116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Download in PDF 

 Download in PDF 

 Download in PDF 

   

Political/satiric republican weekly of Catalonia

15 may 2020

The translation in English will be soon available

GENOCIDI AL GUETO
Fa setanta-cinc anys de l’aparent derrota del feixisme. Fa, gairebé setanta cinc dies que el món viu engabiat en un gueto de por per culpa del COVID 19. I com en l’època hitleriana, les primeres víctimes han estat i són, els més dèbils. L’art, el pensament, la vida més enllà del dolar.

I es que, benvolguts germans, el feixisme arriba a tots els extrems. Dreta, esquerra, nacionalistes, independentistes... el poder en general es sent incòmoda davant la cultura -com incomoda tot el que s’ignora- i per una qüestió o una altra, la controla, la censura i quan cal, la clausura entre parets d’incomprensió i displicència.

Esquerra i dretes només difereixen en el discurs i, potser en les formes. En el fons però estan d’acord en que el que mana és la productivitat. Fer cotxes, gastar energia, vendre totxo, especular terrenys, estimular constantment el diner perquè segueixi guiant el curs de la vida.

Poesia, música, literatura, teatre, dansa, pensament, silenci, opcions alternatives no resulten productius, com no ho resultava una colla de jueus morts de gana i de pena entre murs i filats.

El genocidi es manté, el gueto es manté... i sempre el pateixen els mateixos. I sempre el controlen els mateixos


SEGONA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
LA REVOLTA GITANA DEL CAMP D’EXTERMINI D’AUSCHWITZ
EL 16 DE MAIG DE 1944
El poble romaní ha estat sempre un poble perseguit, negat i marginat a Europa. Ja els reis castellans van decretar pragmàtiques (decrets reials) en els que se’ls prohibia practicar la seva religió, la seva llengua i treballar, és a dir, com negar-los la vida.

En canvi el rei català Alfons el Magnànim, al 1452, els va lliurar un territori a l’actual barri de Gràcia, on encara avui viuen els seus descendents. També el nostre llenguatge popular, a través dels anys de mútua convivència s’ha enriquit amb moltes aportacions de la llengua romaní.

Durant la segona guerra mundial van ser exterminats pels nazis d’un milió a un milió i mig de gitanos. Un fet desconegut, i heroic a l’hora, va succeir el 16 de maig de 1944 a Auschwitz-Birkenau, quan els 6.000 gitanos que quedaven vius van assabentar-se que l’endemà serien exterminats. Es van armar amb tot el què van trobar: pales, tubs de ferro, fustes, filferros amb punxes, pedres, etc. i van presentar batalla davant els soldats nazis. Van decidir lluitar fins el final per les seves vides. De la lluita resultaren morts i ferits d’ambdós bàndols. Els alemanys, estupefactes, es retiraren del tot sorpresos i amb la temença de que s’estengués la revolta.

Dies després, prop de 3.000 romanís, dones i joves, aptes pel treball, van ser dispersats per altres camps, fet pel qual alguns van poder sobreviure. Els 2.897 restants, majoritàriament ancians i persones malaltes o amb disminucions, van restar a Auschwitz fins el 2 d’agost del ’44 en què van ser gasejats.

Que sapiguem, mai havia passat una cosa igual en cap camp d’extermini nazi. Un poble com el gitano, amant de la llibertat, va saber enfrontar-se als seus botxins tot i ser conscient de que no disposava de cap oportunitat. Un fet col·lectiu de valentia, dignitat i exemplar que es mereix sobradament romandre per sempre en la memòria de les dones i homes lliures.


LA KINTA FORKA
MOLT HONORABLE PRESIDENT TORRA
Quants artistes plàstics, músics, cantants, cineastes, actors, productors, artesans i desenes d’especialitats artístiques hi ha a Catalunya? Molts de nosaltres hem estat fent pel·lícules durant dècades. Altres, més joves, creant i malvivint del seu treball i amb tot esperen seguir fent-lo després de la pandèmia.

Sovint l’escoltem a la petita pantalla, parlant de crisi i d’ajudes als sectors econòmics productius però en cap moment ha parlat d’un pla xoc de defensa de les arts i de la cultura.

Demanem que defensi públicament els següents punts:
Afirmar que només és protegeix la cultura defensant els que la fabriquen. Que el 2020 sigui proclamat "any negre de la cultura" i exigir que ningú hagi de pagar res ara ni l’any 2021. Un any blanc per superar l'any negre.

Pels autors catalans crear un fons excepcional de dos anys gestionat conjuntament per compensar les pèrdues i donar suport als sectors castigats per la crisi.

Després de la crisi, reobertura de sales, teatres i locals -en concertació amb les autoritats sanitàries- com a prioritat i en condicions d’èxit. Més que mai, els creadors s'enfrontaran a l'adherència dels més poderosos sobre els més fràgils.

Davant d'una situació excepcional, cal una resposta excepcional.

Esperem que el seu govern reguli el sector, limitant la importació massiva i garantint l'accés sostenible a la nostra diversitat cultural.

Aprofitar els desequilibris de la crisi és una oportunitat històrica per replantejar amb ambició una economia real de les arts a Catalunya.

És urgent que el govern legisli imposant obligacions d'inversió, de divulgació cultural i de reforma dels mitjans de comunicació.

Cal que accepti aquest nou repte de país.

Salutacions molt honorable President.


EL CONVIDAT
ESPÈCIES ANIMALS
Hi ha moltes classes d’animals: aus, peixos, rèptils, amfibis, vertebrats, invertebrats, herbívors, carnívors, mamífers... I després, l’abominable home de les neus.

També hi ha moltes classes d’expressions humanes culturals: cultura, anticultura, contracultura, acultura, apicultura... I després la senyora Isabel Díaz Ayuso.

Més enllà de sortir de la camada del P.P. i segons sembla alletada per l’aznarisme, la senyora Ayuso no té genealogia animal ni –encara menys cultura- que la pugui definir. És un ésser inqualificable, independent, lliure, ingenu i perillosíssim. És una dona símbol o sinònim o mitològic... com poden ser-ho Platero o Rocinante o el ratoncito Pérez. Res a veure en tot cas amb la realitat.

Servidora tenia de petita un periquito que després de disset anys repetia constantment, “Bon dia, bon dia, bon dia...” El vàrem portar a un concurs de pericos i va guanyar. Disset anys per aprendre a dir bon dia no és mèrit especial, però entre els periquitos del barri, va resultar un èxit. És el mateix que li ha passat a la Sr Ayuso, no sap res. Es limita a repetir després de trenta anys d’aprenentatge, que el PP és el millor Partit i que els altres són una caca. I com el meu periquito, ha tingut premi i ja la tenim com a Presidenta de Madrid.

La propera vegada, jo votaré per Platero... o per l’home de les neus.


TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CA LA MEUCA
CAPÍTOL TRENTA-DOS... DE LA SÈRIE
L’ART DE FOLLAR
La Madame descansa al seu llit. S’ha recuperat però encara fluixeja. Encarnita li va donant culleradetes de caldo. Copets discrets a la porta i el cap de la Puri... Ha venido el Ministro de... el Ministro Salvador.

Para mi todos son salvadores, diu la Madame incorporant-se i llençant la manteleta sota el llit.

El Ministre Salvador, mascara, guants i ulleres, entra teatral però es queda al costat de la porta.

Mi buena señora... ¿Cómo se encuentra?

Muy bien Sr Ministro. Gracias por venir... Nunca le habíamos visto por aquí.

Ay hija mía, me dieron el cargo y la cartera ya llevaba el virus dentro.

Amb cara de picardia però molt educada. ¿Podemos servirle en algo...?

No señora, no, solo venía a comprobar que se encontraba usted en plena fase de recuperación... Le mando saludos de todos mis compañeros…

¿Quiere sentarse?

Es que las distancias... Me enteré que el informe de salubridad fue perfecto, estupendo, estupendo... Todo y así, si puedo servirles en algo...

¿Cuando abrirán el Prado? Pregunta Purita.

El Ministre, descol·locat, s’excusa, pues no lo sé, señorita, esto depende de cultura. I rumiant... ¿Ahora no sé si debo quitarme los guantes o no?

Es que no entiendo que las calles estén llenas y los museos y las bibliotecas las tengan cerradas a cal y canto. Ni a un puñetero concierto puede ir una…

Y las peluquerías, que parece que entres en un quirófano. Jolín si es que lo más necesario lo cierran.

Será para evitar los contagios. S’aventura el Ministre.

Descuide, diu la Puri. En España la cultura no ha contagiado nunca a nadie. Que más quisiéramos. Aquí antes se roban unes bragas que un Picasso.

Se lo preguntaré a José Manuel...

Pues ahora tiene la oportunidad, diu Sónsoles deixant passar al Ministre de Cultura.

La Madame picant de mans... Uy que alegría, parece el día del Ministro.

Hombre, Salvador... no pensaba yo... Bueno, me parece que me he equivocado. ¿Esa no es la casita de Peppa Pig, verdad?

Les dones, molt ofeses. No señor, esta és una casa reputada. En Peppa no tienen ni idea de lo que va el negocio. Se pasean, bailan, unas calientabraguetas son, pero a la hora de la verdad…

No si yo voy por el baile, precisamente. El Presidente me ha dicho que me ponga al día y yo en balet no ando muy ducho.

Pues abra el Real, hombre de Dios. Diu la Purita.

No, si el Madrid ya va a jugar enseguida.

El Teatro Real, cariño.

¿Y eso qué es? Pregunta don José Manuel, Ministre de cultura de l’estat espanyol.
(TO BE CONTINUED)


HUMANOTECA
GENOCIDI
.- Mort o eliminació sistemàtica d’un grup per raons de raça, religió o política. (DEFINICIÓ DICCIONARI CASARES)

.- Històricament els fets més terribles –guerra, genocidi i esclavitud- no han estat resultat de la desobediència sinó de l’obediència. H. ZINN

La Bíblia és, probablement, el llibre més genocida de tota la literatura. N. CHOMSKY

Venceré a cualquier precio, aunque tanga que fusilar a media España. F. FRANCO

GENOCIDI CULTURAL.- Qualsevol excusa política, sanitària o senzillament imbècil, per acabar amb les restes de tot el que pot alimentar la ment de l’ésser humà... si és que encara queden éssers humans. KARLITUS RESUMINT LA SITUACIÓ ACTUAL A ESPANYA.


LA LLUFA
QUE BONITA ES BADALONA
Frases esclaridores: L’home és l’únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra. Com més alt, més animal. L’estupidesa humana és l’únic que pot donar la sensació d’infinit. Aquest és un món de mones.

O en versió faula: Dos cérvols mantenen aferrissada lluita. Les banyes busquen l’enemic, piquen contra ell entre sorolls roncs i secs tot esquerdant-se. A la fi, un guanya el duel i va per aparellar-se amb la princesa però li fa tan mal el cap i mostra una cornamenta tan desgastada, que fa un gatillazo i la Princesa el deixa plantat i es fa lesbiana.

Frases i definicions necessàries per intentar explicar, el que de fet és inexplicable. L’esquerra de Badalona per no perdre sis mesos de mandat, ha regalat l’alcaldia pel que resta de legislatura a la dreta d’Albiol. Per no renunciar a sis mesos en perden trenta sis. Excel·lent exercici matemàtic. Meditadíssim càlcul de prospectiva social.

Aquests són els efectes devastadors de la sequera intel·lectual dels polítics catalans i la seva misèrrima entitat personal. El desert ideològic en el que es mouen i el feréstec herbassar entre el que repten i pretenen dominar.

L’esquerra a Catalunya s’assembla a aquell parell de germans mimats i cretins que es barallen per una llaminadura i en plena rebequeria els cau el caramel i el gat del veí, els hi agafa i se l’empassa. Malaurat el poble en el que sempre guanyen els gats del veí.

I el més trist de tot és que, amb tota seguretat, el responsables d’oferir en bandeja de plata tres anys de govern dretà, masclista i racista als ciutadans de Badalona, tenen un enorme reguitzell de justificacions, per rentar-se de tota culpa. Potser fins i tot es senten orgullosos de la jugada.

Decididament, aquesta és una baralla de rucs. LLUFA pels rucs d’esquerra.