SEGONA PÀGINA


CONTE INFANTIL PER ADULTS
Diuen que Zapatero també
Si d’algun polític no s’esperava veure’l immers en un procés per corrupció, aquest era, fins fa una setmana, Zapatero. Dreta inclosa, tothom el donava per innocent. L’ajudava i molt el seu físic, els seus discursos parlamentaris, la seva paciència i també la seva proverbial ignorància. Quan Zapatero va assumir el poder els seus coneixements d’economia, per exemple, no passaven de les quatre regles. El nou President a qui tothom li augurava un mandat força breu, va durar gairebé vuit anys i els va aprofitar. Dominava la taula del set, dividia amb decimals, va aprendre a fer l’arrel quadrada i alguns companys li donaven classes de coses polítiques com pactar, doble comptabilitat, comissions, etc.

Ningú sap ara per ara si Zapatero és innocent o no però a cal PSOE no estan gaire engrescats. La dreta sí que ho està d’engrescada. Les pomes podrides van caient de l’arbre socialista sense ni tan sols sacsejar-lo. Els possibles cinc milions d’euros esgarrapats per Zapatero són la propina que la dreta dóna al servei el dia que cobra els seus il·lícits negocis, però ja sabem que la dreta té llicència per robar. De moment es mostren absolutament escandalitzats i amb això probablement tindran manta per tapar les despeses d’Ayuso. És qüestió de cara.

La millor notícia pel presumpte Zapatero és que la notícia del seu lligam amb l’empresa aeronàutica Plus Ultra, arriba des dels Estats Units d’Amèrica, com si diguéssim des de la rebotiga de la cova d’Ali Babà. Un dels espais més tancats a la veritat i la justícia. Tots sabem la simpatia de Trump pel socialisme espanyol, en especial pel seu President i tampoc fóra d’estranyar un subtil biaix a l’hora de determinar la conducta de Zapatero. La moral no és la millor qualitat de la Casa Blanca.

En tot cas no és prudent posar la ma al foc per l’ex President. L’infern està ple d’ingenus amb les mans cremades. El que sí es pot fer és buscar les raons per les que un ciutadà d’aparença absolutament honesta, després de passar per la presidència d’un govern es converteix en polític corrupte. Tan forta és la sensació d’impunitat. Qualsevol de nosaltres faria el mateix? Sincerament creiem que no.




 Descarregar en Pdf 

TERCERA PÀGINA


UN NOI AMB EMPENTA
Extractes de la defensa de Jonathan Andic (abans de polir)
Quan era petit em varen diagnosticar xarampió, però eren nervis. Havia vist com a la sortida de l’escola una mare donava un caramel a la seva filla mentre el meu xofer no em donava res i em van sortir taques vermelles a la cara.

El dia de la Primera Comunió em vaig desmaiar, la família va dir que era de tanta espiritualitat però va ser un atac de nervis en veure la hòstia de perles en la sotana del capellà.

Un dia que la família es va comprar tres cotxes, vaig patir una aturada respiratòria, l’emoció van dir, no, eren els nervis per no tenir edat de conduir. Es va casar una cosina llunyana, que no tenia ni la mil·lèsima part dels meus diners però vaig veure un nuvi tan guapo que els nervis em van provocar un vòmit sobre el pastís de noces.

Una altra vegada la mama va donar vint euros de propina a un cambrer i jo els hi vaig mossegar la ma (a la mama i al cambrer), purs nervis.

Ja era un homenet quan vaig escoltar per primera vegada la paraula “testament” no en coneixia el significat però vaig caure rodó a terra. Van tornar a dir que el xarampió, però eren nervis.

Sempre he patit molt dels nervis. Tinc tants nervis que sovint vaig a la muntanya a caminar per desfogar-me. Un dia d’aquests em va acompanyar el papa i va caure. Senyores, senyors jo no sé si vaig donar una empenta al papa, el que sí els puc assegurar és que tinc molts nervis.


A VEURE SI VIGILEM
Torna el virus Ebola
Abans no era cap problema. Sortia un virus com l’Ebola per exemple, se’n parlava unes setmanes i llestos. Per què? Perquè passava a l’Àfrica. Moria gent? És clar que sí però allà, a Àfrica. Ara la cosa està més fotuda perquè qualsevol africà t’agafa un avió o una patera i l’Ebola arriba a Europa i ens l’encomana i ens infecta.

No hi ha control o què?

S’entén que quatre metges i tres hospitals de campanya no puguin aturar l’Ebola. Està clar que la majoria de governs corruptes no estiguin per retallar els seus pressupostos personals a favor de la salut del poble. D’acord, són tradicions locals que cal respectar però ara el virus viatge cap a Europa i això sí que no!

Fan falta controls, controls rígids, severs, inhumans si cal. La qüestió, és que si el virus ha d’arribar a Europa, primer aprengui a nadar com les rates. O en el seu defecte, que Espanya, porta gran d’entrada a Europa, ompli les seves costes i aeroports, amb fileres i fileres de voluntaris d’aquells que prediquen que la prioritat és Espanya i defensin a capa i espasa al nostre poble del virus.

És bastant possible que la dreta espanyola responsabilitzi del virus als socialistes. No en facin cas.




 Descarregar en Pdf 

QUARTA PÀGINA


ELS PIRATES MALVATS TORNEN A ACTUAR A LA MEDITERRÀNIA

La humanitat nàufraga de nou davant la màquina de matar d’Israel

La flotilla de la llibertat, la “Global Sumud Flotilla”, ha tornat a ser abordada i segrestada per un estol de vaixells de guerra israelians encapçalats pel gran capità Netanyahu, demandat pel Tribunal Penal Internacional per crims de guerra i de lesa humanitat comesos a Gaza. L’estol pirata ha actuat amb plena impunitat, sota la protecció del gran pirata i tirà Trump del Carib i la indiferència i total complicitat dels països de l’entorn. Aquest cop, els pirates també s’han saltat les lleis internacionals i els drets marítims. La flotilla, composta per 70 embarcacions amb centenars de voluntaris i proveïda de productes alimentaris i sanitaris, va salpar de Barcelona amb l’objectiu d’arribar a Gaza trencant el bloqueig marítim il·legal israelià, per ajudar als palestins de la Franja condemnats a morir d’inanició i per la proliferació de malalties a causa de l’arribada amb comptagotes d’aliments i medicines sota control d’Israel.

Les naus de la flotilla han estat assaltades, primer en aigües internacionals de Xipre i després en aigües jurisdiccionals gregues de Creta. Països, Grècia i Xipre, còmplices aliats amb Israel per qüestions econòmiques i estratègiques. Els centenars de tripulants han estat vexats i humiliats amb desenes de violacions i agressions sexuals, costelles i ossos trencats amb barres de ferro, oïdes rebentades amb pistoles tasser..., i traslladats a port en dos vaixells presó on han continuat les tortures i els maltractaments.

Aquests fets, difosos pels mitjans, han originat moltes protestes internacionals, que no han comprès que es tractava d’uns bons pirates de cor obert, ja que no han matat a ningú de la flotilla, i a més a més els han tornat a tots, sans i estalvi sense demanar cap rescat. Encara que se’ls hi hagi anat una mica la mà, ja se sap, són llops de mar.

Mentrestant a Gaza, en els darrers mesos de l’alto el foc, 904 palestins han estat assassinats i 2.713 ferits. I continuen morint…, de fam, per ferides, per malalties i per atacs continus.

Per l’acció dels seus governants, l’estat d’Israel, per déu el poble escollit, s’encamina cada cop més a ser el poble maleït, ja que, com bé deia Jesucrist, pels seus fets els coneixereu.




 Descarregar en Pdf 

CINQUENA PÀGINA




 Descarregar en Pdf 

SISENA PÀGINA


ESTAT POLICIAL
Entre violència i prevenció de violència això sembla Chicago
La idea era, a més democràcia més justícia, a millor economia menys conflictes, a més cultura menys violència. Espanya menys en cultura que seguim igual de burros, ha augmentat digui el que digui Vox en democràcia, l’economia a millorat sense plans quinquennals, a ulls vista però els carrers sobreïxen injustícies i violències. Alguna cosa ha fallat.

Les capitals catalanes s’han convertit en seus centrals de màfies, bandes i clans que diàriament donen fe de la seva presència tirotejant-se pels carrers principals a plena llum del dia. Per compensar, la policia ha augmentat els seus afectius i entre els uns i els altres sembla que visquis en una ciutat assetjada. A Barcelona és rar el dia que no detenen a cinquanta o seixanta delinqüents, el Maresme és un Farr West descontrolat, a la Seu d’Urgell, poble de somni per barcelonins de totes les edats, els Mossos detenen en un sol operatiu a més de dues-centes-vint persones/delinqüents.

A Catalunya, ara per ara, es toquen totes les tecles; drogues, revenges, tràfic humà, evadits d’altres justícies, habituals que han fixat la seva residència entre nosaltres. Som el paradís del delinqüent malgrat tenir democràcia i un PIB en augment. Què és el que ha fallat? Potser harem de revisar això de la terra d’acollida.


MÉS VAGA
Catalunya: mala salut
Davant de tantes vagues de metges, de llargues llistes d’espera als ambulatoris, de les interminables estades en lliteres plantades al mig dels passadissos i del desconeixement de la llengua catalana per part dels facultatius, davant de tanta i tanta infàmia, el Sindicat de Malalts i Malaltes ha convocat una vaga de trenta dies. A fi de no incomplir els serveis mínims obligatoris, una vella ha acudit a urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona amb un ull de poll i un senyor s’ha presentat a l’Hospital Trueta de Girona amb restrenyiment.

La consellera de Sanitat ha fet una crida a la calma. “Cal tornar a la normalitat” ha declarat. “La gent té l’obligació de posar-se malalta”. El principal motiu de la seva preocupació és clar, és que el sector farmacèutic ha entrat en crisi, ja que en els últims dies amb prou feines s’ha venut alguna capseta de Juanolas.

“No és ciert que no sopem lo catalán” s’ha defensat el portaveu dels metges, els quals han perdut els regals que reben de les farmacèutiques a canvi de receptar les seves potingues. “Querem que les gents tinguin les seues enfermetats i que tornin i que tornin una altra veç los remeis”.
LLUFA




 Descarregar en Pdf 

SETENA PÀGINA


LA “VERBENA DE LA HACIENDA”
Últims moviments estratègics d’Hisenda
Hisenda serem tots però els tontos sόn ells.

Fa uns cinc anys, arran d’una declaració a retornar que no volien retornar vaig mantenir una estreta relació amb Hisenda. De fet la vaig tenir amb el carter que setmanalment sobre les set de la tarda portava en mà una notificació. Al final el carter es va casar amb la meva filla i fa poc que han tingut la segona criatura però a mi no em van tornar els diners. Faltava alguna cosa (mai ni la gestoria ni jo varem saber quina).

La Shakira m’ha pres el relleu. Van per ella. Anys s’han passat perseguint-la, multant-la, fent-la declarar per mig món... Ara li han tornat 55 milions d’euros (jo no demanava tant). On hi ha l’error? La legislació és la mateixa però l’Audiència Nacional ha tocat el crostó a Hisenda i ha donat la raó a la cantant. Un error de 55 milions, és un error greu, que pot fotre en la merda la vida d’un fidel contribuent. En què pensen els funcionaris d’Hisenda mentre fan números? Que el cobrador del frac s’equivoqui té una excusa, estan més pendents del barret de copa que de la factura, però un tècnic d’Hisenda?

I ara, clar, el personal està deprimit, diuen que a aquest pas perdran la credibilitat que els quedava.

Suposadament per evitar aquests desgast anímic del personal, Hisenda a trobat una nova manera de motivació laboral. Donar als caça recompenses funcionarials un percentatge cada vegada que trobin un error (presumpte?) en la declaració de qualsevol ciutadà. Imagineu la recepta? Imagineu la cacera? Imagineu els pobres carters? És com criar gallines a la vora del cau del llop. No en quedarà ni una.

Potser els ciutadans podrem trobar ajuda involuntària en la implementació del bizum com a forma de pagament habitual. El Bizum ha de ser un negoci rodó per Hisenda, d’altra manera tornaríem a les pessetes i potser aquest desig insatisfet dels funcionaris els derivi a rascar les butxaques de les senyores que van al mercat a comprar dos pits de pollastre per arrebossar per si utilitzen el nou sistema de pagament.

En tot cas, i més en temps de declaracions jurades, paga la pena vigilar molt sempre que no esteu emparentats amb les Empreses que no paguen.




 Descarregar en Pdf 

VUITENA PÀGINA


PRESSUPOSTOS: UN JOC DE TRONS
Aprovats els pressupostos de la Generalitat
Endevinalla: per què els mateixos partits que havien reprovat els primers pressupostos presentats pel President Illa, ara els aproven tot i ser els mateixos? Solució: perquè això és la política.

Mateix total, pràcticament mateixes partides, dret constitucional de traspassar part d’una partida a una altra partida, canvis nominals i per arrodonir comptes i deixar la baixada de pantalons d’esquerra a mitja cama, un nou projecte, la línia orbital. Fa vint anys que es va parlar de la línia orbital, un projecte de país diuen, que permetria als ciutadans de Mataró anar a Vilanova i la Geltrú sense passar per Barcelona. Genial! El problema és que els polítics varen oblidar-se de la idea als quatre dies. Ara, Esquerra necessita un esquer per aprovar els pressupostos que abans s’havia negat a signar i –fantàstica memòria– recupera la línia orbital.

És perfectament lícit recolzar uns pressupostos i encara més acceptar l’error comés al rebutjar-los. El que emprenya és que facin passar gat per llebre i tots els republicans es dediquin a escriure lloances a un tren que mai no acabarà de funcionar. De moment ja avisen que el projecte ferri descentralitzador no es farà realitat abans dels anys quaranta. És com si els avis de dos recent nascuts signessin els acords del futur casament dels seus nets. No és seriós i encara menys honest.

La classe política –amb raríssimes excepcions– està acceptant l’era de la post veritat amb vertiginosa urgència. Cada vegada sembla importar-los menys la reacció de la gent, fins i tot de la seva gent, la que els vota. Cada vegada tenen per més segur que la població és absolutament estúpida i encara que no van equivocats del tot, haurien de tractar-nos amb una mica més de respecte.

Darrerament les reunions de polítics o les seves sessions parlamentaries em recorden més i més “La conjura dels necis”, una novel·la que fa riure però alhora et deixa la profunda tristor de saber-te envoltat per la misèria moral dels seus personatges.




 Descarregar en Pdf 

NOVENA PÀGINA


AUGMENTA EL TURISME A XINA
Putin substitueix a Trump
La cara dels xinesos no és casualitat, la tenen així, mig tancada perquè sempre n’estan pensant alguna i no volen que se’ls hi noti. Fa una setmana Trump tornava tan content de la Xina amb un sac de souvenirs que va regalar-li el Xi Jinping i una foto amb color de la seva entrada a una cambra secreta del Palau del Poble (tenen més de tres-centes cambres secretes) i ara té un disgust de cal Déu, perquè el Xi aquest, també ha rebut a Putin i no només per això, Xi va regalar a Putin un farcellet ple de pistatxos i a Trump, no. La política, com es pot veure, és molt complexa i costa fer content a tothom.
Encara que sembli mentida els visitadors de Xina que no es mou de casa seva per si de cas, també van parlar de política. Pels xinesos la cosa va anar bé. Han acceptat totes les propostes de Trump i les de Putin així poden fer el que els hi passi pel cap.
Les opinions dels estudiosos de protocol, coincideixen en detalls que afavoreixen clarament la visita de Putin. Si ho sap en Trump igual es queda l’illa de Formosa.

I DURA I DURA I DURA
Segueix la vaga de mestres
Cal parlar de la vaga dels mestres, diu el poble i tots estem d’acord. El problema és que ja no saps què dir. Problema estructural, sí. Revisió de ratios, sí. Augment de personal, sí. Més atenció als casos particulars, també. Pols institucional, i tant. Augments salarials, home sí, però tampoc és el més important, el que no es pot fer és tenir als mestres marginats econòmicament i tan per tan un nou conveni podria alleugí alguns problemes d’habitatge i salut mental dels docents i aprofitar les rebaixes de temporada.
Sí o no?
Home, doncs sí, també però tampoc és el més important.

ARA VEURAN
La Generalitat reclama a l’Aragó el cost de les obres comprades a Sixena
Podem començar tranquil·lament pel final de la història. Aragó no donarà ni una pesseta a Catalunya per haver comprat i conservat les obres de Sixena i no pagarà emparat per tots els jutjats aragonesos i espanyols en general. Aquest és el final segur, però com a mínim, la Generalitat ha dit alguna cosa, s’ha queixat una miqueta i això és bo.
La idea no és descabellada. Si has de tornar una taula de menjador, el venedor de mobles ha de tornar el cost de la taula. Si mentre has tingut la taula t’has vist obligat a envernissar-la, caldrà que el nou tenedor pagui el vernís i si a més t’han fet desmuntar la taula i traslladar-la caldrà que algú es faci càrrec de la despesa. NO? Doncs serà que no, però la Generalitat ha deixat de callar com un puta. Celebrem-ho.

QUEIXA DELS POBRES PERQUÈ TENEN ELS ARMARIS PLENS
La UE pagarà als que reciclin roba i si se la mengen els donarà un premi
Al món no hi cap més roba. Al principi, cada país recollia teixits pels seus pobres, després van anar a parar a països del tercer món i més endavant van tractar-se industrialment per fer-ne altres merdes. Resum, els pobres nacionals canvien cada dia de look la qual cosa va en detriment del seu ofici de pidolaires. No hi ha qui els doni una pela si vesteixen a la moda. A Àfrica tenen més roba que sorra i ara el que els hi falta són armaris per guardar-la. Sense armaris no pensen acceptar més rebuig tèxtil. Les empreses transformadores no donen l’abast i ara Europa pagarà a cada ciutadà a canvi de reciclar més. Per què? Per qui? El que cal és prohibir als rics que cada dia passin pel Super de roba.




 Descarregar en Pdf 

DESENA PÀGINA


COLLCEROLA
DINOU POBLES AL VOLTAN DE CERDANYOLA
PESTA PORCINA, CAÇADORS, PLATÓ DE CINEMA
46.000 SENGLARS
TOT PER PROTEGIR SIS MILIONS DE PORCS DE CRIANÇA !!!

 Descarregar en Pdf