SEGONA PÀGINA


ALGÚ HO HAVIA DE DIR
Augmenten les queixes en contra la guerra d’Iran

Poc a poc, el món no està per herois i cada país té unes eleccions a la porta, persones, grups, partits i països comencen a desmarcar-se i a criticar més o menys obertament a Trump i Netanyahu, els dos criminals de guerra coautors del desgavell bèl·lic mundial. A Espanya, per una vegada al capdavant d’una política valenta l’oposició és evident. Hi ha anunciades cent quaranta manifestacions contra la guerra, cartes i manifestos signats per personalitats de tots colors, es multipliquen i són ja molt pocs –inclosos una part de dreta– els que s’atreveixen a mantenir el seu suport a Trump i companyia. A Europa països tradicionalment allunyats de compromís polític com Islàndia o els Països Baixos, denuncien l’atac que a amanera de inauguració oficial de la guerra van fer els Estats Units contra una escola matant a bona part de l’alumnat. En moltes ciutats europees la població, sempre per davant dels polítics, llencen les seves consignes a peu de les ambaixades agressores.

Ja no val l’excusa sobre la perversió del govern d’Iran per justificar una guerra cada vegada més tecnificada capaç de matar a la carta. El món sencer coneix prou bé les barbaritats d’uns bàrbars com els aiatol·làs, la seva brutalitat tribal, el culte que fan de la mort i la ignorància. Ho sabem, però això no dóna dret a que dos països tan brutals com ells però amb telèfon mòbil i vestits a la moda occidental, destrueixin tot el país.

El mal dels uns no justifica el mal dels altres com fins ara ha intentat inculcar-nos la dreta internacional. Sobre tot, mal que costi de dir, quan Iran no ha estat la primera en atacar. Per això és bo de poder anunciar la creixent denuncia contra l’agressió. No serem nosaltres els que aturarem la guerra, això dependrà del petroli, dels intercanvis entre poders, de concessions diplomàtiques i del dia que tingui Trump, però si més no, el crit contra el crim representa un senyal de vida. Encara no ens han matat a tots, encara hi ha gent capaç de pensar, raonar i si cal, renunciar a una mica abans de permetre un genocidi. Els mals americans com diu el seu Comandant, els anti israelians com vol justificar-se Netanyahu, els mals espanyols com amenaça la ultra dreta, som l’esperança. Ves per on.




 Descarregar en Pdf 

TERCERA PÀGINA


EL COMERÇ DE LA POR
Augmenta la demanda de bunkers i refugis

“L’Empresa Atlas Survival Shelters, el saluda afectuosament i li recorda la nova col·lecció de bunkers i refugis que tenim al seu abast. Com sempre oferim totes les garanties de construcció, acabats impecables i comoditat garantida. Ubicacions de somni en paradisos dispersos per tot el planeta. Alimentació garantida durant l’estada, begudes a dojo (que els faran falta). Gimnàs complet amb jacuzzi hidromassatge. Suplements segons els seus gustos, des de tres mil canals de televisió, col·leccions de pintura (del barroc al no s’entén res). Música tots estils i si volen, uns quants llibres presentats en biblioteca de fusta, ferro o vidre de l’Himàlaia.

I la gran novetat! Bunkers (sis milions de dòlars) amb CINC anys de garantia, CINC. Ni una esquerda en cinc anys.

Faci com el seu youtuber preferit o com les millors estrelles del cine porno. Compris el seu bunker i estigui segur incorporant en els models deLUXE, un equip mèdic que es presentarà en deu minuts a casa seva (increment d’un 10% sobre preu base). Gaudeixi mentre veu per la seva pantalla com la resta del món se’n va a la merda. Compri abans de la primera bomba.”

L’Empresa es real, Els preus els ha comunicat el seu President Ron Hubbard. La resta és publicitat enganyosa.
Així les coses no és d’estranyar que Trump sigui President.


LA MEVA FAMÍLIA PERFECTA
Torturador veneçolà reconegut per sortir a una sèrie americana

Membres de la comunitat d’exiliats veneçolans van reconèixer en una telenovel·la produïda a Miami l’extinent coronel Rafael Quero Silva, responsable de detencions i maltractaments durant les protestes dels any 2013 i 2014. De primer les víctimes de l’exmilitar no donaven crèdit al que veien. Què hi feia l’escurçó vivint impunement als EUA? Quina mena d’injustícia antipoètica havia fet possible que aquell mala bèstia es guanyés la vida interpretant, per més inri, un policia? La sèrie porta l’inquietant títol de “La meva família perfecta”.

“No sabíem res del seu historial repressiu” va declarar Harry Smith, responsable de producció de la sèrie. “Estem molt dolguts pel que ha passat i demanem perdó a les víctimes!” Segons va explicar el productor, durant el càsting Rafael Quero va demostrar que tenia grans dots d’interpretació per encarnar el personatge de policia. “Quan li demanàvem que li clavés una nata a un detingut, ho feia admirablement”.

L’exmilitar s’enfronta a un procés de repatriació per trobar-se als EUA en situació irregular. La indústria de la televisió pot patir severament els efectes de les polítiques migratòries de Trump si resulta cert que antics torturadors sense papers s’havien infiltrat en la producció de sèries. Responsables del sector han admès off de record que mol probablement travessaran per un període d’escassetat d’actors, però alhora confien que aviat podran comptar amb criminals de guerra israelians perquè interpretin jutges, metges sense fronteres i mestres de secundària.




 Descarregar en Pdf 

QUARTA PÀGINA


LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA I LA GUERRA
Remodelació de l'ordre mundial

Entre les potències dels combustibles fòssils, els Estats Units, Rússia i l'Aràbia Saudita, i el pol de l'economia electrificada, dominada per la Xina, Europa té un actiu subestimat: el mercat interior integrat més gran del món.

El món d'avui fa l’efecte d'estar immers en una successió de crisis geopolítiques. La violació del dret internacional amb la invasió russa d'Ucraïna i els conflictes il·legals al Pròxim Orient o Veneçuela, però també les guerres comercials i les sancions econòmiques entre grans potències, semblen formar un mosaic de conflictes ben diferenciats. Sovint s'expliquen per rivalitats històriques, interessos de seguretat regionals o oposicions ideològiques.

Aquesta lectura fragmentada amaga una transformació més profunda de l'ordre mundial. El sistema internacional està passant per una transició històrica: el canvi d'una ordre energètica basada en combustibles fòssils — petroli, gas i carbó — a un sistema energètic emergent basat en l'electrificació i les energies renovables. Aquestes transicions no només estan canviant tecnologies i mercats. Transformen economies, societats i, sobretot, les relacions de poder.

La història mostra que aquests canvis energètics rarament es produeixen sense tensió. A principis del segle XX , la transició del carbó al petroli va trastocar l'equilibri geopolític global. Amb l'ascens estratègic de l'or negre, l'accés a les regions productores es va convertir en una qüestió central en la política internacional i la condemna a mort de milions de persones.

En aquest primer quart del segle XXI som les noves víctimes d’un sistema basat en la dominació de l’altre i en la violència dels nous poders imperials. La novetat respecte a èpoques més reculades és que només hi ha 7.000 persones que s’han apropiat del 90% de la riquesa universal i que per tant són conegudes i localitzables. Als ciutadans d’espavilar-nos, sigui mirant de reüll la guillotina o com a gent civilitzada posar-los en el jardí paradís d’Adam i Eva, tancar la porta en clau i llençar-la al mar. I si te he visto no me acuerdo!




 Descarregar en Pdf 

CINQUENA PÀGINA




 Descarregar en Pdf 

SISENA PÀGINA


DE BELL NOU, ACCÉS A LA SANITAT UNIVERSAL
L’eina més poderosa de la salut pública

El 20 d'abril de 2012 ens vam despertar amb la notícia que el Govern de Mariano Rajoy havia aprovat un reial decret llei que expulsava del sistema sanitari els immigrants en situació irregular. Era el mateix moment en què Obama intentava expandir la cobertura sanitària obligatòria als EUA i ja tenia rabiosament en contra els actuals còmplices del maleït Trump. El PP va bastir una societat que havia assumit l'exclusió (de tota mena) com una normalitat pròpia del seu sistema sanitari.

Cal reconèixer que el compromís de garantir una sanitat pública i universal, mostrat per la ministra de sanitat, Carmen Montón, s’afegeix a les declaracions de Pedro Sánchez sobre la intenció de tornar a la sanitat universal i l’accés a l’atenció sanitària a totes les persones que viuen a Espanya, independentment de la seva situació administrativa.

Però, per a arribar aquí, ha calgut el Pacte Polític i Social per un Sistema Nacional de Salut Públic i Universal, promogut per més de setanta organitzacions socials, professionals i sindicals i signat per tots els partits de la Cambra Baixa, a excepció de PP, Ciutadans, UPN i Fòrum Astúries. O sigui, els malparits de sempre...

En tot cas, ara cal exigir al govern de Sánchez que passi a la part pràctica. Cal recapitalitzar el sistema sanitari, tot garantint una assignació pressupostària que enforteixi el caràcter públic, la qualitat i l’eficiència que s'han vist debilitades per les múltiples i persistents vulneracions del dret a la salut. Ho cal dir clarament: el Sistema Sanitari és, actualment, una catàstrofe, una calamitat, amb professionals mal pagats i, molts d'ells, mal formats, que cada any maten, per ignorància, milers de persones.

Ara bé, tampoc no cal oblidar que el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides s’ha sumat a una llarga llista d'institucions i mecanismes internacionals que han exigit a Espanya la retirada de la reforma de Rajoy. En una paraula: els sociates ho han fet, però amb quina intenció?

Només el temps ho dirà!


EL SOPAR DELS VAMPIRS
Gràcies al Trump, el Putin pot vendre petroli

Déu els crea i ells s’ajunten. Dos personatges de l’horror, dos monstres, comparteixen taula. El menú està fet de víctimes de l’un i de l’altre. Necessiten molta sang per sobreviure, com els vampirs. Avui falta a la taula el tercer convidat habitual, que és a Israel escurant les vísceres de les darreres víctimes, però ha enviat un detall per a les postres dels dos vampirs: ulls de palestins banyats en sal. En Trump i en Putin comenten la jugada, relaxats, amb la familiaritat que dona ser de la mateixa espècie.

En Putin es queixa una mica perquè les arques russes s’estan quedant seques i li exigiran explotar una micona més el seu poble si no té un ingrés extra. De fet, això de l'explotació ja li estaria més que bé, però, en tot cas, el bo d'en Trump el tranquil·litza: al mateix tovalló —igual que en la contractació del Messi pel Barça— signa la fi de l’embargament del petroli que el món havia establert contra el rus. En Putin ja pot vendre tot el petroli que li passi per l’entrecuix. Els dos vampirs celebren l’acord amb unes copes de sang guardades en barriques; són dels anteriors exterminis —de fet, encara en curs— promoguts pels seus governs. Dotze anys de criança.

Mentre Europa protesta per aquest acord petrolier, els dos líders mundials es dediquen a violar, a més del dret internacional, un bon grapat de nenes. N’hi envien un parell a Netanyahu, en retorn pel seu gest. Demà serà un altre dia.
LLUFA




 Descarregar en Pdf 

SETENA PÀGINA


EL VALOR DE LA PERSEVERANÇA
La dreta balear contra la memòria històrica i el català

Les rates fan el mateix. Ensumen primer, s’hi apropen després i, al cap d’uns dies, sense pressa, entren al rebost i descobreixen el tros de formatge. Salivegen tant que sembla que no puguin menjar tota la porció; però no és pas la saliva, és la tàctica. Fan un mos i s’escapoleixen de l’escombra de la mestressa, que dorm tranquil·lament al pis de dalt. L’endemà tornen i fan una segona queixalada. Van i venen fins que la mestressa se n’adona. Rates! Exacte.

Vox, amb la inestimable col·laboració del PP, utilitza la mateixa estratègia —i que ens perdonin les rates, per recórrer a elles en aquesta analogia. Fa anys que esperen i no els ve d’un dia, saben que el formatge serà per a ells, però cal no espantar els habitants de la casa.

Fa dies que la coalició entre la dreta espanyola s’ha fet realitat a les illes balears. Massa hotels, massa restaurants i massa botiguetes per a no ser de dretes. Al principi, res, quatre discursets sobre els ‘top manta’ i un parell d’africans que anaven per lliure, tot venent ‘souvenirs’ a la platja. Poc a poc, però, l’ideari feixista es posa en marxa. Ara un míting, ara una amenaça o una queixa perquè diuen rebre acusacions falses... I un bon dia, la proposició de llei i, l’endemà, l’aprovació de la llei i, al següent, l’aplicació de la llei.

Ara li ha tocat rebre a la memòria històrica. Qualsevol país digne —efectivament, d'aquests tampoc no n'hi ha tants— se suposa que estudia, busca i explica la seva història. La dreta espanyola no s’ho pot permetre. Una cosa és matar i una altra ser acusat d’assassinat. A Espanya, la dreta ha assassinat molt, és la seva classe de democràcia; tants morts, tants escons... i sempre guanyen. Vox i PP han decidit esborrar la llei de la memòria històrica. I són majoria. A la merda la memòria.

Pistoles apart, la dreta —com tots sabem— té una segona fixació, que no deixa de ser també matar, però, en aquest cas, no a persones, sinó a la llengua; concretament, la catalana. La psiquiatria internacional hauria d’estudiar el cas, perquè costa d’entendre la obsessió malaltissa de la dreta pel català. A partir d’ara, els noms de ciutats i pobles balears s’escriuran en el castellà de Castella. O sigui, en molt castellà.

Doncs, escoltin, vagin‐se'n a emprenyar ses lleones des Born.




 Descarregar en Pdf 

VUITENA PÀGINA


MATEIXOS GOSSOS...
Les humitats d’Acuamed

Acuamed és una empresa pública que pertany al grup Patrimoni de l’Estat (Ministeri d’Hisenda) i que actua des del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del Govern d’Espanya. Com si diguéssim, seria la RENFE de l’aigua i, malauradament, funciona tan i tan malament com la RENFE dels trens.

Encara que aquests darrers mesos no ho sembli, Espanya és un país més sec que una estora. Des de les altes institucions, no paren de recomanar mesures d’estalvi: rentar‐se les mans dos dies a la setmana; els peus, llançant-se una escopinada; les dents, engolint la pasta; recollir en una galleda l’aigua de la dutxa (una cada quinze dies, com els anglesos) i reutilitzar‐la pel caldo... Sacrificis als què els ciutadans estem acostumats amb escreix.

Però resulta que, mentre ens bategen amb vi, l’empresa Acuamed malbarata milions i milions de litres d’aigua gràcies al seu apocalíptic sistema d’esquerdes, canonades foradades, murs que regalimen i estructures que no funcionen.

Acuamed té el seu finançament ministerial, però, igual que la RENFE, no es gasta el pressupost. No en sabem pas la raó, ni a qui van a parar els diners que s’estalvien en les obres, però sona a tradició funcionarial espanyola. La mandra —lloada sia!— i la derivació monetària a butxaques amigues són dues de les característiques més antigues, fins i tot atàviques, dels elements que composen l’Estat.

Ja només per vergonya torera, els estaments oficials haurien de fotre’s la boca al cul abans de demanar sacrificis a la gent que paga impostos per l’aigua, mentre a la plaça del poble hi ha una fuita que sembla el naixement d’un riu. Però la vergonya va cara.

Com a RENFE, el dèficit d’obres per a arreglar la situació ve de lluny i una cosa tan simple com renovar canonades velles o pavimentar parets de canals de rec, etc., es converteixen, per deixadesa històrica, en obres gegantines que requereixen de nous plans d’actuació, el relleu d’uns quants funcionaris i un canvi de director general.

Moltes coses. Seguirem perdent aigua durant molt de temps i, mentre, si ens volem rentar l’entrecuix, haurem de seguir anant a la platja.





 Descarregar en Pdf 

NOVENA PÀGINA


QUAN LES BÈSTIES DESPERTEN
Amenaces a dirigents polítiques

Es veu que Ione Belarra, Rita Maestre, Irene Montero, així com moltes altres, tenen problemes. Són dones, polítiques i d’esquerra. Doncs què esperaven?

A contracor, els mascles espanyols, tot fent un gran esforç, poden acceptar una dona que es dediqui a la política, però ha de ser de dretes, molt de dretes; preferiblement casada i amb fills, callar davant la violació, cridar davant l’avortament, acceptar (almenys tàcitament) el poder masclista i, si té com a parella un ‘xulo’ piscines, encara millor —com veieu, l'Ayuso en seria un bon exemple. Les Belarra, Maestre o Montero són una provocació i per això se les estigmatitza,
se les insulta i amenaça, naturalment: “zorra, puta, roja de mierda”. No us podeu ni imaginar el que seria d'Espanya si els nostres mascles no aturessin aquestes dones; no podríem sortir al carrer, amb tantes ‘zorras’, ‘putas’ i ‘rojas de mierda’ que hi hauria.

Però, ja posats, no estaria malament fer un cens amb els mascles nacionals i, de tant en tant, enviar‐los algun missatge afectuós. Més que res, per a que provessin el que se sent quan t’amenaça una bèstia anònima.


A FRANCO, EL QUE ÉS DE FRANCO
El Pazo de Meirás

No pots estar mai tranquil. Tens les coses lligades i ben lligades, però arriba un dia en que les cordes peten, la capsa s’obre i surt tota la merda que hi guardaves. La família Franco, que algun en quedarà, tenia la caseta del Pazo en herència permanent i de sobte arriba un jutge (jutge polititzat, és clar) i els desnona. I on viurà aquesta família? Haurà de pagar un hotel amb el que
l’avi, o el besavi, va fer per Es‐ panya? A veure si fem memòria: si no fos per Franco, Galícia i Espanya sencera serien més comunistes que Corea, més pobres que Rússia i més boges que Trump. I ara els hi prenen la caseta? Impossible parlar en nom de tota la redacció —sempre hi ha esquirols amagats— però em comprometo personalment a fer estalvis per tal de recomprar
el Pardo i tornar‐lo a la família Franco. ‘¡Hombre ya!’


L’IRAK S’INVITA A LA GUERRA
L’aliat més important de l’Iran

A l’Irak, les milícies xiïtes fan un doble joc. Per una banda, són al parlament; per l’altra, bombardegen les ciutats kurdes i les bases occidentals a l'Orient Mitjà. A tall d’exemple, un dels seus atacs va matar el primer militar francès d’aquesta guerra americano-israeliana contra l’Iran.

Es tracta d’una constel·lació de grups armats proiranians que regnen a l’Irak i que poden fer bascular la guerra a favor de l’Iran.

Potser cal recordar que la triple aliança americana, anglesa i espanyola —llegir la guerra de l'Aznar— de fet en va sortir campi qui pugui i amb la cua entre cames?


FRANÇA VOTA ALCALDESSES I ALCALDES
El para-xocs contra l’extrema dreta funcionarà?

Quan només falta un any per a les eleccions presidencials i mentre que el Partit Socialista, l’esquerra ‘insubmisa’ i els ecologistes estan enterrats en un debat sobre quines aliances poden fer els uns amb els altres —però sempre sota la vigilància de les consignes donades per les direccions nacionals—, a nivell local, hi ha una revolta, un JO faig el que crec més convenient...

Així és com nombrosos candidats socialistes, ecologistes i ‘insubmisos’ han segellat diversos acords locals, segons la situació a cada poble i ciutat, de cara el segon torn de les eleccions municipals.

L’objectiu continua sent aturar l’extrema dreta, però també caldria passar a la següent etapa: la dels que guanyen!!!




 Descarregar en Pdf 

DESENA PÀGINA


EL TRUMP
RACISTA, TÒXIC, PERILLÓS I CRUEL
ALS MURS DE BARCELONA

 Descarregar en Pdf