342341340
339338337
336335334
333332331
330329328
327326325
324323322
321320319
318317316
315314313
312311310
309308307
306305304
303302301
300299298
297296295
294293292
291290289
288287286
285284283
282281280
279278277
276275274
273272271
270269268
267266265
264263262
261260259
258257256
255254253
252251250
249248247
246245244
243242241
240239238
237236235
234233232
231230229
228227226
225224223
222221220
219218217
216215214
213212211
210209208
207206205
204203202
201200199
198197196
195194193
192191190
189188187
186185184
183182181
180179178
177176175
174173172
171170169
168167166
165164163
162161160
159158157
156155154
153152151
150149148
147146145
144143142
141140139
138137136
135134133
132131130
129128127
126125124
123122121
120119118
117116115
114113112
111110109
108107106
105104103
102101100
999897
969594
939291
908988
878685
848382
818079
787776
757473
727170
696867
666564
636261
605958
575655
545352
515049
484746
454443
424140
393837
363534
333231
302928
272625
242322
212019
181716
151413
121110
987
654
321




Licence Creative Commons
 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

Next
   

Political/satiric republican weekly of Catalonia

2 may 2025

The translation in English will be soon available

SEGONA PÀGINA


PERDEMUS PAPA
Mort del Papa Francesc
Més que segur que el Papa Francesc era un bon home. Segur que durant el seu mandat ha fet coses bones per l’església i pels seus fidels. Qüestionable que hagi donat el tomb radical que ara se l’hi atribueix. Potser ho desitjava, però l’engranatge eclesiàstic no li ha permès. Francesc ha estat un home del seu temps, veient-ne les necessitats de canvi i tement-ne les conseqüències. Un home normal que la litúrgia vaticana vol convertir ara en una personalitat pràcticament divina. I tampoc és això. La litúrgia sempre exagera.

Es dόna un valor extraordinari, per exemple a la voluntat de Francesc de ser enterrat en un sol taüt i exposat a ran de terra. Formidable. Ens estalviarem fusta i zinc, ens estalviarem cadafal i pompa però si aquestes han de ser les grans revolucions de la religió, ho tenim pelut.

Mai no hem de considerar inútil un gest i el Papa Francesc està ple de detalls però a la fi, la dona segueix sense paper a l’església, la homosexualitat continua vigilada de prop i, amb excepcions, la dreta roman a la cúpula de Sant Pere. No resulta una mica estrany que la societat més avançada pregui per l’elecció d’un Papa cristià o dit d’altra manera, sincerament dedicat i preocupat per la població més vulnerable? L’església oficial està quedant més encarcarada que la mateixa monarquia.

O això millora o, com va dir Nostradamus en les seves prediccions, el cristianisme s’acaba. Albirà el bon home (mig català havia de ser per saber tantes coses) que després de la mort del Papa Francesc, arribaria a Sant Pere un home negre. Mal presagi d’entre els mals presagis perquè tothom sap que els negres no són de fiar i menys en coses serioses com la religió perquè tot ho acaben amb música de jazz.

Però no hem de desesperar-nos, després d’anunciar l’entronització d’un home negre, Nostradamus va alleugerir el nostre espant assegurant-nos que l’impostor de color seria el darrer Papa. No sabem exactament si el darrer Papa del cristianisme o el darrer de la humanitat, en tot cas és una bona notícia.


TERCERA PÀGINA


ABOGADOS CRISTIANOS DENUNCIA A LA REVISTA “EL JUEVES”
Nota de la redacció de Karlitus
Nosaltres, la Redacció de Karlitus, volem manifestar i manifestem que:

Ens fa molta enveja que la Revista El Jueves, anomenés a la Presidenta de Abogados Cristianos, com a “Gilipollas” de l’any. Ho volíem fer nosaltres però ens va faltar enginy.

Ens fa encara més ràbia que Abogados Cristianos es passi el dia perseguint a la premsa satírica internacional i a nosaltres, els Karlitus, encara no ens hagi interposat ni una mala denuncia. És que no som de Déu, nosaltres?

Ens reservem –i ho tenim registrat a la societat d’autors– el dret d’ampliar el nomenament de “Gilipollas” del proper any a la totalitat dels membres de Abogados Cristianos amb Presidenta inclosa. El seu és un mèrit col·lectiu i compartit que se li va passar a El Jueves i que nosaltres volem rescabalar.

Es neguem rotundament en cas de detenció i/o judici públic, a ser defensats per membres del col·lectiu ultra cristià i passem la responsabilitat de donar-nos legal protecció als membres de El Jueves.

Per últim, malgrat haver estar relegats al no res pel comitè de defensa de Abogados Cristianos (que s’ho necessiten) prometem seguir enfotent-nos d’ells tot llegint El Jueves.
Quina enveja tios!


L'1 DE MAIG ÉS EL DIA DEL TREBALL. QUINS SÓN ELS SEUS ORIGENS?
I des de quan és vacances?
L'1 de maig de 1886, 200.000 treballadors nord-americans van obtenir la jornada de 8 hores. Els sindicats ho estaven reclamant des de l'1 de maig de 1884. No tots els treballadors les van obtenir i va començar una vaga amb violents enfrontaments a Chicago. El 3 de maig, tres treballadors van morir. El dia 4, una bomba va explotar i va matar quinze policies. Tres treballadors van ser condemnats a cadena perpètua i cinc a la forca. Davant d'evidències incertes, finalment van ser rehabilitats.

La qüestió és des de quan els treballadors consideren que és un dia de vacances i no de reivindicació laboral, mentre que pels sindicats és un dia de mals sons. La imaginació no els dόna prou de si per concebre un eslògan unificador. La manifestació és minoritària i s’assembla més a una processó de gent resignada a obeir i a patir. Menys polític, més consensuat, aquest dia es viu en un intent d'esborrar el significat revolucionari del dia dels treballadors.

Per què el Primer de Maig encara és important avui? En un món en constant canvi, on les condicions laborals canvien ràpidament amb la digitalització, la intel·ligència artificial i el teletreball, l'1 de maig segueix sent important. Ens recorda que els drets socials s'han guanyat a través de la lluita i que s'han de protegir. Tot i que una gran majoria el consideren aquest dia només com un dia festiu, el seu significat històric i el seu missatge d'esperança segueixen sent molt rellevants.


QUARTA PÀGINA


EL CATALÀ REVIFA A ANDALUSIA
Què buní que xuga er Barça, nen!
El català, la llengua pròpia del país, recula socialment cada cop més, davant de l’altra llengua impròpia, malgrat el Pacte Nacional per la Llengua, que no impacta gens i fa figa. El català es troba institucionalment en inferioritat i desigualtat davant del castellà i res s’ha fet de debò des dels nostres governs i parlament, que es troben del tot sotmesos i dependents de les institucions espanyoles, per recuperar la seva vida plena i dignitat. La nostra llengua nacional és cada cop més residual, i mentre no sigui una llengua necessària i indispensable per viure a Catalunya, i els catalanoparlants canviïn de llengua i s’adrecin sempre en castellà als desconeguts, així serà.

Estem en un avançat procés de substitució lingüística del català pel castellà, però vet aquí que els equips de futbol femení i masculí del Barcelona entusiasmen fora del nostre país. Sobre tot l’equip femení ha fet que a Andalusia hi hagi una dèria per aprendre el català, com està passant a la Universitat de Granada, on s’han inscrit més de 100 joves per parlar i escoltar a jugadores com Alexia Putellas i Aitana Bonmatí en la nostra llengua.

El Barça, per altra banda, s’ha compromès finalment a que tots els jugadors sàpiguen parlar català, i a ensenyar la llengua a totes les penyes que té al món. Esperem per tant que els nostres jugadors foranis sàpiguen dir més que “visca el Barça i visca Catalunya!” i “adéu!”, com feia Messi. I que Raphinha, que ja porta 3 anys al club, ja permeti que li facin entrevistes en català. Esperem que allò que no fan les nostres institucions pel català, el prestigi del bon joc del Barça pugui també prestigiar la nostra llengua i parlar-la més enllà de les nostres fronteres.

Catalans, ja ho sabeu. Les vacances d’aquest estiu passeu-les a Andalusia i practiqueu-hi sense embuts ni vergonyes la nostra llengua.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


DGAIA O UN OPAC ENTRAMAT CATALÀ
Un cas que no surt a la llum per ara
Els polítics i els medias s’omplen la boca dels serveis que reben col·lectius com els menors tutelats o els joves migrants però ara mateix tenen una patata calenta des de que un jove va decidir parlar. La gravetat dels fets denunciats han convertit en “Roger” en testimoni protegit a una investigació de l'Oficina Antifrau.

Un cas en què tenim pel mig la Generalitat de Catalunya i una xarxa immensa de fundacions, associacions i cooperatives que gestionen les ajudes que reben els joves que han estat tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, la DGAIA. Aquesta xarxa rep cada any desenes de milions d'euros públics, moltes vegades atorgats a dit i saltant-se la llei.

Al llarg dels últims anys a Catalunya, algunes d'aquestes iniciatives han anat engreixant-se amb diners públics i desenvolupant un alt grau de mercantilització i professionalització més propi d'una gran multinacional global que d'una iniciativa civil i popular. Una professionalització que ha generat una èlit de persones amb sous alts, empreses satèl·lit, portes giratòries, bons contactes polítics i diners públics assegurats. Una professionalització que lluny de l'autoorganització popular es planeja i s'organitza amb cursos que valen milers d'euros impartits per ESADE, La Caixa o PWC.

El cas denunciat per en “Roger” assenyala com a cervell Ricard Calvo que quan era directiu de FASI, FASI va pagar 1,5 milions d'euros a Casa Equipaments en concepte de lloguers. D'aquesta manera FASI crea amb diners públics un patrimoni immobiliari privat milionari. La immobiliària creada per FASI ha estat inflant els preus. Per pisos d’entre 120 i 200 m² la fundació arriba a pagar fins a 3.000, 4.000 o 5.000 euros al mes. Quantitats molt més elevades que el preu de mercat de les zones on s’ubiquen els pisos i per altra part s’embutxaca prestacions falsificant les fitxes de menors que ja no estan amb ells.
Acabarem sabent-ne més?


BALES D’ANADA I TORNADA
Espanya, renuncia a un piló de bales
Vas tranquil fent la teva vida, observant l’entorn i de sobte la bufeta s’obre de bat a bat i tot és urgència, humitat i descontrol fins que arribes, o no, al lavabo més proper. És el que li ha passat al President Sánchez i, juraria que no ha arribat al lavabo. La culpa, com sempre la té el Ministre Marlaska que és un comprador compulsiu. El govern d’esquerra havia decidit no comprar armament a Israel però el Marlaska va passar per davant l’aparador de bales i no va poder resistir-se. Posi-me’n quinze milions va dir. I els jueus que tenen bales per donar i vendre perquè als palestins els maten amb míssils, els hi van embolicar.

I ara, el merder perquè els partits d’esquerra que apuntalen al govern diuen que no, que abans van a l’oposició i amb ells hi va el Sánchez que es pixa a mig passadís. ¿Pero coño Marla, como se te ocurre comprar balas a los judíos?... Es que estaban de oferta...

Sortosament s’ha solucionat el problema. Espanya tornarà les bales a Israel i lluirà com un govern coherent i solidari. Només un parell de problemes, Israel s’emprenya com una mona i no se sap si una vegada arrasada Gaza, utilitzarà aquestes bales contra Espanya i una altra cosa, la Guàrdia Civil s’ha quedat sense munició. I això sí que és greu.
LLUFA pel Marla


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


UN BRINDIS PER FREIXENET
Freixenet vol acomiadar un terç de la seva plantilla
Ja fa temps que Freixenet es belluga per desfer-se de part de la seva plantilla i ara ha trobat la gran oportunitat; la sequera. Qui ho havia de dir! Freixenet s’ha caracteritzat per ser una empresa model, responsable amb els seus clients i treballadors. Era tan curós amb el benestar de la plantilla que fins i tot va decidir marxar de Catalunya si aquest tros de terra aconseguia la independència. Freixenet sabia ja aleshores que la independència no era bona per la salut de la classe treballadora.

El President de l’empresa, el senyor José Luis Bonet, treballa sense parar per fer del cava el sinònim perfecte de festa i felicitat, per això, durant la sequera cada matí sortia amb un canti i regava els ceps assedegats. El seu esforç però no ha estat suficient. La producció ha minvat, els grans de raïm semblen panses, la venda davalla, l’exportació minva. Que se’n farà dels seus treballadors? Gran dilema pel Bonet!

Però quan una empresa està dirigida amb eficàcia i voluntat sempre es troben solucions i el senyor Bonet ha solucionat el problema: reduir plantilla. Gran pensada. Alguns creuran que acomiadar a un terç de plantilla és una “cacicada”, però i els que resten? Que no en seran de feliços els qui queden a peu d’embotelladora posant l’etiqueta de la gran firma?

Ja se sap que no tothom pot anar de festa, entre altres coses perquè la festa ja no seria festa. Sempre anima saber-te per damunt d’altra gent i altres pressupostos.

La “pertinaz sequía” va ser l’excusa per mantenir Espanya en la misèria durant el regnat del “Caudillo”. Ningú no podia acusar al “Caudillo” per la manca de pluja. Ara tampoc ningú no podrà acusar a la direcció de Freixenet per acomiadar part de la plantilla. Són imponderables. Víctimes necessàries de foc amic.

En tot cas, cal celebrar la permanència de la empresa Freixenet perquè sempre ens ha alegrat els nadals, els temps d’amor i pau com si diguéssim.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


FOSCOR DINS LA FOSCOR
Espanya es queda a les fosques
El panorama patri és qualsevol cosa menys lluminós. De la Covid fins avui mateix, la història espanyola va de sotrac en sotrac. No tots de la mateixa intensitat però sí prou violents com per no poder descansar el cul a la cadira. Dilluns vint-i-vuit d’abril, quan tot just les roses de Sant Jordi començaven a pansir, Catalunya (i Espanya) es queda a les fosques. Florentino Perez, va pensar Catalunya recordant la victòria del Barça a la Copa. Doncs no, aquesta vegada no va ser ell. Va ser...? No se sap.

Teories, totes. Des del ciberatac, passant per un incendi al sud de França, fins a tempestes interestelars s’han barrejat durant la foscor. Feta novament la llum, la veritat és que es desconeix la veritat.

Mal fario, en diríem nosaltres. Espanya no aixeca cap.

La darrera i tímida versió oficial parla d’un desequilibri entre oferta i demanda d’energia. Sembla que, de sobte la clientela de les elèctriques va decidir apagar tots els llums alhora i que els ploms van saltar pels aires. És això possible? Que parlin els tècnics. El que sí que va ser possible i semblava un miratge, va ser la reacció de les autoritats. Fa quatre dies, el país clamava per la conducta de Mazón durant les inundacions valencianes. Ara, el govern central i els autonòmics no adscrits al P.P. tenien una ocasió diàfana per mostrar com es governa, com s’està al costat de la població, com se’ls informa segons els esdeveniments passen. El Govern de Sánchez va sortir gairebé sis hores després de l’apagada, el de la Generalitat una estona després per no trepitjar la primícia a Madrid, i la resta d’autoritats a remolc. És pura i simple ineptitud, inconsciència mental greu o ganes d’enfotre-se’n del ciutadà? El destí va posar pont de plata al Govern central i ells van i s’hi caguen.

Sortosament el poble, en general egoista i maldestre, amaga un sisè sentit a l’hora de les desgràcies. Apart alguns excessos –com tornar a arrasar els Supers buscant paper higiènic– la conducta de la ciutadania ha resultat exemplar. Civils controlant el trànsit i civils respectant-los, veïns obrint les portes del seu edifici a la gent que no podia tornar a casa, gent amb transistors al carrer per informar a altres ciutadans.

Mira tu com en casos desesperats, els únics que responen són les víctimes de tot plegat.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


XERINGUES XINESES
De què van, de primer Biden i ara Trump!
Abans valien 15 cèntims, ara 50 gràcies a la taxa demencial de drets de duana, però la Xina és el tercer exportador mundial de xeringues i aquests augments podrien sacsejar el mercat mundial d’aquest producte consumible essencial durant les campanyes de vacunació i altres pal·liatius quirúrgics.
La cascada d'aranzels aplicats des del 2024 per les administracions Biden i després Trump en la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina poden desregular encara més la sanitat planetària.

I TIRO PER QUÈ EM DÓNA LA GANA
Els coales portent el seus petits a la butxaca
Un mes després d'un devastador incendi al parc nacional de Budj Bim (Austràlia), part de la fauna local s'ha vist privada d'aliments. Per evitar que la població local pateixi més, la primera ministra de Victòria, Jacinta Allan, ha autoritzat la matança de més de 750 coales.
Una solució tipus sanguinària que amb l’excusa de posar fi als patiments dels ferits per les flames n’ha liquidat més de 750 de la mà de franctiradors disparant des d’helicòpters. El problema és que no hi ha forma de saber si un coala està fotut des de d’alt d’un helicòpter.

STOP VLADIMIR PUTIN!
Trump està tip i cuit del rus Putin
Pobre president americà! Havia d’acabar la guerra d’Ucraïna en dos o tres dies. Tants com Déu va necessitar per fer mig món. I clar, ja porta 100 dies i el puta de Putin continua bombardejant els ucraïnesos i donant-li llargues. Per altra banda l’espectacle de ridiculitzar a nivell mundial el president Zelensky no va servir per a res més que a posar en evidència al mateix Trump.
Trump ha aconseguit signar l’acord sobre “terres rares” amb els ucraïnesos però aquí també ha topat amb el murri Zelensky que ha signat més aviat un paper mullat a 20 anys vista.

VAIXELL DESCOVERT A L’ANTIC MERCAT DEL PEIX
De moment es guanya terreny al mar però el seu nivell puja
Barcelona ha anat guanyant terreny al mar des del segle XV i això explica que al barri de la Vila Olímpica s’hagi fet la descoberta d’un vaixell durant les obres de la futura Ciutadella del Coneixement. De descobertes com aquesta no ni hi ha tantes per això els especialistes estan molt contens.
De fet, es considera que per cada troballa n’hi ha cent de destruïdes amb més mala voluntat que inadvertència. Als promotors les troballes se’ls indigesten sistemàticament.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA IMATGE DE LA DONA ÉS OMNIPRESENT
EN LES ARTS RICA I POLIFACÈTICA
PERÒ NO ESTÀ EN SINTONIA AMB LA DONA REAL