125
124
123
122
121
120
119
118
117
116
115
114
113
112
111
110
109
108
107
106
105
104
103
102
101
100
99
98
97
96
95
94
93
92
91
90
89
88
87
86
85
84
83
82
81
80
79
78
77
76
75
74
73
72
71
70
69
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
54
53
52
51
50
49
48
47
46
45
44
43
42
41
40
39
38
37
36
35
34
33
32
31
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1

Licence Creative Commons
 
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 


14 setembre 2018

1. Catalunya cotitza a la baixa. No tenim independència, ni gairebé estatut, la caixa ha quedat buida i el pitjor: la senyera s’està quedant negra com la Mare de Déu de Montserrat.

2. Amb l’únic que tenim superàvit és amb: narcos, polítics mafiosos, turisme de calça curta i policies espanyols.

3. Ens estem quedant sense símbols!!! El juliol de 1936 la revolució va fer seva la Diagonal barcelonina. Al 2018 els milers de manifestants previstos ho aconseguiran?

4 - 5 - 6 - 7 i 9. Fiasco institucional de la Diada. Els polítics catalans no tenen arguments per mantenir el foc sagrat de l’independentisme. La falta d’arguments no es notícia. El fotut d’ara es que tampoc tenen imaginació per fer un nou discurs. Els actes oficials són rònecs, ritualistes i sense emoció. Quan el president diu en el seu discurs que està content és que alguna cosa falla molt... L’únic que segueix ferm, com sempre, han estat els ciutadans de Catalunya.

8. Patètic però reversible. Si es mira amb optimisme la situació actual a Catalunya pot acabar ajudant molt al país. Als ponts, fins i tot els italians, se’ls fa una prova de càrrega abans d’obrir-los a la circulació. Els atletes entrenen sense treva per assolir marques mundials. Darrerament, en els seminaris capen els futurs capellans per evitar futures desgràcies. No és doncs normalíssim que Catalunya hagi de patir la ineptitud de la seva classe política per arribar alguna vegada a poder celebrar una victòria?
Segur que sí!!! El problema és trobar un optimista.

10 - 11 i 12. Ja li ha costat però finalment el món ha començat a preocupar-se del problema català. Articles d’opinió, jurats belgues, alemanys, suïssos, escocesos... manifestacions al món sencer. Diaris com el New York Times i altres europeus... fan referència en els seus acudits la relació Espanya-Catalunya-món. Per coses de l’atzar això passa precisament quan els catalans comencen a oblidar les seves reivindicacions. Si ens haguessin escoltat quan Catalunya era tota eufòria a hores d’ara els catalans presidirien la Unió Europea, la OTAN i la UNESCO. De quina s’ha lliurat el món!!!

PD: Malgrat l'11-S tot segueix igual.
Fins quan?
Precedent
Següent
Mots Clau : República catalana. Estatut. Polítics mafiosos. Símbols. Revolució 1936. Diagonal de Barcelona. President Torra. Rafael de Casanovas. Derrotes de Catalunya. Montserrat. Diada