125
124
123
122
121
120
119
118
117
116
115
114
113
112
111
110
109
108
107
106
105
104
103
102
101
100
99
98
97
96
95
94
93
92
91
90
89
88
87
86
85
84
83
82
81
80
79
78
77
76
75
74
73
72
71
70
69
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
54
53
52
51
50
49
48
47
46
45
44
43
42
41
40
39
38
37
36
35
34
33
32
31
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1

Licence Creative Commons
 
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 


12 octubre 2018

SETMANARI REPUBLICÀ POLÍTIC/SATÍRIC CATALÀ

1. En el fons, sabem que és el mateix, però hem de convenir que les formes són diferents. Fins i tot en un enfrontament amb els Mossos, hi ha quelcom d’artístic, d’inspiració mediterrània.

2. Les forces d’ordre públic espanyoles també tenen la seva estètica però Déu ens en guard de jutjar-la. Podríem dir que reflecteix força bé la seva idiosincràsia i els seus atributs.

3. El que no es pot negar és que tant en els dies laborals com festius, la policia s’ho passa pipa. Els agrada el que fan i saben gaudir de la vida.

4. La Guàrdia Civil condecora a Millo per la seva gestió durant el temps que Catalunya va patir l’article 155. Que en essència va consistir en ordenar càrregues contra la població civil. Ell s'ho mirava des de darrera una doble filera de policies. Un valent, el tio.

5. Després de la plaga dels piolins, de la premsa espanyola i de Ciutadans, Catalunya pateix la plaga de la confusió. Potser no arribarem a la independència, però bíblics, ja en som.

6. Veient la llista dels guanyadors anteriors, Puigdemont no pot arribar a Premi Nobel de la Pau: no ha matat a ningú.

7 i 9. El president de la Generalitat és un dels dirigents mundials amb més idees per neurona quadrada. Ara, l’únic que falta és que en tingui alguna de bona. Si més no, alguna que no faci riure. Per sort, la contaminació acústica mundial disminueix proporcionalment a les intervencions que fa el president Torra. Ni Déu s’atreveix a contestar les seves propostes.

8. El puritanisme que caracteritza als membres de Karlitus, sense excepció, fa difícil poder imaginar el tipus de relació entre Inés Arrimadas i el seu marit. És un problema que tenim a la redacció. El més greu és que tampoc sabem imaginar com pot relacionar-se l’Arrimadas amb la resta de l’espècie humana.

10. 11 i 12. Les retirades són sempre dures. Un esportista, un gestor, un cantant, un moribund... a tots ens costa deixar aquella feina o aquella vida que havíem estat odiant durant quaranta anys... però les actuals retirades dels polítics espanyols, més que tristes són deplorables, com una filera de presoners caminant per l’estepa nevada camí del camp de concentració amb una ferida al cap o a la cama, sense afaitar... i tot en blanc i negre. El que resulta curiós i simptomàtic és que aquesta escena faci riure i ens doni un punt d’esperança.

PD: Mentrestant tot segueix igual!!!
Precedent
Següent
Mots Clau : Pintura acrílica. Mossos. Manifestació policial a Barcelona. Càrregues contra la població. Independència. Nobel de la Pau. President Puigdemont. Doña Inés Arrimadas. R. Rato. N. Serra. La Caixa