesos que quaranta anys després d’acabar-se la segona guerra mundial, seguien amagats per illes desertes fent la seva lluita particular. Entendridor però una mica passat de rosca. A vegades els japonesos es comporten com uns carellots.
ELS COMBATS DE PLATAFORMA PER LA LLENGUA
No funciona la llei contra les discriminacions lingüístiques
Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per haver rebutjat obrir un procediment administratiu sancionador contra la metgessa que el desembre del 2023 va discriminar una pacient per parlar en català a les urgències de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona.
Els metges catalans o espanyols fotem el camp a Europa i aquí arriben metges llatino-americans que passen olímpicament del català. Mare de Déu: hi ha solució?
DE VEGADES COSTA D’ENTENDRE-HO
Frente a las mentiras revanchistas. PSOE = Satanás
A Santander, un encaputxat va llançar dues ampolles amb explosius casolans mentre se celebrava un acte de memòria democràtica a l'interior de la seu del partit.
Les ampolles van acabar explotant a l'entrada principal gràcies a la valentia d'una de les afiliades participants en l'acte que, amb les seves pròpies mans, les va llançar a temps a l'exterior de la sala on hi havia unes 70 persones. El que no s’entén és la invocació de l’encaputxat. Sembla que el mateix Lucífer li va fotre un parell de mastegots.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
MAIG 1945: ALLIBERAMENT DELS CAMPS D’EXTERMINI NAZIS
MAG 1948: MILERS DE SOBREVIVENTS DE LA SHOAH CREEN L’ESTAT D’ISRAEL
MAIG 2025: EL SEUS DESCENDENTS EXTERMINEN ELS PALESTINS