125
124
123
122
121
120
119
118
117
116
115
114
113
112
111
110
109
108
107
106
105
104
103
102
101
100
99
98
97
96
95
94
93
92
91
90
89
88
87
86
85
84
83
82
81
80
79
78
77
76
75
74
73
72
71
70
69
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
54
53
52
51
50
49
48
47
46
45
44
43
42
41
40
39
38
37
36
35
34
33
32
31
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1

Licence Creative Commons
 
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 


5 novembre 2018

1. La companyia Ryanair és especialista en eslògans provocatius, rebaixes impossibles (pagues per portar un raspall de dents a la butxaca) i declaracions histèriques de O’Leary, el seu propietari.

2. Ryanair ha decidit que en cada vol llençarà un passatger negre o molt pobre. A Albert Rivera, la idea de O’Leary l’hi ha semblat molt original.

3. Rivera preveu poder desfer-se així dels independentistes. Va saltar-se el control de seguretat a causa d’una reunió de màxima urgència amb O’Leary.

4. Els anuncis de jubilació dels mites populars són molt perillosos. Mai saps per quin costat ressuscitaran i, en general, ho fan pel costat erroni.

5. L’església menysprea el diner i no paga impostos però com que ha de salvaguardar el patrimoni diví, s’inscriu tota ermita que trobi durant el seu pelegrinatge terrenal. Un “txollo” això de ser pobre però de l’església.

6. El cap de Policia de Navarra, Daniel Rodríguez, aprofitava les hores que el servei li deixava lliures per insultar i amenaçar a polítics d’esquerra i independentistes via Twitter. Un exemple exemplar de la policia de l’exemplar Espanya. Ha dimitit i les autoritats li busquen nou destí. Podria ser General de Canons.

7 i 9. Què no s’ha dit de Trump? Per què hem de buscar un adjectiu adient si ell s’ho passa tot per l’entrecuix? A més, hi ha milions de ianquis que es corren de gust cada vegada que l’escolten dient una animalada.

8. Estem tan acostumats a que els interessos polítics (és a dir, econòmics) saltin per sobre les normes més bàsiques de justícia, que l’assassinat d’un periodista dins d’una ambaixada ens provoca un simple somriure de complicitat. I la revolta segueix a casa, tancada a l’armari, com si fóssim homosexuals reprimits.

10. 11 i 12. Després del convuls procés català, la tradicional sobrietat judicial espanyola, ha donat pas a un estat de permanent embriaguesa entre el col•lectiu. No toquen vores. Tema que tracten, tema que caguen. Ja no se’ls demana justícia però una mica d’estètica o de vergonya, sí la podrien tenir. Pidolar l’acceptació del banquer de torn, abans de fer ferma una sentència, comença a ser massa grotesc, fins i tot, per una justícia com l’espanyola.

PD: Tot segueix igual.
Precedent
Següent
Mots Clau : Ryan Air. O’leary. Aeroport del Prat de Llobregat. Lluís Llach. Pobresa i església. Cap de policia Daniel Rodríguez. Marxa d’hondurenys. Finançar l’extrema dreta. Harakiri a Magistratura. Sentència de vergonya