164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

   

Political/satiric republican weekly of Catalonia

4 june 2021

The translation in English will be soon available

L’INDULT ÚTIL
Marchena, des del tro del Tribunal Inquisitorial, condemna a les flames eternes l’independentisme català. El seu argument preferit, neix del catolicisme més ortodox. Si no hi ha penediment, no hi a perdó. (Pots matar al teu fill divendres però si t’apenedeixes dissabte, diumenge estàs en estat de gràcia i pots combregar). Pur espiritualisme.

Sánchez des del trontollant escó del Congrés aposta pel retorn del diàleg, la concòrdia i el pacte.
La dreta i els nazis anatematitzen la voluntat de Sánchez.
Els barons –ja fòssils– del socialisme espanyol fan costat a la dreta.

L’indult, sigui parcial o total, no afectarà als més de seixanta exdirigents i alts càrrecs catalans pendents de judici, ni als més de tres mil represaliats. En tot cas les bones notícies es reduiran a la dotzena de VIPS empresonats.

Repassant els punts exposats a qualsevol, se li podria presentar un dubte raonable: Paga la pena, l’esforça de Marchena per quedar una vegada més com el que és, el de Sánchez jugant-se l’escó, el de les dretes i nazis treient-se el cucurutxo del KKK, la descongelació de les mòmies del PSOE per indultar o no, total o parcialment, a mitja dotzena de polítics catalans? Des de quan són tan importants la colleta política catalana com per fer retratar a l’alta casta espanyola del poder?

Doncs exactament des que les matemàtiques parlamentàries, diuen que el PSOE necessita a Esquerra Republicana de Catalunya per governar a Espanya i Esquerra Republicana de Catalunya, necessita l’indult dels dotze apòstols catalans per justificar el seu govern a Catalunya.

En el fons, la política és un joc de nens... Això sí, els nens són molt emprenyadors.


SEGONA PÀGINA


EL CONVIDAT
EL VIATGER ACCIDENTAL, ACCIDENTAT
Periodista, jove, amb ganes de canviar el món, o denunciar-ne alguna de les injustícies que ens envolten... A Estats Units, (fins i tot amb Trump a la Presidència) podria arribar a escriure un parell de Best Sellers i acabar de Cap d’Internacional al Washington Post. El problema és que Roman Protasevich, és bielorús, la qual cosa a hores d’ara vol dir, nascut a la selva. Un Mowgli, sense la protecció de l’os Baldo ni la pantera Bagheera. A Bielorússia, fa temps que no hi ha ossos ni panteres acollidores, només tigres com el Khan que perseguia al nen Mowgli però amb noms diferents com per exemple, Lukashenko.

El cadell Roman, ingenu com tots els cadells i una mica egòlatra com cadells, adults i vells, va decidir passar unes vacances a Grècia i aprofitant la cultura hel·lena molt sàvia en desterraments i fugides, va pensar que de tornada, es deixaria caure a Lituània, que no és res de l’altre món però que per ell ja era un pas. I quan ja estava de camí, van i segresten l’avió. No a cop de pistola, ni de porra ni de res. Senzillament, l’avió, gira cua i va cap a Minsk, la selva altra vegada.

Al Roman, la selva ja se l’havia fet una mica seva, però els seus protectors envellien i en canvi, el Tigre Khan seguia tan jove i poderós com sempre (en realitat era el descendent del Khan original, però les besties totes s’assemblen). Total, que en Roman, es va posar blanc com el paper, igual que si l’haguessin vacunat de Covid amb Astra Zéneca i va implorar inútilment als passatgers que només estaven preocupats pel retard del vol.

Des d’aquell moment s’ignora la sort de Rubén encara que gairebé tothom està d’acord en que de sort, poca. El Tigre President de Bielorússia Lukashenko, ha dit que el petit Roman preparava una rebel·lió o sigui que molta amistat no la tenen. I si recordem el tracte que Stalin donava als seus amics, només cal que feu comtes.

Un consell i una moralitat de la faula. Si heu de fugir, llogueu un avió privat. I com ensenyament de la faula, la selva és una merda però sempre és millor que veure a Lukashenko al peu de l’avió segrestat.

Això sí. Europa s’ha enfadat molt.


LA KINTA FORKA
POLÍTICA O PEL·LÍCULA?
Quan la notícia, és i no és, falsa. Ara ja President, Pere Aragonès ens ha ofert un escenari de pel·lícula dolenta en el què ell és com la metamorfosi de l’agent 007 que podria haver actuat a Catalunya i mai ho ha fet. Encapçalant el seu govern, el nou President obliga a aterrar els irreductibles que encara campen en la creença de la mítica República catalana aturada momentàniament per la repressió espanyola i esperant la gran nit en que els seus somnis es convertiran en idees i es realitzaran.

En la peli, el nou President envia els seus homes de mà a caçar els dissidents mentre que intenta posar ordre a la confusió regnant al Palau de la Generalitat. És el moment, segons l’escenari, que J+cat s’entrena en campaments paramilitars republicans i es desfà dels seus escrúpols, els seus caps s’espolsen la pols acumulada des del 2017 a les batalles i s’embarquen a governar un país en que els corrents subterranis amenacen de contaminació degut a la bomba ideològica que ells mateixos han instal·lat. Mentre, segur que hi ha algú que continua fent d'altres negocis amb règims que trepitgen els drets humans com a Madrid. Mentrestant, el James Bond "real", absent, campa a les pantalles de TV de mig món fent el que és: un imbècil.

El que no queda clar en aquest escenari mal escrit és el paper dels “cupaires”, per una banda han jugat a no-governar ni un trist departament de la Generalitat. Per l’altra s’erigeixen com l’amic de lluny o invisible. Aquell que ajuda sense demanar res a canvi?

No cal dir que el tràiler de la peli anuncia: Un govern fort, per avançar fins a la independència a través el diàleg i la negociació per resoldre el conflicte català mitjançant l’autodeterminació. La música la posen els partits de la dreta espanyolista amb planys i laments guturals.

Però això serà entre tramoies. Res d’això està escrit al guió!


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
ESPANYA ENFORTEIX LES SEVES ESSÈNCIES PÀTRIES
Reprèn de nou amb força el profund amor a la pàtria que emana de diversos actes i decisions polítiques que enforteixen el caràcter patriòtic espanyol, encara que sigui a base de practicar l’assimilació forçosa i la opressió i negació d’altres nacions de l’estat com la catalana. Així darrerament el parlament murcià, amb els vots del PP, Ciudadanos i Vox, ha aprovat una llei exemplar per la que totes les escoles hauran de tenir a les aules el retrat de Felip VI i començar les classes amb la interpretació de l’himne espanyol amb la bandera espanyola ben visible. Tot esperant que aquest fervor patriòtic s’expandeixi per tota Espanya.

També ha començat a demanar signatures en contra dels indults i es prepara una gran concentració a la plaça de Colon de Madrid. Per a exigir que els polítics independentistes catalans segueixin a la garxola. Han aparegut diverses pancartes per tot arreu amb el lema: “Ni Olvido ni Perdón, los Separatistas Catalanes al Paredón”. És trist veure com Espanya, secularment catòlica i apostòlica, va perdent les seves essències i ja no perdonen al pròxim ni certs pecats. Sort en tenen, per això, que encara es manté ben viva i rejovenida la nova inquisició espanyola a través, sobretot, dels seus jutges, agents de l’ordre i polítics espanyolíssims. Espanya ha superat de llarg la “reserva espiritual del franquisme” i il·lumina al món amb les llums foses.

Però malgrat l’actitud passiva i claudicant, de submissió dels nostres polítics, molta gent comença a reaccionar amb plataformes ciutadanes com la coordinadora “Contra la Tirania i per la Llibertat de Catalunya” o la plataforma “Diguem No i Netegem Catalunya del Borbó” que ha instal·lat clandestinament per places i parcs del país, retrats de Felip VI per a que la canalla i els més grans afinem bé la punteria tot preparant-nos per quan arribi el moment.


QUARTA PÀGINA


HUMANOTECA
SOMNIS DE PODERS
Museu de l’Hermitage: Una de les més importants pinacoteques del món. Fins a l’esclat de la revolució russa, va ser museu privat dels tsars. Tenien el poder i els diners.

Consorci del port de Barcelona: Olla barrejada d’entitats oficials, administratives i, com l’orella de porc, una miqueta de participació sindical. Tenen força poder i molts diners.

Liceu: Malgrat la modernitat que se li vulgui donar, cau de la burgesia catalana, recolzada discretament per les administracions espanyoles que així es poden donar una mica de to. Volen tenir més poder i més diners.

Ajuntament de Barcelona: Plenari especialitzat en proposar plans impossibles i negar-se, per reial decret, a tot el que no surti de la seva imaginació. Nucli fort de poder que diu defensar els interessos dels que no tenen poder i reclamen tots els diners possibles per donar als pobres... que segueixen sent desnonats diàriament.

Entre aquestes quatre insignes institucions, han de decidir si l’Hermitage obra una botiga de fotocopies de pintures antigues al Port de Barcelona. El resultat no importa ni a Déu, però la negociació implica una pila de diners que interessen a tots.

Proposta de Karlitus: que els russos regalin una obra d’art a cada barri de Barcelona i que els beneficis de la subhasta se la reparteixin el veïns. Menys feina i beneficis directes.


ÚLTIMA HORA
NI UN PAM DE NET
França no va ser còmplice però va permetre durant massa temps que el silenci imperés sobre l’examen de la veritat. Amb aquesta meravellosa frase gairebé del barroc llatí, Macron va “demanar disculpes” als Ruandesos. O sigui, que sí, però que no. I engrescat per la bona acollida del seu laberint gramatical, afegeix: només aquells que van creuar la nit, puguin, potser, perdonar, donar-nos el regal del perdó.

On creuar la nit se suposa que simbolitza als assassinats, i el regal del perdó equival a: deixeu-nos en pau d’una puta vegada.

I Macron surt a les primeres pàgines dels diaris i França queda redimida i reconeguda per la seva inculpació (que no ho és, perquè no van fer res, segons Macron).

Així va la política i malauradament així va el món.

Vaig drogat fins les orelles, torrat com un barquer londinenc en nit de boira, però pujo a la moto, faig repetar el tub d’escapament i enfilo carrer avall. A la segona cantonada em carrego una criatura, però tinc un bon advocat i demostra que la herba era per fer-me passar el flato, l’alcohol per estabilitzar la glucosa, i, sobre tot, que va ser el nen qui em va atropellar a mi perquè va posar un peu prop la vorera i em vaig espantar i què hi farem. I després jo, bon cristià, malgrat ser innocent total, vaig a casa dels pares del nen hospitalitzat i els dic que em sap greu, que haurien d’educar millor als fills i els demano una indemnització per danys morals.

Política, món, vida... potser suïcidi?


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
ARA SÍ QUE ANIREM BÉ
El Barça, finalment, té les coses clares. El President Laporta vol a Messi fins que es jubili i en Massip ha de fotre fora del club als responsables que han aconseguit fites històriques a les seves seccions. I ja està. Feina feta.

Amb Messi, que ja teníem aquest any, no hem aconseguit masses títols i això que el noi ha marcat més gols que la resta d’equip tot junt. D’aquest fet se’n podria treure una conclusió fàcil. Potser no tot serà Messi i menys quan encara la quarantena d’anys, té gota al dit gros de les faltes i les esprintades ha de fer-les amb la complicitat defensiva de l’adversari, però vaja, tindrem a Messi.

El que ja no tinc tan clar –o potser caldria dir que tinc massa clar- és la labor encomanada a un jugador estrella del handbol barcelonista, com ho era també el desaparegut Urdangarín. Aquest es diu Massip, nom català on n’hi hagin, i la seva feina, segons sembla és desarticular tot el que funcionava a les seccions del Barça. Com era d’esperar, ha començat pel handbol, la seva especialitat i ha entrat a treballar amb tantes ganes que en una setmana ja ha acomiadat a l’entrenador, que portava no se sap quants títols consecutius i al director i ex company de joc, Barrufet (també un nom força català). Però el més típicament barcelonista ha estat acomiadar-los a la brava, de sobte, sense pràcticament parlar amb ells. Per què?

A Can Barça és normal deixar plantades les seves icones. És una senya d’identitat dels homes –i ara dones– que dirigeixen el club. Ells són els amos, els putos amos com diria un tal Pep i la majoria ha acumulat molts anys d’enveja abans d'asseure's a la llotja del Camp Nou i sortir de tant en tant en una revista esportiva. Aleshores arriben i, lògicament, no saben què fer. Doncs foc nou, per demostrar que els qui guanyen una lliga de handbol no són els jugadors ni els entrenadors, sinó els panxuts senyors de la Junta que en saben un ou de tot això.

Francament jo, acolliria a Messi a casa meva pel que li queda de vida. Habitació amb dret a cuina i balcó fins que vulgui. És un geni. Però no sé si obriria la porta al senyor Laporta o Massip decidits com qualsevol polític de segona fila, a satisfer-se més a ells mateixos que al club.
LLUFA blaugrana per ells.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
LA VIDA ES UNA TÓMBOLA DE LUZ Y COLOR
La confusió és tal a Catalunya que ja no saps qui és qui. Dretes, esquerres, nacionalistes, independentistes. L’únic que fins ara permetia distingir una mica la situació era quan s’enfrontava la societat civil i la Policia. Uns d’uniforme blau amb defenses a cada articulació i els civils amb camisa, mullats per les manegues de l’ordre o regalimant sang per les porres de l’ordre. Ara, ni això. En la darrera manifestació contra un desnonament, la Policia es va convertir en un arc iris de colors mentre els manifestant en prou feines s’havien esquitxat una miqueta. Sempre s’agraeixen els canvis.

TRADICIONS POPULARS
A Mali és com una festa regional. Cada tres o quatre mesets, destitueixen al govern que havia destituït al govern anterior i es posen a governar els que ja portaven gairebé un any sense poder. Els actors són sempre els mateixos, els militars. El més bonic de tot és que Europa, a cada cop d’estat reclama el retorn del govern democràtic destituït, oblidant el seu origen igualment colpista. Després de repetir la declaració pro democràtica, Europa torna a la seva feina.

CAVALLS EN VAGA
I doncs què es pensaven els funcionaris de Correus? La informàtica et connecta al món a l’instant, de repartir paquets se’n cuida Amazon, de les pizzes Glovo, d’ensobrar i repartir propaganda les cooperatives de iaios en atur. Què coi vol fer Correus? Limitar-se a fer signar certificats amb una multa a dintre? Les queixes d’aquests funcionaris són tan inútils com ho va ser la vaga de cavalls de les diligències americanes quan es van inventar els cotxes i les carreteres.

EUROPA DE L’EST, TERMINUS DE LA UE?
Des que la Xina va prohibir la importació de residus plàstics, els empresaris del sector de reciclatge de la UE han trobat nous abocadors a l’Europa de l'Est. Cada més augmenten, en milers de tones, els residus procedents d'Europa Occidental que s'envien, legalment i il·legalment, a Romania i Bulgària.
Els putos amos però són les empreses lligades a la Camorra i a la Ndrangheta, les màfies napolitana i calabresa que així es desfan dels residus que des de fa 40 anys han acumulat il·legalment. S’hauran tornar ecologistes?

COSTA DE CREURE PERÒ...
Alemanya admet haver comès "genocidi" a Namíbia. Està a punt de pagar més de 1.000 milions d'euros en ajudes al desenvolupament. La història: Els colons alemanys van matar desenes de milers d'hereros i namas en continues massacres entre 1904 i 1908, considerades per molts historiadors com el primer genocidi del segle XX. Mentrestant, Espanya a Amèrica, França a Ruanda i a Nigèria, Turquia a Armènia i dotzenes de països continuen negant les seves barbàries.

EL NOU FAR WEST
La moda de portar armes ostensibles com en l’antic Far West està en auge als EUA. Des del febrer, cinc estats han autoritzat el port d’arma sense llicència. A Tennessee, ja permeten que la gent porti els revòlvers penjats de la cintura. No cal dir que molts altres estats seguiran aquest camí, fins a una vintena en total.
Fa vint anys, només Vermont permetia portar pistola sense llicència. Les noves lleis desfan els obstacles administratius que per ara cal passar per portar una pistola oculta. S’ha de sol·licitar un permís que inclou una comprovació d’antecedents, empremtes dactilars, entrenament, un examen escrit i una prova de tir. Les noves lleis eliminaran totes aquestes condicions.

SAVIESA ORIENTAL
Índia. Era dimarts i tretze. La parella anava calenta però no es podien desfogar si abans no passaven per la cerimònia. El Covid, retardava la unió i augmentava la calentor. Solució: Casar-se a un avió. El Covid no vola a tanta alçada. La cagada pastoreta: quan l’avió va aterrar i el món sanitari hindú omplia l’aeroport. I es van endur als nuvis a quarantena i separats i a mig fer. Ara a veure quan dura l’interruptus. Per savis.

CÀPSULES DEL SEGLE XXI
El vehicle urbà de demà acaba de superar la seva primera gran prova. Desenvolupat a França per Urbanloop, una càpsula futurista ha establert un rècord mundial ecològic. No és un rècord de velocitat, no, sinó el del menor consum d'energia per a un vehicle ferroviari autònom. El resultat 0,05 kWh / km. Això equivaldria a menys de mig cèntim per cada quilòmetre recorregut.
La nova càpsula podria entrar en servei amb motiu dels Jocs Olímpics i Paralímpics de París del 2024, ja que ha estat seleccionat com un dels vint projectes d'una convocatòria d'innovacions. La grandeur de la França també té això!