SEGONA PÀGINA


ALA MADRID
Les coses no van bé a la capital espanyola

Abans de Setmana Santa, les autoritats ens permeten celebrar un Carnaval i és el que fan aquests dies els madrilenys una mica disbauxats. Malgrat mantenir la ciutat sota un rigorós control etílic per evitar excessos, no s’ha pogut evitar que la Universitat Pública torni a sorgir no només com a problema educatiu sinó també com a mostra ideològica una miqueta sospitosa. Al novembre, els estudiants van avisar. No ha servit de res.

La Universitat Pública de Madrid (la Complutense com a símbol) té greus problemes de finançament: es retalla el claustre del professorat, es redueix l'oferta pels estudiants i, malgrat tot, hi ha problemes en les nòmines. No hi ha un euro per a millorar estructures, ni, evidentment, per programes d’investigació. Per a arranjar la situació, des de la presidència madrilenya s’ha optat per destituir al Conseller d’Educació i, de retruc, ha provocat la dimissió solidària de tres altres responsables. No és petit, el problema.

Per seguir amb la carnavalada, la Presidenta Ayuso (molt pendent sempre dels nivells d’alcoholèmia de la població) ha decidit atorgar al bon amic Trump una medalla (nova o inventada) per l’amor que el ianqui demostra cap a tot el que soni a hispà: tango, canya de sucre, el chile, els dictadors i, fins i tot, algunes persones de la seva confiança. Una darrera mostra de l’amor de Trump és la coneguda recerca d’hispans per tal de retornar‐los a casa, gràcies a una mena de policia patriòtica.

I per acabar (o començar) un dia gran, vàrem poder assistir a una heroica davallada de bandera nacional al mig de la Plaza de Colón. Un acte de gran simbologia, segons va assegurar la Presidenta, una vegada realitzat el control d’alcoholèmia als Guàrdies Civils que s'encarregaven de l’acte. Segons Ayuso, l’esquinçada just per la costura de la bandera significa la “España rota”. Culpa tota dels maleïts independentistes!

Mostra màxima de l’esplendor madrileny, la magnífica campanya que està fent el Real Madrid C.F., que segueix marcant penals a cada partit que juga i que fa un marcatge a l’home absolutament dissuasiu. En els darrers quatre partits, ha enviat fins a set jugadors contraris a l’hospital. És ben bé el que diu la Presidenta Ayuso: “Madrid es mucho Madrid”.




 Descarregar en Pdf 

TERCERA PÀGINA


COMUNICAT DE L’EX‐PRíNCEP ANDREU D’ANGLATERRA
Detingut l’Andreu, el de la família reial britànica

Súbdits! Lamento ben profundament la reacció que heu exhibit, tot enfotent‐vos de la meva expressió d’estupor dins d'un cotxe, quan sortia d’una comissaria... Contumèlia que, d'altra banda, només fa que demostrar, de manera fefaent, el vostre origen plebeu i ofensivament miserable.

Us caldria aprendre a distingir i a respectar els superiors, colla d’imbècils. Els cels no permeten passar pel mateix raser a un vassall que a un membre de la reialesa —i menys encara si la reialesa és la britànica. Que quedi ben clar: la família reial britànica només passa per dependències policials el dia de Nadal, per a repartir torrons entre els bobbies.

El poder que tinc —i mantindré— neix en un bressol regi i resta ungit eternament per decisió divina, que no és poca cosa. Les vostres lleis i les vostres morals no afecten pas els elegits. Lleis
i morals han estat sempre per sota del poder.

Puc fer, faig i faré el que em roti. Jo vinc perdonat pel Bisbe de Canterbury des del dia del bateig. Els vostres escarafalls són només pura enveja. Què més voldríeu vosaltres —morts de gana— que poder gaudir, encara que fos només per un dia, de la meva perenne i impertorbable impunitat? Accepteu, d'una vegada per totes, el paper que us pertoca, rendiu homenatge als vostres superiors i doneu gràcies al bon Déu que us hem lliurat de l’esclavatge més absolut; que és, en definitiva, pel que vàreu ser creats, colla de cabrons!

Déu salvi a la mama.


LA SETMANA DE TRUMP
Agenda política del President Trump en els darrers dies

Anem per feina, com el President.

Per a assegurar‐se que Amèrica torni a ser com sempre de forta i torni a matar els indis, en Trump ha decidit derogar qualsevol llei, escrit o pensament relacionat amb la protecció del medi ambient. Està convençut que, quan ell falti, el món no en necessitarà, de medi ambient.

El tercer dia, per a ressuscitar com qualsevol que s’aprecia, en Trump va atacar durament el Tribunal Suprem dels Estats Units per considerar fora de llei la “seva” llei d’aranzels. Escoltat el discurs, en directe i en tota la seva extensió, podem confirmar que el President es segueix cagant en tots nosaltres... i no només en sentit figurat.

Per si no fos prou, quant a l'Iran: després de traslladar a la regió ben bona part de l'enorme maquinària bèl·lica a la seva disposició (cuirassats de totes les mides i colors, destructors, portaavions i, fins i tot, l'Estrella de la Mort), en Trump ha deixat d'especular amb la data de l’atac: aquest cap de setmana, tot just després d'un parell de ballarugues a Mar‐a‐Lago, tenia un foradet a l'agenda... Així, junt també amb la inestimable col∙laboració del sempre sol∙lícit Israel, finalment ha executat la seva amenaça; tot desencadenant la destrucció i la matança. Ai las! Més ens hagués valgut a tots que li haguessin donat el Nobel... En fi, ja no li ve d'aquí.

Uns mesos més i, efectivament, Amèrica tornarà a ser l'Amèrica del setè de cavalleria, però sense els bons.




 Descarregar en Pdf 

QUARTA PÀGINA


UCRAÏNA EXISTEIX, LA RESISTÈNCIA PERSISTEIX
Putin s’estavella per damunt de la sang dels seus soldats

Aquest 24 de febrer tot just ha fet quatre anys que va començar la invasió russa d'Ucraïna i la consegüent devastadora guerra. Són ja més d’un milió dues‐centes mil les baixes russes, segades per l’anhel expansionista del tirà del Kremlin. Mentrestant, per la banda ucraïnesa ja superen el mig milió de baixes. Ucraïna, sota la constant pluja de míssils i drons sobre els seus pobles i ciutats, així com la destrucció de les seves estructures energètiques més bàsiques, pateix un èxode de milions de refugiats a l’estranger i de desplaçats dins del país, així com també ha esdevingut una nació d’orfes i vídues; fets que hi ha provocat una veritable crisi demogràfica. Tant és així que fins i tot s'hi ha implantat un programa estatal destinat a que el personal militar que ho desitgi pugui congelar esperma i òvuls de manera gratuïta, per tal de garantir la reproducció i la supervivència nacional.

Mentre el poble ucraïnès viu afligit sota el patiment i el terror diari, els estats europeus, amb les seves grans empreses multinacionals, ja es preparen, desinteressadament, per al sucós negoci de la reconstrucció del país.

Els grans imperis, avui en expansió, s’entenen i s’imposen amb la força bruta als pobles, per a cruspir‐se’ls. Fins quan podrà resistir Ucraïna? Els hi arribarà finalment el recent crèdit europeu de 90.000.000.000 d’euros?

Tanmateix, els esforços i les accions de l’Andreu, l’espia català, no s’aturen: alhora que ha descobert i desmantellat una xarxa d’espionatge rus a Ucraïna, ha creat una exitosa xarxa d’espionatge ucraïnesa a Rússia, que ha facilitat el sabotatge d’importants instal·lacions militars. Per altra banda, no para de canalitzar l’ajuda humanitària de Catalunya, que arriba a través de Sor Lucía Caram.

Darrerament, l'Andreu, gran partidari de la pau i de la solidaritat entre els pobles, ha creat una xarxa clandestina, que compta amb el suport de les mares i de les xicotes dels soldats russos, per a organitzar una campanya de deserció i objecció a la guerra, amb l'objectiu de minar la moral bèl·lica russa i, d’aquesta manera, aconseguir una pau definitiva davant la impossibilitat d’una victòria del Kremlin.




 Descarregar en Pdf 

CINQUENA PÀGINA




 Descarregar en Pdf 

SISENA PÀGINA


LA PELA ENCARA ÉS LA PELA
La Cambra de Comerç i les autopistes
D’acord amb els fets històrics concorreguts en el passat i atès que ara és el present qui mana, la Justícia Espanyola, reconeix la legalitat del canvi d’orientació de la Cambra de Comerç de Catalunya.

Demostrat queda que: la citada Cambra (a partir d’ara CCC) era partidària de la construcció d’autovies en territori patri. Que les empreses que formen la CCC foren les destinatàries de les obres, vials. Que per la seva labor varen cobrar els imports dels contractes signats i una mica més. Que una vegada realitzades les obres i fetes les inauguracions pertinents, les empreses de la CCC foren encarregades de mantenir en bon estat les vies i autovies per la qual cosa cobraren durant quaranta anys per manteniment i altres coses. Que acabat el contracte la CCC va decantar-se per la gratuïtat de les autopistes assenyalant les avantatges per l’economia nacional. I que ara la mateixa CCC i probablement sota el mandat del mateix President, fa un gir espectacular tot reclamant de nou el pagament del peatge que abans havien demanat abolir.

La CCC reclama el bon manteniment de les vies que van construir i conclouen que cal tornar a fer pagar a l’usuari de la via. Les empreses que cuidaran del manteniment seran de la CCC i seguiran tirant de la mamella.

Atès que la intel·ligència de la CCC ha quedat palesa amb suficiència, aquest Tribunal sentencia a favor de tot el que digui la CCC. Arriba España.


LA FÒBIA
La catalanofòbia
A vegades vergonyós, a vegades ridícul, a vegades perillós, sempre visceral i primitiu. Els constants atacs a Catalunya i molt especialment a la seva llengua és una de les característiques que defineix Espanya. Si Catalunya no existís, Espanya hauria d’inventar-la.

Un malalt psiquiàtric va ser retornat a casa des del CAP del Passatge Còrsega de Barcelona perquè el seu metge es va negar a tractar-lo si parlava en català. El pacient arribava a la consulta després d’una crisi suïcida i el metge va considerar la seva voluntat de ser atès en català com un símptoma més del seu trastorn. Els companys del metge li donen suport incondicional.

Una treballadora anònima d’un pàrquing es va negar a obrir la porta de l’aparcament perquè els propietaris del cotxe donaven el número de la matrícula en català. “Estamos en España” era la seva raó de ser i de no obrir la porta.

Cada dia es repeteixen aquests casos en botigues, mercats i bars de tot Catalunya. Sembla que demanar un cafè és inconstitucional si l’accent denota procedència catalana. Cal demanar un café, amb l’accent com cal i si et vols estalviar mals de cap cal afegir “solo”.

Exemples, alguns petits exemples, que mostren el rebuig absolutament irracional per una llengua i alhora que Espanya segueix sent intel·lectualment...
UNA LLUFA.




 Descarregar en Pdf 

SETENA PÀGINA


JÖRGEN WARBORN EL CAVALL DE TROIA DELS LOBBYS ENERGÈTICS
Donald Trump s’ha menjat Ursula von der Leyden
Tot va començar amb l'acord segellat amb els Estats Units sobre els drets duaners amb l’excusa que era millor que una guerra comercial amb Donald Trump. En tot cas és el que va donar com a excusa la Comissió Europea responent a les crítiques d'alguns estats membres.

Mentrestant Jörgen Warborn, diputat suec d’extrema dreta va aconseguir l’impensable. Va posar d’acord la totalitat de PP europeus amb la majoria de partits d’extrema dreta de la UE. Juntets van fer aprovar la llei Òmnibus com aquell que no fa res. És la unió sagrada de les dretes alineades amb el trumpisme al parlament europeu. La nostra Dolors Montserrat va votar el mateix que Marine Le Pen sense cap mena d’angúnia. No és estrany que a l’estat el PP pacti amb VOX. Ja ho tenen tot dit i beneit per aconseguir un regim polític en el qual els ciutadans siguin el més desposseïts possible i ells ostentin tot el poder de manera absoluta. En definitiva un règim autoritari.

En una sola sessió, els grans reptes del nostre temps, des de la seguretat fins al canvi climàtic i la competitivitat van deixar de ser controlats pels ciutadans, destruint el seu dret a refrenar per evitar que les grans indústries fòssils no acabin de destruir les nostres vides i extingir el planeta.

Els parlamentaris, encapçalats per Ursula von der Leyden, van servir en safata tot el poder al lobby de les industries fòssils mundials que actualment és un grup de pressió ben organitzat que amb estratègies diverses, ha aconseguit influir en administracions públiques, governs i parlamentaris de tot el planeta per tal que prenguin decisions afavorint els seus propis interessos.

Aquesta dreta-extrema-dreta ens sermoneja dient que els problemes només es poden resoldre mitjançant una acció conjunta. Molt bé fins aquí com a discurs polític. El problema és el que amaguen o ens volen fer creure. Ho anem a resumir: Reintroducció de pesticides fins ara prohibits, canvi de legislació sobre protecció de drets humans a la UE entre moltíssimes altres desregulacions. Aquesta és la veritat sobre les lleis òmnibus, aquests paquets de lleis que simplifiquen, en teoria, el rellançament de l’economia.

En una sola sessió la dreta i l’extrema dreta van aprovar la llei òmnibus. A prendre pel sac els drets humans i el control pels ciutadans sobre el que fan les grans empreses. Van aconseguir la destrucció quasi total del pacte verd europeu. No sabem si algun dia, algun govern dretà aixecarà una estàtua en honor a Jörgen Warborn. En tot cas, si fan una subscripció popular, nosaltres no pagarem ni un cèntim.




 Descarregar en Pdf 

VUITENA PÀGINA


EFECTES SECUNDARIS
Petits problemes derivats de la massacra israeliana
Es dόna per fet que la invasió sionista a Gaza és una gran conquesta per la pau del món lliure i un gran avenç intel·lectual també. No hi ha res com la cultura occidental. A la millora però no podem obviar la presència d’alguns efectes secundaris. Re comparat amb la malaltia és clar, si t’operen de carnots és normal que et faci una mica de mal el coll, però res seriós. De la mateixa manera la neteja ètnica palestina –gran solució a la estabilitat mundial– és lògic que aparegui una petita contraindicació, però res important.

Avui, orfes de negres notícies gràcies a la col·laboració entre líders com Trump, Netanyahu o Putin lluitant per la pau, tenim espai per parlar d’aquests petits inconvenients.

Comencem amb una petita anècdota: des de la signatura del pla de pau decidit pels presidents d’Israel i els USA, a Gaza mora diàriament un promig de trenta persones per foc sionista (uns sis-cents en total). Excepte un cas, la resta responen a les provocacions dels palestins, especialment dels nens i nenes que tenen molt mala llet i disparen pedres i escupen als soldats israelians, sobre tot quan tenen gana.

Un altre esquitx derivat de l’ebullició sionista contra Gaza; a la resta del món es compten per milers el nombre de civils pendents de judicis més o menys greus per haver-se manifestat contra Israel. Sense anar més lluny, aquí, a Catalunya, terra bufona però xiquiteta, tenim a quatre mil encausats. Com si diguéssim, una pila d’encausats. La qual cosa demostra entre altres pecats, la relació entre les justícies jueves i les de la resta del món. Pots manifestar-te contra Iran però no pas contra Netanyahu.

I per tancar el cercle de curiositats, trobem a Alejandra Matamoros, advocada dedicada sobre tot a presos polítics, que va ser detinguda a Turquia quan amb una Delegació Internacional intentava investigar les noves presons turques denunciades per vulnerar tots els drets dels presoners polítics. I què té a veure aquesta advocada amb Israel? Fa poques setmanes va participar en un acte a Barcelona on juntament amb la representació de Palestine Action es parlava de la lluita i resistència dels presos polítics. Coincideix que Matamoros representa a molts dels quatre cents encausats a Catalunya per cridar contra Israel. Tot un munt de coincidències que potser fan la punyeta però absolutament necessàries perquè Netanyahu es senti com a casa. Així anem.




 Descarregar en Pdf 

NOVENA PÀGINA


ASCENSIÓ I CAIGUDA D’UN LIDER
Rufian
El corresponsal d’Esquerra Republicana a Madrid és un tipus llest i contra el costum dels polítics, força coherent. Dels pocs que, t’agradin o no, pots creure que et diu la seva veritat. Ser intel·ligent però té els seus problemes especialment si et mous entre ineptes com és el cas. Ara Rufian vol unir l’esquerra espanyola davant l’embat feixista de gran tradició peninsular. Una necessitat absoluta i compartida per qualsevol que no es dediqui a la política. No ho aconseguirà. Apart els interessos partidistes, Rufian ha oblidat que va arribar a Madrid procedent de Catalunya i com ja va advertir Jesús, és més fàcil que una caravana de camells passin pel forat d’una agulla que un català arribi a la Moncloa. D’aquí a quatre dies Rufian tornarà a Catalunya, escriurà unes memòries i es farà tertulià.

SÍ, PERO NO, PERÒ TOT EL CONTRARI
El món es rearma malgrat no voler rearmar-se
Tots estem contra el rearmament, tots estem contra la guerra però les nacions es preparen per la guerra comprant armament. És pura lògica política.
El President espanyol Sánchez s’està destacant últimament en l’escena internacional per la seva oposició a l’armamentisme. Posició lloable malgrat que els defensors de la pau se li hagin tirat en contra.
La petita incoherència està que a l’hora que renega de les armes, el seu govern les compra a granel. Qualsevol cosa que faci soroll ho compra, qualsevol paradís dictatorial és bo per comprar armes encara que tinguem les relacions diplomàtiques trencades, qualsevol bandera falsa o real pot desembarcar armes. I així anem augmentant l’arsenal que l’extrema dreta utilitzarà contra nosaltres. Fantàstic.

LA MORT ACCIDENTAL D’UN FATXA FRANCÈS
Un intent de construir un màrtir polític
Quan la dreta francesa ha mantingut un minut de silenci per la mort de Quentin Deranque a posat en evidència la crisi política profunda que travessa la dreta francesa -extensible a la dreta europea- cada vegada més apropada a l’extrema dreta mundial.
Si la mort de Quentin Deranque és un drama, la fatxa-esfera ha imposat una narració que no correspon a la realitat dels fets sense que la dreta mogui ni un dit. Cal pensar doncs que a partir d’ara han ofert un marc simbòlic als moviments ultres violents, tancant els ulls al fet que hi ha fotos que el mostren en manifestacions marcades per les salutacions nazis i les pallisses a sindicalistes.

VAGA DE METGES IL·LIMITADA
Metge cansat, pacient mal curat
Els principals sindicats mèdics estan en vaga nacional, intermitent i il·limitada a partir del 16 de febrer, contra l'esborrany d'estatut marc negociat pel Ministeri de Salut. Els cal regulacions específiques que tinguin en compte les particularitats de la professió mèdica i para mèdica.
Acusen al govern que l’esborrany testimonia el total menyspreu de la ministra de Salut i de tot el seu equip per la professió mèdica i indica clarament que només pretén afavorir els grups i sindicats més propers al seu perfil ideològic. Ai, ai si és veritat, però la unitat mostrada pels sindicats subratlla l'abast del descontentament i la determinació de no rendir-se sense progressos.




 Descarregar en Pdf 

DESENA PÀGINA


INTERIOR I SEGURETAT PÚBLICA
DIU QUE VETLLA PER LA SEGURETAT
LES EMERGÈNCIES, EL MEDI NATURAL, EL TRANSIT
I ELS ESPECTACLES PÚBLICS, PERÒ
MENTEIX AL PARLAMENT I HUMILIA ELS CIUTADANS

 Descarregar en Pdf