230229228
227226225
224223222
221220219
218217216
215214213
212211210
209208207
206205204
203202201
200199198
197196195
194193192
191190189
188187186
185184183
182181180
179178177
176175174
173172171
170169168
167166165
164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Aprovats els pressupostos espanyols. Envien un martell al Parlament europeu? Vòmit d’una senyora de Vox a la Ministra Montero. La FIFA, la gran tifa que empastifa. Avortament i llei històrica. Final de la cimera del canvi climàtic. Estudiant pregunta, Colau dispara. El Diari Ara il·lustrat per nens de 6 a 14 anys
Següent
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

2 de desembre 2022

BLACK FRIDAY 50% DESCOMPTE EN IDEOLOGIES
Aprovats els pressupostos espanyols
Serà poca cosa però comparat amb el ramat que comanda, Déu n’hi do. Per tercera vegada Sánchez aconsegueix aprovar els seus pressupostos amb el suport d’aquells que durant tota la legislatura el posen de volta i mitja. Des dels partits més petitets (C.C., PRC, Compromís) fins a independentistes com Bildu, PNB o ERC. La manipulació és tant fina que Sánchez inclús ha aconseguit que ERC i PDeCAT votin el mateix. Altra cosa seria si Sánchez fos el líder dels independentistes catalans. A hora d’ara presidiríem com a país sobirà el Consell d’Europa.

Després del imperdonable elogi a Sánchez, digue’m-ho tot. Li posen les coses molt fàcils.

Les ideologies a Espanya van barates. ERC s’empassa la bíblia de Jonqueres i vota SÍ a canvi de 900 milions (Madrid ens en deu 45 mil). El PNB es deixa comprar pel penúltim traspàs competencial (ja només li queda el de fumigació) i Bildu s’entrega per una txapela i l’oblit de temps passats. El PDeCAT, més contundent, no ha donat el seu SÍ fins que el PSOE ha assegurat la continuació de la Fira del Canti d’Argentona.

És possible que dins l’àmbit de la política, aquestes maniobres es considerin interessants i positives. Però pels que anem de manifestació en manifestació repetint els eslògans de cada partit, fa una mica de fàstic. El poble, pobret, no acaba d’entendre com els grans discursos revolucionaris queden reduïts a l’hora de la veritat en 900 milions.

La ideologia va de baixa, ens venem massa barats, com si no confiéssim en el que diem defensar. A preu actual, era més rendible vendre’s per un plat de llenties en l’aurora d’aquesta magnífica humanitat, que ara per 900 milions. Els caps de la FIFA cobren més.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
WAGNER, EL MARTELL JUSTICIER
Envien un martell al Parlament europeu?
Parla el martell:
No, no m’hi van enviar al Parlament europeu, potser a algun company de feina però a mi no. Mai no he deixat que em taquin de sang. Jo sóc el símbol de Wagner, la feina bruta la deixo pels altres.

Com sabran tots vostès, nosaltres no existim. Gairebé tot el que és important a Rússia, no existeix. Ens agraden tant els secrets que a vegades un rus és membre del vell Partit Comunista i alhora de l’extrema dreta, sense saber-ho ni ell mateix.

Apart de no existir, la veritat és que ens movem força. Per tot el món hem assassinat un fotimer de dolents i mica en mica fem neteja d’indesitjables. A vegades utilitzem mètodes una mica intimidatoris com matar a l’enemic a cops de martell (d’aquí el meu símbol heroic). I què? L’invent del martell és del nostre déu, un tal Eugueni, molt amic d’un tal Vladimir. No sé si m’explico. Vull dir, sense dir-ho, que estem molt a prop del Kremlin. Vaja que no els preocupa la nostra presència.

I vostès preguntaran si no em sembla que utilitzem unes maneres massa brutals. Doncs sincerament, no. El món –excepte la santa terra russa– no es mereix cap tracte de favor i si m’apuren els diré que la meitat de russos tampoc. D’aquí la importància de la nostra tasca. Tenim una feinada per fer.

Totalment innecessari que ens preguntin pels nostres sentiments, no en tenim. Som putes bèsties. Ben pensat no som ni bèsties (mireu el nostre logo). Som com monstres de ciència ficció a la russa que mata a la bestreta. Per no tenir, no tenim ni ideologia, home sí, som una mica fatxes però si cal ens fem d’esquerres. I a falta d’arsenal sofisticat tenim un munt de martells que combina molt bé amb el vodka.

Ja ho saben, si necessiten ajuda, truquin al Kremlin. Treballem a bon preu.
Apa.


LA GARSA PROSTÀTICA
VOX PATEIX TRASTORNS INTESTINALS
Vòmit d’una senyora de Vox a la Ministra Montero
Vulgars sí. Jactanciosos, mentalment apàtics, moralment extirpats també. Provocatius, facinerosos... no ho dubteu, és Vox. La penúltima vomitada de Vox ha sortit del bec de Carla Toscano que, com no podia ser d’altra manera, després d’acusar a Irene Montero de tota l’Apocalipsi, ha necessitat caure en l’insult personal i més especialment sexual. Això sí que és democràcia i llibertat. La banca de Vox ha quedat tota humida de vòmit, eren feliços.

Seria bonic, ara, i aquí, investigar a la Toscano i rebolcar-se en la seva vida privada, però la gent civilitzada no podem fer això. Aquesta és la força de Vox, saber que cal ser tan indigne com ells per contestar les seves provocacions. Per sort, com ells, n’hi ha pocs... de moment.

Aquesta mateixa dona que forma part del grup que governa en coalició amb el PP a Múrcia, no va tenir problemes gàstrics quan Vox va decidir no votar els pressupostos murcians si no es negaven les beques a les DONES investigadores. Cal estudiar molt per tenir una ment més retorçada... i tot en nom de la vida i de la llibertat, és clar.

Tot i tenir una llarga i pròspera vida per endavant (segons diuen metges i banquers) jo gairebé preferiria que Vox decidís en una de les seves reunions, deixar de dissimular i començar a afusellar-nos. Patiríem menys i sempre podríem presentar-nos al cel amb la carta de recomanació per haver estat assassinats. El dubte és si el cel considera a les possibles víctimes de Vox com víctimes o si ja els hi està bé.

Diuen que cada país té el que es mereix. Espanya és una merda, però no es mereix que senyores com la Toscano tingui veu i vòmit en un Parlament.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
LA FIFA, LA GRAN TIFA QUE EMPASTIFA
La FIFA, una organització de gàngsters amb vocació criminal, a la qual Al Capone no gosaria d’entrar per por de prendre mal, s’ha fet gran a Qatar.

Ja des de l’últim terç del segle vint Joao Havelange desenvolupà el futbol com a negoci, usant la corrupció i les manipulacions de tota mena. Amb el nou president, Sepp Blatter, van créixer aquestes pràctiques fraudulentes que van arribar al seu zenit el 2010 amb la compra del mundial de futbol per l’emir de Qatar, qui té una fortuna de 350 mil milions de dòlars. Tot es va decidir en un sopar al palau de l’Elisi, amb Sarkozy i l’Emir de Qatar, que comportà una pluja de milions d’euros per a diverses personalitats com Michel Platini, Julio Brondona i Blatter per canviar el vot per Qatar amb la compra del PSG, el finançament de la campanya electoral de Sarkozy i contractes multimilionaris per a empreses franceses amb la venda d’avions de combat per a Qatar.

Per poder celebrar el mundial s’ha refet un estadi i construït set més, així com carreteres, hotels, centres comercials i aeroports a més de diverses campanyes de neteja d’imatge del país amb un cost total de més de 200.000 milions de dòlars. Tot això ha estat possible per la feina de milers d’obrers esclaus, treballant de dotze a catorze hores diàries sota temperatures de trenta a cinquanta graus i amb sous de misèria que no arriben als 270 dòlars al mes.

A conseqüència d’aquesta explotació infrahumana, han perdut la vida més de sis mil treballadors de les obres. Qatar és un país on les dones tenen prohibit practicar cap esport i té com ambaixador del joc a Xavi Hernández, defensor del règim qatarià i, alhora, representant genuí dels valors ètics i drets humans del Barça.

Malgrat tot, visca el futbol, però el futbol que juguen els nens i les nenes d’Oleguer Presas a Sabadell i el que practicava el jove anarquista Agustín Rueda a Sallent, assassinat el 1978 a la presó de Carabanchel.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
AVORTAMENT I LLEI HISTÒRICA
Aquesta vegada els polítics francesos s’han portat bé?
Un moment d'entesa entre la majoria i els Nupes (format pels grups d’esquerra i els verds), i una aspiració de la societat francesa amb el 81% a favor d'incloure l'accés a l'avortament a la Constitució.

Un moment on l'opinió pública dóna suport de manera aclaparadora a gravar sobre pedra la frase: "La llei garanteix l'eficàcia i la igualtat d'accés al dret a la interrupció voluntària de l'embaràs", el projecte de llei votat a l'Assemblea Nacional.

Què tenen a veure el dret d'asil o les llengües regionals amb el dret a l'avortament? A priori res. No obstant han calgut hores de debats per arribar a la històrica votació. Amb 337 a favor i 32 en contra, la Cambra Baixa ha fet un pas decisiu cap a la inclusió del dret a l'avortament superant els desesperats intens d'obstrucció de les dretes que parlaven de naps quan tocava parlar de cols.

El dret a l’avortament està realment amenaçat a França o és un debat importat dels Estats Units on l’avortament és il·legal en 12 Estats? En tot cas com que “Ningú pot predir el futur", introduir-lo a la Constitució és evitar el que els està passant a les dones i els seus drets en altres llocs.

El text original del projecte preveia un article diferent del votat: "Ningú pot vulnerar el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs i l'anticoncepció". La Majoria parlamentaria se’l va carregar malgrat estar íntimament lligat a les amenaces que planen sobre l'avortament. A Polònia, arran de la prohibició de l'avortament, s'ha prohibit l'accés a la píndola del matí de després sense recepta mèdica.

La història està plena d'exemples de llibertats fonamentals que es pensaven que s'havien adquirit i que, tot i així, han estat esborrades. A Portugal, les menors han de sol·licitar permís als seus pares per avortar. A Itàlia, l'extrema dreta al poder té previst soscavar-lo. Ho el cas d'Hongria, on les dones han d'escoltar el cor del fetus abans de poder avortar. Amb tot, la palma se l’emporta els Estat Units.

Mai permetrem que s'imposi aquesta violència a les dones franceses deien els NUPES mentre que dreta i extrema dreta muntaven un trist espectacle intentant ofegar el projecte amb un allau de 233 esmenes. Contaminant el debat amb obstruccions o debatent esmenes ben allunyades de l'avortament. La dreta ha fet tot el possible per enfonsar el debat. Ara, el camí parlamentari per recórrer continua sent llarg i tortuós: el Senat, majoritàriament de dretes i que a priori s'hi oposa, encara ha d'adoptar el text en els mateixos termes, i s'ha d'organitzar un referèndum sobre la qüestió.

L'única possibilitat d'evitar aquest últim pas seria que el govern presentés un projecte de llei constitucional però Emmanuel Macron diu que prefereix respectar la via parlamentària. Llàstima que ell mateix no la respecta quan li convé.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
UNA TIFA PER MASSES CATIFES
Final de la cimera del canvi climàtic
Com a mínim, no enganyen a ningú. Tots, fins i tot ells mateixos, saben que arribarà el final de la cimera sense cap resultat positiu. Però representen el seu paper amb certa dignitat. Arriben seriosos –educats però seriosos– parlen davant les càmeres de la gravetat del moment, de la necessitat imperiosa de posar-se a la feina. O ara o mai, diuen en els seus respectius idiomes. Després van a l’Hotel, es dutxen i demanen la companyia d’una senyoreta o un senyoret. Quan desperten ja se’ls ha fet tard i veuen que el més calent està a l’aigüera. Truquen al seus país. Tu ferm com fins ara li diuen, i ells tornen amb la senyoreta o el senyoret. Complir ordres, se’n diu.

El divendres, mentre es remullen a la banyera, un secretari els informa que les coses estan igual que el dilluns. No podran marxar després del sopar de gala. Millor. S’està bé a l’Hotel i la companyia és bona.

Faran un extra, un tour de force, si convé aquella nit no dormiran però cal donar un senyal de que la reunió avança malgrat les dificultats.

Aprofitant l’enrenou, alguns intenten rebaixar expectatives, no d’ara sinó de les reunions anteriors. D’altres més conscienciats perquè tenen les eleccions nacionals més a prop, demanen un cafè i fan que la reunió continuï.

El final és el de sempre una de freda i una de calenta. La freda absoluta, glaç pur, la calenta, entrarà en comissió, passarà a tèbia i a la següent cimera es convertirà en glaçó.

El món de moment aguanta. El que resulta més curiós és que també aguantin els ciutadans que amb els seus impostos paguen a aquesta colla de bacons. LLUFA.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
TOT CANVIA, PERÒ MENYS
Estudiant pregunta, Colau dispara
Una jove estudiant de periodisme va fer una pregunta a Colau. Una pregunta intel·ligent, amb doble sentit, d’aquelles que molts premiats amb l’Ondes no encertarien a fer mai. Podria fer-se un paral·lelisme entre el canvi de vestuari de l’alcaldessa i la seva visió política? I la resposta de la Colau arriba en forma de pedrada.

La noia va plorar, però la noia ho havia fet bé, només va cometre un error, pensar que la Colau ha canviat. En absolut. És la mateixa que quan anava amb samarreta insultava als polítics, ara insulta als civils. Es el mateix.

La Colau és de caràcter fort. És dura i una mica marmanyera, o com dirien els seus, combativa. Per això té Barcelona feta una trinxera.

Erra la jove estudiant de periodisme en suposar un canvi. La Colau no canvia, la Colau fa canviar. La llàgrima fàcil post pactes, el somriure maternal en les entregues de guardons, són l’aparença amable i falsa d’una manera de ser guerrera.

Recordeu sempre quan la Colau va anunciar la seva retirada del moviment anti desnonaments apel·lant a un necessari recés personal i una setmana després es presentava per Alcaldessa. No va canviar d’opinió en una setmana. Era la mateixa que s’acomiadava d’un lloc per anar a un altra, una decisió molt premeditada. L’energia que va alliberar durant el primer mandat i per aconseguir el segon pactant amb qui va pactar, es prou significatiu. Quan necessites un recés personal, rarament pots ajornar-lo vuit anys. O és un recés molt particular.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
QUI MATA LA CREATIVITAT?
El Diari Ara il·lustrat per nens de 6 a 14 anys
El diari Ara ens va sorprendre la setmana passada amb una bona idea. Fer-se pantalla de com veuen els nens-adolescents, l’actualitat politico-social que els envolta. Una gran idea que permet captar l’enorme potencial artístic i creatiu d’aquests joves ciutadans. Des de l’esplèndid dibuix de portada fins el de la darrera pàgina, fluïa la imaginació, la creativitat, la crítica. Són adolescents a molt estirar i alhora molt savis.

Malauradament, d’aquí a déu anys tot això s’haurà esfumat. Els actuals artistes, crítics i lliures ja estaran en la mediocritat de l’entorn, treballaran per guanyar-se la vida supèrflua que tots portem i quan els demanis una idea et miraran amb els ulls a quadres.

Què els ha fet tant vulgars en només una dècada? Per què?

Els pares estan encantats quan un fill de set anys deixa anar una frase ben elaborada, amb bon lèxic i segona intenció mentre t’explica el dibuix que ha fet a l’aula. Poc després però, prefereixen que facin els deures i no perdin el temps amb els colors. La resta de la família comença a preguntar a què pensa dedicar-se, com es guanyarà la vida. La cultura ja és dirigida i segons criteris adults. Les primeres lliçons d’urbanitat tallen les ales a la frescor adolescent, els ensenya a fingir, a mentir. Els plaers adolescents passen de ser la imaginació i la descoberta a tenir un preu que la societat s’afanya en dir-li que s’ha de guanyar. El comerç li regala una cosa a canvi que se’n compri tres i els pares de la primera parella et somriuen mentre pregunten com penses guanyar-te la vida. I ja tenim al petit geni convertit en un jove mediocre, un funcionari sense més raó de ser, que seguir el camí del ramat. I l’Ara ha de buscar novament als infants per fer una tirada plena de vigor, força i significació. Entre todos la mataron y ella sola se murió.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
FINS EL FINAL
Mor Hebe de Bonafini
Cofundadora d’un dels moviments socials més extraordinaris en terres americanes. Ha mort als noranta tres anys. Gairebé cinquanta en lluita contra una dictadura. Molts parlen d’ella com un personatge no del tot fàcil, contradictòria, exigent. Personatge controvertit en especial al final de la seva vida on potser ja pesava més el dolor que la raó. Si un de cada cent habitants de qualsevol lloc del món tingués una dona com ella (difícil, contradictòria i exigent inclús equivocada a vegades) el món aniria bastant millor. No va aconseguir el que buscava, però va recuperar la dignitat de tot un poble.

DON LIMPIO
El Papa segueix fent neteja
O se’l treuen de sobre ràpid, o l’església acabarà tan pobre com demanava Crist. Aquest home és un perill. Estàvem acostumats als Papes que resen, saluden per la finestra i beneeixen coses. El Francesc s’ha posat a treballar i això no es pot permetre... o sí, però no el deixaran. Ara li ha tocat a Càritas.
El que resulta més xocant és que en l’afany de neteja vaticana, el Papa es trobi a cada moment amb problemes sexuals i econòmics. Exactament amb els mateixos que es podria acusar ara i sempre amén, als grans monopolis de poder. Per deixar-ho clar, l’església sí és d’aquest món. Llàstima.

CELEBRACIONS
Dia contra la violència de gènere
Amb pompa i fervor oficial s’ha celebrat el dia en que recordem la bestialitat humana, en especial la masculina. Manifestacions, discursos, bones intencions i queixes dels que ja no creuen ni amb el seu pare.
Altres han preferit celebrar la diada més íntimament. Vox, per exemple ha organitzat un sacrifici a la muntanya de trenta verges d’esquerres. El PP, moderat com sempre, s’ha limitat a violar a un elector infidel en cada cap de província i els defensors de la moral, han fet un dia de dejuni i abstinència. Alguns l’han trencat en pondre’s el sol, però no deixa de ser un esforç. S’agraeixen tots els actes i es demana la voluntat.

ESTAT D’ALERTA I RESTRICCIONS
Escassetat d’aigua a Barcelona
Ja hi som una altra vegada. No plou quasi mai o plou poc. Els rius estan secs. Les dessalinitzadores d’aigua de mar funcionen a ple rendiment però no hi ha prou aigua per a tanta gent.
L’ajuntament es planteja consells savis: No us dutxeu cada dia o feu dutxes ràpides. Esbandiu la vaixella amb un filet d’aigua. O bé, banyeu-vos a les fonts públiques. I així a tots els llocs on l’aigua raja fina ara.
Tot això perquè quan arribin les restriccions els ciutadans ja ho hagin acceptat i resignats com cal no surtin al carrer i es revoltin.
De fet és molt millor que els ciutadans facin tanta pudor com la mateixa ciutat que no haver-los de suportar ocupant els carrers.
No cal dir que el preu de l’aigua s’apujarà molt i nosaltres haurem de fer un curset il·legal de com aturar els fatídics números del comptador que marquen el consum a pagar.

LA CORT SUPREMA ANGLESA S’IGUALA A L’ESPANYOLA
No és legal fer un altre referèndum d’autodeterminació a Escòcia
Una mala nova, si senyor. Ho una bona per alguns. Escòcia no podrà fer un altre referèndum diu la Cort Suprema anglesa. Els escocesos s’estiren les faldilles de ràbia. Però si ja en vam fer un i era legal!!!
La Cort se’n fot això. No és no, ara. Sí era sí, abans. Els magistrats fem el que millor ens sembla per tenir contents al govern, al ric i al rei.
Però mirin les imatges del referèndum, criden els escocesos. Són imatges manipulades per la BBC responen els magistrats. Bé, com podeu imaginar la cosa s’està enverinant de valent. Però no us hi amoïneu massa. Un dels jutges ha fet vacances a Espanya i conegut un magistrat del Suprem. I ja se sap, entre col·legues, entre wiski’s i festaires l’espanyol va donar savis consells a l’anglès. Llarga vida a la magistratura mundial, a l’UK i a España.

LLUMS DE NADAL I PANTALLES PUBLICITÀRIES
L’Alcaldessa Colau no ens vol deixar a les fosques
Cal reconèixer que aquesta dona vetlla pels barcelonins. Un dia es va llevar amb el peu esquerra i va pensar: Il·luminaré els carrers vulguin o no vulguin però els encendre menys hores que l’any anterior.
El que no té prou clar però és com atacar la magnitud del problema. Ben aviat les centrals elèctriques tindran problemes d’aigua per poder funcionar i cada vegada serà més difícil desenvolupar projectes d'infraestructura perquè la síndrome NIMBY -not in my back yard- empeny la gent a rebutjar qualsevol nova instal·lació nociva.
Amb un cafè en mà va continuar pensant: A Barcelona encara no s'ha fet cap de les inversions necessàries per tenir prou energia el 2030. I el 2030, és demà! Si no podem fer aquestes inversions a temps llavors correm el risc de quedar-nos sense energia. Aquí és on les polítiques públiques tenen un paper a jugar en la creació d'oportunitats d'inversió i en la promoció de l'acceptabilitat de les infraestructures. Aquí és on faré beneficis com cal.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
DIA INTERNACIONAL
CONTRA LA VIOLÈNCIA A LES DONES
I AQUESTS QUAN HO RESPECTARAN?