169168167
166165164
163162161
160159158
157156155
154153152
151150149
148147146
145144143
142141140
139138137
136135134
133132131
130129128
127126125
124123122
121120119
118117116
115114113
112111110
109108107
106105104
103102101
1009998
979695
949392
919089
888786
858483
828180
797877
767574
737271
706968
676665
646362
616059
585756
555453
525150
494847
464544
434241
403938
373635
343332
313029
282726
252423
222120
191817
161514
131211
1098
765
432
1




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Ministres de Sánchez. Coherència Politica i Covid. Programa espia Pegasus. Protesta a Cuba. Made in Xina. Peter R de Vries. Detenció del President de la República de Sud Àfrica
Següent
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

23 juliol 2021

EL FUTUR SÓC JO
Serà una idea masclista, però fa goig veure un President envoltat de dones joves, fortes, amb cara de salut ecològica. Quina diferència amb aquelles fotos a les escales de la Moncloa plenes de calbes i panxes i AlkaSelzer sortint per les butxaques.

I qui ha fet el miracle? Ell!
Sánchez està canviant la cara (només la cara) al país i canviar alguna cosa a Espanya ja és molt.

Les ministres de Sánchez son educades, comprensives, sempre (gairebé) amb un somriure als llavis. Se les veu com a qualsevol veïna a qui pots demanar-li una tassa d’arròs, o que et guardi una estoneta al nen perquè has de sortir. Son dones properes a la gent. La majoria alcaldesses que abans d’arribar a tenir cartera, s’han recorregut els seus pobles de dalt a baix visitant veïns afectats per una mala grip. De fet són com mames. La segona mama, la que no et prohibeix res, la que paga la recepta per la píndola del dia després sense omplir-te el cap de cabòries.

Pocs Presidents tindran reunions ministerials més plàcides i complaents. Sentir l’amor incondicional d’una mare multiplicat per set o vuit, ha de ser com un complexe d’Edípic a lo bèstia. Quan a mig matí, abans d’entrar en l’apartat d’economia que és el més feixuc, la ministra del ram porta al President una tasseta de cafè amb llet tebiona…

Aquest nou govern revolucionàriament femení només té un perill… i curiosament, perill pels catalans. Tots sabem que les mames estimen a tots els fills per igual, faltaria més, i passa que la mama ministra de relacions autonòmiques és de Puerto Llano. Dit d’altra manera, tampoc seria d’estranyar que per ser equitativa i mostrar el seu amor per a tots, la Ministra esperi que a Puerto Llano els agafi la febre independentista, per reunir la taula de converses que Catalunya espera de fa una porrada de temps. Ja vàrem ser una vegada tots igual i en va sortir un cafè per a tots, aigualit d’allò més i que no ha portat altra cosa que mals de panxa.

L’esperança en tot cas rau en Sánchez. Ell sabrà captar la situació i si les mames no li funcionen, les fotarà al carrer i tornarà a vanagloriar-se de tenir un govern de panxes i calbes. Sánchez demostra cada dia que per ell el més important no és el sexe ni l’amistat, el que importa és ell mateix en persona.


SEGONA PÀGINA


EL CONVIDAT
CAGANERS
Després De donar-nos festa uns dies, el Govern ha decidit tornar a tancar la porta a un 80% de la població. De parvularis fins a geriàtrics s’han cagat les caces. Es confirma així la tradició escatològica de Catalunya.

Seria hora que el Govern s’adoni d’aquesta tendència caganera de la població i deixi de provocar pànic amb un constant canvi de normes anti Covid dictades pels experts. Però quins experts? No n’hi ha d’experts en virus que fa quatre dies ningú no coneixia.
O sigui que govern, experts, mossens i jutges farien bé en quedar-se calladets i esperar que el virus marxi per voluntat pròpia. Si no ho fan, Catalunya acabarà afectada per una caqueta hemorràgica que convertirà el país en una reserva de purins humans.

No es pot jugar amb un poble acollonit. Avui màscara, demà distància, dimecres al bar, dijous confinats, divendres a la platja i dissabte et diuen que els contagis segueixen pujant. Ja sabem que ens hem de morir tots, però no cal que ens ho recordin cada dia.
Potser amb una mica de coherència podríem evitar aquesta mena de bogeria paranoica.

No se’t pot aconsellar que et guardis a casa i després fer-te anar a vacunar a cent quilòmetres de distància. No és just culpabilitzar al jovent perquè es troben a la platja i en dos dies (sense vacuna prèvia) donar-los-hi carta blanca per anar-se morrejant per les cantonades i xumant d’una cervesa col·lectiva. No s’entén que quan als joves els hi agafa la conscienciació vírica, no tinguin llocs per vacunar-se i hagin d’assaltar els espais dedicats a la gent més gran. És absolutament irresponsable deixar que uns jutges analfabets es converteixin en experts de la pandèmia aprovant o deslegitimant mesures cautelars que, en alguna cosa, ens han ajudat.

Si governs, experts i jutges no saben el que fan, com a mínim que ens deixis en pau. D’altra manera Catalunya acabarà convertint-se en el Museu Vivent del Caganer. De moment, un 80% ja no surt de la comuna.


LA KINTA FORKA
EL “PEGASUS” ISRAELIÀ A CATALUNYA
Tot és caos després de la noticia: Periodistes espiats a tot el món gràcies al programari espia Pegasus que permet recuperar missatges, fotos, contactes i fins i tot escoltar trucades del propietari d’un mòbil. L'NSO, la societat israeliana fabricant està acusada de vendre Pegasus a règims autoritaris, malgrat que sempre ha afirmat que el seu programari només s'utilitza per obtenir informació sobre xarxes criminals i terroristes.

Per altra banda un informe sobre "la censura artística a l'Europa del segle XXI" denuncia que hi ha un retrocés pel que fa a la llibertat d'expressió, per part dels Estats, i que ara mateix a Europa hi ha 31 artistes empresonats o amb penes de presó, dels quals 14 corresponen a Espanya.
L’escàndol, segons un consorci de 17 mitjans de comunicació mundials, és que "Pegasus" està utilitzat per una dotzena d'estats, entre ells Mèxic, el Marroc, Hongria i l’Índia per espiar milers de polítics, periodistes, advocats i activistes. I sorpresa, Espanya també l’està utilitzant per espiar periodistes, industrials i polítics catalans considerats “No afectos” a una Espanya que no suporta que el «talent prové de l’originalitat, que és una manera especial de pensar, de mirar, de comprendre i de jutjar». 

Forbidden Stories, en col·laboració amb Amnistia Internacional i els grans mitjans de comunicació de tot el món, han denunciat els usos que en fan els estats clients de l'empresa israeliana publicant “una llarga llista de més de 50.000 números de telèfon espiats".

Sobre aquesta investigació internacional poca cosa podem afegir per ara ja que només ha sortit la primera edició de tota una sèrie d'articles a publicar. Però estem esperant les següents amb candeletes.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
CUBA, PÀTRIA I VIDA
Fa temps, d’ençà als anys 90, quan el règim cubà va preconitzar un socialisme de mercat capitalista. La població va començar a patir més dificultats econòmiques, i també més desigualtats socials accentuades per la repressió de l’actual partit únic que manté un control total sense cap possibilitat de crítica. Tot això ha originat la protesta popular a les ciutats cubanes al crit de “pàtria i vida” i “llibertat”.

El poder, en mans del partit comunista, defensor de la revolució, ha reaccionat amb simpatia enviant als carrers als boines negres i afiliats del partit amb pals de beisbol per fraternitzar amb els manifestants tot practicant esports nacionals. L’entusiasme, però, va fer que accidentalment en resultessin un mort i diversos ferits.

Una periodista va ser detinguda quan estava explicant els fets – diuen – pels serveis secrets, però la veritat és que va ser un acte per la protecció per part de l’estat en contra de possibles agressions de manifestants hostils.

També males llengües diuen que el govern els va tallar les telecomunicacions per fer impossible la comunicació entre la gent, quan el fet verídic és que el partit, que pensa i treballa per a la protecció i la felicitat de tots els cubans i cubanes, ho va fer per un ciberatac de l’exterior que podia produir radioactivitat que afectés la salut dels ciutadans.

El règim està molt emprenyat perquè, segons ell, diu que la protesta ha estat finançada pels EUA i ells, que també són cubans, no han vist ni un dolar. Per mostrar la seva adhesió total al estat el PC ha organitzat una gran manifestació amb gent arribada en autocars del tot el país, fet que ens recorda altres manifestacions de “adhesión inquebrantable” del règim del nostre país a dècades anterior. Com el 1975 a la mort de Franco, en que a Cuba van ser decretats diversos dies de dol i el mateix Fidel Castro va fer un discurs a la seva memòria.


QUARTA PÀGINA


HUMANOTECA
MADE IN XINA
Segons els textos antics:

Vi; suc de raïm fermentat d’àmplia gama en color, sabor i qualitat. Tradicionalment s’han considerat els vins francesos com els millor elaborats.

Pernil; cuixa d’animal (especialment, porc) salada per ser conservada i posteriorment consumida. Molt reconeguts els pernils d’Andalusia i Extremadura en una varietat que es coneix com a Jabugo.

Visqui; licor alcohòlic tret per destil·lació de l’ordi fermentat, del sègol, del blat… Fabricació tradicional a Escòcia, Irlanda i els EEUU.

Xina; país llunyà. Encara per convertir al cristianisme.

Segons els textos actuals:

Xina; país gran. Gran productor de Vi, Visqui i Pernil de Jabugo tan en quantitat com en qualitat. Primer exportador de vins a França, Jabugo a Espanta i Visqui a Escòcia, Irlanda i EEUU.

Segueixen sense convertir-se al cristianisme però copien com Déu.


ÚLTIMA HORA
PETER R de VRIES
Un home surt del treball, puja al seu cotxe. Un sicari se li apropa, dispara sis trets i fuig. L’home morirà sis dies després en un Hospital. El mort era un home bo.

Aquesta és la sistemàtica injustícia que t’impedeix fer-te amic del món. La que provoca que els individus passin mitja vida asseguts al sofà de casa, temorosos de prendre qualsevol tipus de comprimís. La que provoca depressions i suïcidis perquè és veritat: el dolent sempre matarà al bo.

El dolent ho té tot. Armes, contactes, diners, sicaris, complicitats. El bo està sol. Molt reconegut per les altes esferes socials, això sí, però sol. Amb sort tindrà una família que l’estima, a vegades ni això. Amb sort troba una finestra per on denunciar el mal però sovint li tanquen aquesta finestra.

El bo, és incòmoda, surt dels costums establerts en els que, precisament, el dolent s’hi mou com peix dins l’aigua.

El bo ho té tot a perdre. I perd. A vegades fins i tot la vida. I els bons que queden o els que alguna vegada la consciència els hi ha demanant exercir una mica de bondat, es saben derrotats des del principi, com sempre. Seran els perdedors. I al final es quedaran a casa renegant o prenen ansiolítics tot esperant la notícia de la propera mort d’un home bo en mans dels dolents.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
ALGÚ CONEIX AL Sr ZUMA?

Sud Àfrica: blancs, negres, negres que semblen blancs, blancs que semblen negres, orientals color oliva arbequina... Barreja ètnica proporcional a la barreja partidista (no en diguem ideològica perquè Sud Àfrica no ha arribat a aquest punt de sibaritisme) que els caracteritza.

A Sud Àfrica segueix imperant la fam, l’aigua contaminada (quan la sequera permet una mica d’aigua), els mosquits gairebé tots portadors de malalties vàries, ara el Covid i la absència de vacunes, la corrupció, els governs encara més lladres que els corruptes, la divisió tribal... i per arreglar aquest embolic, només s’utilitzen garrots, matxets, linxaments, policia, masmorres i, a vegades, música a cor.

Una de les darreres notícies que ens han recordar la presència de Sud Àfrica al món, són les protestes populars a partir de la detenció del darrer President de la República, el Sr Zuma.
Però si anéssim per parts, podríem preguntar-nos: qui és el Sr Zuma?, què és la República Sud Africana, o per ser més precisos, en què es basa?, qui protesta en contra de la detenció i qui hi va a favor? Hi han raons o només tribus diferents?

No se sap. Occident no està per petiteses. El que se sap és que a Sud Àfrica una vintena de persones que surtin al carrer amb armes d’origen tan espuri com desconegut, poden fer explotar el país sencer.

Uns quants morts, violència i violacions, nou carregament d’armes importades a favor de qualsevol militar. El nou líder farà tres promeses al poble que tornarà a casa content i esquitxat de sang mentre ell comença a buidar les arques nacionals igual que els seus antecessors.

I quan Karlitus porti tant anys publicant-se com el New York Times, el redactor de torn podrà agafar aquests lamentable article i copiar-lo lletra per lletra (excepte el nom del President) per explicar la situació sud-africana:
Sud Àfrica, blancs, negres, negres que semblen blancs...
LLUFA PELS QUE PERMETEM AQUESTA SUD ÀFRICA.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
ARA NO ENS PODRÀ AJUDAR
Va estar una temporada estancat. Calia ressuscitar al PSC i no era fàcil. Ballava a cada congrés per aconseguir que els militants es despertessin i piquessin de mans. Però després, la carrera es va disparar. Ministre de relacions amb les autonomies. BINGO! I quan s’hi començava a posar bé, Ministre de Cultura i Esports. LINIA!
Iceta està emprenyat. No pel nomenament de Cultura i Esport, especialitats que domina com el que més, sinó perquè lluny de l’àrea autonòmica, no podrà ajudar a Catalunya en la taula de negociacions prevista.
Es podria preguntar a Iceta per què no va aprofitar el temps de President del PSC per ajudar a Catalunya? Per què va recolzar el 155? Per què… Per què… Per què…

BAIXANT, A MA DRETA, VENÈCIA
S’ha trobat Venècia, la ciutat del Dux, entre sis creuers, dos petroliers i una gòndola.
Molts la donaven ja per perduda però en la maniobra d’amarratge d’un setè creuer, s’ha pogut veure entre popes i proes el que els experts han assegurat és una zona pavimentada de la Plaça Sant Marc.
Veient que encara queda lloc, les autoritats han donat el vist i plau per construir un heliport al tram de la Plaça descoberta. A canvi, allunyaran uns metres l’aparcament de Vaporettos.
Els venecians estan encantats perquè asseguren que la descoberta augmentarà el turisme.

UN IL·LUMINAT EN LA FOSCOR
Boris Johnson continua interpretant al Teatre Reial de Downing Street, la comèdia « Con melenas y a lo loco ». L’estrena al juliol del 2019, va ser un fracàs de crítica que va considerar l’obra com un vodevil barroer i sense cap mena d’estructura dramàtica. Tot i això el públic va respondre força bé i ja porten dos anys en cartell. El Covid va provocar una baixada de taquilla i Boris, per remuntar la temporada, ha decidit suprimir totes les mesures anti Covid per reforçar l’assistència a tot tipus d’espectacles, en especial el seu. Com a premi als que decideixin anar al seu teatre, Boris vacunarà gratuïtament als espectadors… un dia sí i l’altre no.

SI PERÒ NO!
L'Ateneu Enciclopèdic Popular -Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS)- fundat  l'any 1903 per intel·lectuals i obrers aspirant a una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap mena de filiació política o ideològica, havia d’estrenar local al Raval barceloní però de moment la festa haurà d’esperar la fi de la cinquena onada. Clausurat per les tropes franquistes el 1939, no va ser legalitzat de nou fins el 1980 i és el segon arxiu més gran del moviment obrer mundial. El primer és l'IIHS d'Amsterdam. Llarga vida i paciència infinita companys.

INSEGURETAT I IMBECILITAT
L’estadística és cega. Barcelona va patir un augment del 9% d’actes delictius durant el primer semestre de 2019 (115.014). Especialment, pugen els robatoris amb violència a l’espai públic, fins a un 85%. En aquest context, van sorgir patrulles ciutadanes enquadrades en tres organitzacions: Patrulla Ciutadana, ROAR i Salvalona. La tasca auto-atorgada consisteix en gravar en vídeo furts per difondre’ls i fomentar la "col·laboració ciutadana". Els seus integrants són un altaveu pels discursos d’extrema dreta que atribueixen els mals de la ciutat a la immigració.
EL CUL DEL PAPA
És el que té fer-se gran, que a mida que passa el temps tens més oportunitats de cagar-te en Déu. Ara la ciència ha acabat amb la virginitat posterior del Papa, l’han operat del colon. Ja no hi ha un pam de net, bé, en aquest cas sí, l’han deixat net com una patena, esperem.
Com deia l’avi: les ciències avancen que és una barbaritat, tant de bo la Santa Mare Església també ho fes.

HISENDA FA DE MACARRA
Això és el que la María i l’Andreu de Siurana canten després que l'Estat els ha multat amb 300.000€ per voler pagar els seus impostos a Catalunya. I que si en teoria és legal! Malgrat que altres empresaris catalans els han fet costat -com Petrolis Independents- amb la nova llei de seguretat aprovada, que permet confiscar diners dels comptes corrents, tinguem molt clar que el millor és obrir un compte a un banc amb llicència no espanyola.

ELNA, SEMPRE ELNA
La recent trobada a Elna de l'expresident Carles Puigdemont a la seu de l’antiga Maternitat Suïssa, acompanyat dels altres polítics exiliats i dels polítics indultats, ha estat una Kermés a la catalana per això mateix no farem comentaris. A la nostra enviada especial el que la va sobtar més va ser la quantitat de polis secretes francesos i espanyols que seguien amb total serietat i aplicació els discursos. La nostra periodista va marxar convençuda que hi eren per aprendre bé el català!