PLAGUES
La pesta del porc senglar
La natura té les seves coses i és menys espavilada del que diuen. En poc temps gallines, vaques i porcs de la fauna catalana han patit greus malalties que cap gallina, vaca o porc s’ha sabut curar.

Aquesta inconsistència sanitària animal, efecta de ple als humans tant dependents del porc econòmicament com en la seva basant social. Ara mateix, una mala pesta ha infectat als senglars, els tercers immigrants arribats a Catalunya en els darrers anys, que està afectant una baixada del PIB nacional capaç de provocar la ruïna del sector agroalimentari a Espanya i Catalunya. De l’origen de la pesta, millor ni parlar-ne, d’un entrepà de mortadel·la a una falla del gran centre de investigació animal.

La península hispana és terra de porcs. De no ser tant afortunada en l’espècie porcina ni tant ruca en la subespècie humana, potser ens haguéssim dedicat a crear indústria, a facilitar tècniques innovadores i fomentar la intel·ligència encara que fos artificial, però no; tenint porcs, qui es posa a pensar? Només cal engreixar-los diuen els patriarques i al final surt VOX.

Espanya ha seguit cantant l’orgull del porc ibèric i ara depenem de què a l’orient (aquella gent que menja gos i fideus) no ens tanqui la frontera i segueixi comprant el nostre embotit. Si ens tanquen el comerç, haurem de vendre la Sagrada Família per poder menjar.

Però no és només l’economia la que s’està ressentint de la pesta dels senglars, també es veu afectada la família. Les alegres famílies amants de la natura, el gaudir i la companyonia. Pares i mares que reben les jornades festives amb ganes de fer pinya, de compartir entre tots un pa amb tomàquet, papes que es carreguen un fill a l’esquena i mares que donen farinetes amb un somriure als llavis i paciència santa. Gent que surt a ensumar natura al costat d’una fàbrica de ciment i que tornen a casa eufòrics, sans, catalans.

El futur podria ser negre en qualsevol país, però Espanya té recursos per tot, també per les pestes porcines. L’exemple ens la dóna l’empresa aragonesa Jorge Tres dies després d’anunciar la pesta, van acomiadar tres-cents treballadors de la seva fàbrica d’embotits. Allò que se’n diu aprofitar l’ocasió i ser el primer en demanar la subvenció.





TRUMP TROBA UN ALTRE ENEMIC
Colòmbia i el seu President amenaçats per Tump
Sóc demòcrata i d’esquerres així que entenc perfectament que un xulo piscines com Trump em tingui ganes, però s’ha confós una vegada més. Les diferències personals es dirimeixen personalment, no buscant l’empara dels països que representen el litiga’ns.

Històricament Amèrica llatina no ha tingut sort, ni amb els seus descobridors, ni amb els virreis ni amb els seus propis polítics però els que de debò han enfonsat la part sud del continent americà han estat els seus presumptes protectors, gairebé sempre representats pel Usacos del Nord. Ara amb Trump als Usacos ja no se’ls pot considerar ni com a socis ni protectors ni tan sols veïns amables, ara senzillament estem condicionats pel seu armament de llarg abast.

Sempre he considerat perillós deixar-se anar a les mans de Déu. Sense ell el món hauria anat millor, però estar en mans de Trump encara és pitjor.

Què, qui, com, quant, per què s’ha atorgat al discapacitat de Trump decidir el present i futur del Sud?

El mutisme internacional davant les constants i capritxoses agressions de Trump és el gran interrogant que arrossega la política d’aquest segle. El seu gran i misteriós escàndol, la seva vergonya eterna.
Gustavo Petro. Presidente de Bolivia.
Traducció simultània.


L’ART D‘EXIGIR EL PERDÓ
Netanyahu prepara la seva vida de delinqüent
Netanyahu coneix prou bé del que són capaços els seus socis de govern. Ara el tenen agafat pel coll obligant-lo a continuar amb l’extermini palestí a canvi d’evitar-se la convocatòria d’eleccions, situació que el portaria en 24 hores al banc dels acusats.

Però quan no quedi ni un palestí per matar el líder sionista sap (perquè és el mateix que faria ell) que els seus socis deixaran de subjectar-lo del coll perquè caigui a plom sobre el jutjat.

Netanyahu sap que és culpable de tot el que se l’acusa i unes quantes coses més. Sap que li caurà una sentència exemplar –que després no complirà– i que al final ni li donaran el Premi de la Pau conjuntament amb el bandarra americà ni el seu panegíric històric serà del tot presentable. Què fa doncs Netanyahu?

Demana perdó per avançat i accepta culpes però aprofitant que encara mana, diu als jutges què han de fer, la condemna que li han d’imposar i, sobre tot, l’indult que li han de concedir per bona conducta quan era petit.

Comportament típic d’un covard que s’amaga darrera qualsevol assassí. Fort i sense pietat mentre mana, vergonyosament suplicant quan es queda sense poder.





LA SANITAT PÚBLICA, SANITAT IMPÚDICA
El col·lapse sanitari amenaça Catalunya
Esclata un gran escàndol a l’hospital Torrejón de Madrid. L’hospital públic, gestionat per entitats privades que només busquen el màxim benefici, fidels al lema “Todo por la pasta”, s’ha dedicat a transferir a altres hospitals públics les operacions més costoses, a alterar el triatge a urgències fent passar casos greus o molt greus com a lleus i fins i tot, han obligat els treballadors a reutilitzar materials d’un sol ús, acomiadant als que han gosat denunciar aquestes pràctiques abusives. Això és una conseqüència de la privatització de la sanitat pública madrilenya iniciada el 2003 per Esperanza Aguirre i potenciada fins avui per l’Isabel Díaz Ayuso, enfrontada a les lluites dels sanitaris de la Comunidad, que avui dia té la llista d’espera més gran d’Espanya.

A Catalunya també es promou cada vegada més la privatització de la sanitat pública, la qual ara mateix pateix un greu infrafinançament, ja que necessita uns 5.000 milions d’euros addicionals anuals per tal de cobrir totes les necessitats, en no haver-se recuperat encara de les retallades del 2008-2012 i haver patit un augment demogràfic (en 20 anys hem passat d’uns 6 milions a 8 mantenint les mateixes infraestructures sanitàries). Així cada cop som més a prop del col·lapse sanitari públic en produir-se llargues llistes d’espera que fa que molts malalts que no són atesos optin a la privada, on ja s’hi ha passat un 34% de la població, fet que per altra banda, fa que també augmentin les seves llistes d’espera. Alhora que els metges, explotats i menystinguts com la resta del personal sanitari, fan vaga en protesta per les abusives i males condicions de treball i que no donen l’abast per a atendre els pacients adequadament.

El col·lapse és imminent. Quan petarà? Mentre no passa arriben de tots cinc continents a Catalunya xamans experimentats per tenir cura de la població, ajudats per l’experiència d’herbolaris i remeieres, grans coneixedors de les plantes medicinals i de l’elaboració de la ratafia. Quan el CATSALUT faci figa, tots ells ens salvaran del col·lapse sanitari.





JUNTS TORNA A FOLLAR AMB EL PSOE
Com acabarà aquesta història d’amors patriòtics?
La relació entre el PSOE i Junts mai ha estat senzilla en l'actual legislatura. Els set diputats de Junts sorgits de les urnes en 2023 són crucials perquè el Govern tingui majoria absoluta. I aquests mateixos set vots ja van valer el seu pes en or en els primers compassos de la legislatura amb l'elecció de la presidència del Congrés.

A l'agost de 2023, Junts va demostrar que el seu suport no seria gratuït i va arrencar al PSOE diversos compromisos a canvi de votar a favor de Francina Armengol: usar les llengües cooficials amb plena normalitat en el Congrés i crear comissions de recerca com la dels atemptats de Barcelona i Cambrils en 2017. La formació independentista va voler deixar clar que aquest acord es limitaria a la Mesa del Congrés i que no era "vinculant" a cap investidura.

Es podria dir que va ser el moment feliç de la seva relació, però la cosa es va complicar amb un altre acord que encara avui s'arrossega i podreix la relació entre els dos partits. El català volia marxa amb l'oficialitat del català a la Unió Europea. L’espanyol deia que sí a cada polvet, però després es feia el suec. Aquí s'inicia una sèrie de desacords que han impedit un vincle amorós fluid sinó passional entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont al llarg dels dos últims anys.

Cal recordar que quan dos follen per interessos, el que més mana fora també mana més al llit? Cal recordar que la dreta i els seus còmplices a tots els estament de poder els repugna que follin... com quan els blancs supremacistes veuen un dona blanca amb un home negre i ressusciten ipso facto el KKK, el cristianisme obcecat i l’instint assassí?

En definitiva, ara proven de seguir follant, però menys visiblement. Esperem que la discreció els porti a un bon any nou amb el retorn de Puigdemont.


GUERNICA
Alemanya demana perdó, Espanya encara no
Alemanya ha demanat simbòlic perdó a Guernica. La força aèria nazi necessitava entrenar-se i Franco els va cedir una part d’Espanya. De Guernica en va quedar un arbre, una Lutfwatfe entrenada i un Franco encantat. El bombardeig va produir-se a l’Abril del 37. Han passat vuitanta vuit anys, masses llunes i masses pluges passades però al final el President alemany s’ha desplaçat a la població basca, ha encarregat una corona d’homenatge, n’ha col·locat cerimoniosament les cintes, ha dit unes paraules –sentides o falses– i ha tornat a casa.

Ritual inútil i cínic per a la població basca i especialment per les víctimes de les bombes però un gest que la política diplomàtica valora molt. Els diaris han anat plens de detalls de la cerimònia alemanya. Del que no han parlat és del paperot que va fer el rei Felip d’Espanya que amb cara de segell es va posar al costat del President alemany i amb cara funerària va escoltar les seves paraules de penediment. Ell, ni una paraula.

Per Felip, acceptar les disculpes germàniques era acceptar el cop d’Estat franquista, la seva ideologia feixista i l’odi per les terres basques. I ell, el Felip és hereu directe de tots aquests crims i dictadures i cal, en èpoques teòricament democràtiques, mantenir-se al marge.

Mentre el mandatari alemany demana perdó –encara que sigui protocol·lari– a la gent basca, el rei d’Espanya calla. D’això se’n diu ser un rei per a tots.
LLUFA.





I NO SÓN CATALANES
Les monges de Belorado es venen el Patrimoni Nacional
De ben segur que les recorden, eren unes monges que per desacord amb la Santa Seu, van convertir el seu convent en “Fort Apache” fins que al final van ser desallotjades pel setè de cavalleria, degradades del càrrec i graduació i finalment apartades de l’Església. Doncs han tornat.

Ha resultat gran i decebedora sorpresa per les autoritats eclesiàstiques l’entramat a partir del qual les monges expulsades del convent han seguit en contacte malgrat la dispersió geogràfica a la que foren sotmeses. Segons constava en els bisbats afectats, unes monges s’havien dedicat a la gastronomia obrint un bar de tapes mentre altres exercien com acupuntores i un parell més havien entrat a la vida política de la mà de VOX. I ara resulta que no, que les monges ho tenien clar des del primer dia, anirien sempre juntes i la venjança seria la seva divisa. Elles s’havien entregat a l’església de ben petites, sacrificant la vocació de dones i mares, bevent aigua mentre el cos els demanava esperit de vi, ignorants de plaers ben terrenals, destrossant-se els genolls en rosaris interminables i ara, quan el reuma ja ataca les acomiaden.

OK, van dir-se les germanes en reunió demoníaca; ara sabran qui som. I resulta que són unes lladres del patrimoni religiós nacional. Potser per rancor o potser perquè era el que tenien més a mà, les cismàtiques monges s’han dedicat a espoliar a la mateixa església venent-se al millor postor com un Judes qualsevol dels Cristos i Santes que havien estat besant durant molts anys. No jutjarem, però no deixa de ser un punt contradictori.

Sortosament església, justícia i política duen vides paral·leles i segur que entre tots solucionaran el problema sense escandalitzar als fidels. Una cosa ja la tenen a favor, entre la comunitat de Belorado no hi havia cap catalana la qual cosa assegura que les obres sostretes poden anar a parar a mans de qualsevol bandarra o ric col·leccionista, però mai a les sales d’un Museu català. Déu prem però no ofega.





CONVERSES FILOLÒGIQUES
La culpa de la Dana és del català
Segons s’ha revelat recentment, el missatge d’alerta de la Dana es va endarrerir perquè no estava adequadament redactat en valencià. Hi ha prou indicis que fan sospitar que els dos assessors lingüístics de la Generalitat Valenciana que van revisar el text del missatge van embrancar-se en una discussió filològica que retardà tanmateix l’avís d’alarma a la població civil valenciana. “Calia utilitzar el vosaltres o els vostès”? Es preguntaven amb l’aigua que ja els arribava fins els genolls. “I les repeticions, no s’havien d’evitar”? “Estiguen en els seus domicilis i estiguen atents”, van llegir tot menyspreant amb un somriure de suficiència a la persona que ho havia escrit malgrat ja estaven literalment amb l’aigua al coll. “No isquen de casa seria més adequat” va afirmar l’un. “Jo discrepe, che” va exclamar l’altre. Ha de dir, “No isquen al carrerglugluglu...” Mesos després encara no han aparegut els cossos.

I gràcies a aquest exemple rigorosament cert, queda clarament demostrat com la llengua catalana fou factor decisiu en les lamentables conseqüències de la Dana en terra valenciana, tan la de la horta com l’altra.

La cultura és bona però la saturació de llengües en zones petites no fa més que embolicar la troca. L’anglès no sona segons les paraules que escriuen, el català està ple d’efectes rars amb accents cap amunt i cap avall i comes que separen paraules. Lo valencià tot just l’estem aprenent ara... Per què no utilitzar el castellà que és més clar que l’aigua i és la llengua que mos donà Déu, segueixen discutint els dos filòlegs allà a la glòria d’on estiguessen.

Sia com sia, és d’admirar el comportament exemplar del President Mazón, que podent-se emparar en fets tan clars que justifiquen per sí mateixos les desgraciades circumstàncies viscudes, no ha volgut fer sang i ha omès qualsevol referència a la llengua catalana, la culpable de l’aiguat.





VENEÇUELA A L’ESPERA DEL “MALIGNO”
Trump amenaça amb l’ocupació de Veneçuela
A Maduro li ha tocat la loteria. Tenia al país en vaga de fam obligada, de salut, d’habitatge i com a conseqüència directe, de trempera. Ni la seva família l’hi feia ja confiança i ara ve Trump i amenaça en conquerir terra veneçolana. De conya. Maduro torna a tenir tot un país en peu de guerra darrera de la seva heroica figura. Als imbècils els convindria tenir la boca tancada però la seva imbecil·litat precisament és la que els impedeix callar. Resultat, una anècdota més dins l’historial de Trump i uns quants anys més de mandat per Maduro. En tot cas res de bo pel poble de Veneçuela manat per un analfabet i amenaçat per un boig.

I ARA ON ANIREM DE VACANCES?
Pugen les pensions
El meu oncle Remigiu passa una mala temporada. Tenia previst passar les vacances al poble on va néixer, a la casa on va néixer i passejar pels carrers on va néixer. I ara anuncien que s’apugen les Pensions. No ha sabut calcular quants euros representa l’augment però segur que és una pasta. Nova York, tour europeu, l’Àfrica? Està ben perdut buscant destí.
Les autoritats haurien de pensar més en la gent gran, no se’ls pot tergiversar la vida augmentant a cada moment el seu capital. S’atabalen, fan lapsus de memòria i al final acaben malbaratant els euros de més. Els vells necessiten rutines, sobre tot els que han passat la vida entre estretors i factures impagades. Ja els va bé la misèria. Si de sobte es troben amb diners a la butxaca poden fer un ictus i quedar-s’hi o, com el meu oncle Remigiu, convertir-lo un cagadubtes.

ESPANYA ES REARMA PER 60 MIL MILIONS
Trompetes guerreres agiten la vella Europa
En una Europa governada per la dreta, excepte les honroses excepcions com l’espanyola, la guerra havia de tornar al davant de l’escena. Per una banda han deixat caure Ucraïna no lliurant-li les armes promeses, per l’altra es gasten els diners destinats anteriorment a benestar social i a cultura en la compra d’armament. Cap país sap que cal fer i tots plegats parlen d’exercits a crear cridant lleves més o menys voluntàries amb la promesa de sous milionaris.
Tot això no és el que Putin ha fet a Rússia?

LA FUNDACIÓ HUMANITÀRIA DE GAZA (GHF) PLEGA
De quants assassinats son responsables?
Tot palestí, home, dona, infant que s’acostava als seus punts de distribució de menjar precuinat sabia que li dispararien a matar, i a més a més, les altres organitzacions humanitàries treballant a Gaza ho van denunciar incansablement.
Sostinguda per Israel i els Estats-Units ara fa balanç: repartiment de 187 milions de repàs gratuïts directament als civils de Gaza sense que es desviessin a Hamas o altres organitzacions palestines. I ells tan contens de la feina feta, però dels morts per la seva complicitat amb els sniper’s israelians assassins ni rastre. Ni tampoc que cap palestí se’ls ha acostat des que l’ajuda internacional ha pogut entrar a Gaza.





LA SEXUALITAT I LA MALFIANÇA ENVERS ELS DIRIGENTS
L’AFER EPSTEIN ALIMENTA LES FANTASIES MÉS ESBARREJADES.
POLÍTICS, EMPRESARIS, FAMOSOS, TRUMP
QUI HA PARTICIPAT EN LES FESTES CRIMINALS?
JA FALTA POC PER A SABER-HO!