LA PETITA EUROPA
Europa no s’atreveix a utilitzar actius russos per ajudar a Ucraïna
Tan maca que era, tan gran que se la veia, tantes esperances que hi teníem els que vivíem en països dictatorials i mira-la ara. Com l’aneguet lleig. Europa s’ha encongit i desdibuixat. Mirant el mapa ja no veus taques de colors potents, tot és rosa, blau cel i verd ecològic. El Regne Unit ha marxat, França mirant-se el melic, Alemanya tornant a lluitar contra el feixisme. El país més ferm d’Europa a hores d’ara és el Vaticà.

Així i tot, història obliga i Ucraïna a falta d’altres alternatives demana ajuda a Europa en la seva lluita contra Rússia. I Europa, vergonya obliga, es reuneix a veure què hi pot fer. Resultat, un merder. No tenen diners per ajudar a Ucraïna.

Aquesta vegada el problema ha estat Bèlgica. Una merda de país com qui diu després de la mort de la reina Fabiola que no aixeca el cap ni a base de musclos. Aquest tros de terra que ha necessitat d’altres dos països per tenir nom propi, resulta que té a la caixa forta, els diners que Rússia havia desviat de la Plaça Roja per si de cas. El sí de cas ja s’ha produït. Europa en un rampell de valentia, va bloquejar el capital rus que descansa a Brussel·les. La idea i l’amenaça era que Putin no podria utilitzar aquests diners si seguia atacant a Ucraïna. Bé, Putin segueix atacant a Ucraïna però Europa no s’atreveix a bloquejar el capital rus. La negativa no és estratègica, ni ideològica, ni nacionalista; la negativa és la cagarrina col·lectiva del govern belga. Bèlgica té por. Bèlgica amb tot el seu historial europeu i democràtic s’arronsa davant la possibilitat que Putin s’emprenyi amb ells i vagi a buscar el capital incautat personalment.

Certament la història militar belga mostra algunes falles estratègiques clamoroses. L’han envaït totes les nacions que passaven per allà i no va ser colònia fenícia perquè als fenicis els agradava més el mar. Alguns historiadors parlen de que la línia Maginot va ser idea belga, però no està demostrat. En tot cas, a ple segle XXI, quan amb una bomba es pot conquerir un país, no deixa de ser una mica trist el temor dels reis de la xocolata. Al final els europeus pagaran de la seva butxaca el suport a Ucraïna. Això, senyores i senyors és, ara mateix, Europa.





ENTRE TRUMP I PUTIN
El President Maduro dóna ànims al país
Nicaragüenses! Bolivianos, Venezolanos quería decir! Por Cristo que no se lo han puesto fácil a su Presidente y padrecito que soy yo. A la derecha y hacia el norte, tengo que enfrentarme al diablo Busrh, o Trush al de la corbata, digo. Por el otro lado a Putin, que es ruso. Y yo en medio y ustedes también claro pero bajo mi protección. Venezolanos, he ideado un plan! El pueblo está ya harto de ser amenazado, el pueblo va a responder, el pueblo va a luchar por su libertad y su dignidad y su maceta de trigo sarraceno. Ustedes, todos ustedes están hartos de rusos y americanos, ustedes son bolivianos o venezolanos o lo que sea y ustedes se van a coger todo material luchador que tengan a mano y se pondrán en la frontera y me van a degollar al primero que venga.

Puede que tengamos algunas bajas, héroes van a ser! Puede que nos quedemos sin tierra, desterrados por el imperialismo vamos a ser! Puede que nos dejen sin petróleo, eólicos vamos a ser! Hijos amados de la patria, ni norte ni sur ni este ni el otro lado, salvadoreños seremos siempre!


SALVEM LES VAQUES FRANCESES
Vaga de ramaders francesos
Senglars, porcs, conills, gallines, cavalls, vaques, abelles... La fauna trontolla. Emmalalteix, es contagia, es vacuna i al final una bona part es sacrifica. Amb tanta bèstia morta, la societat entra en crisi. No només ramaders i pagesia, també escorxadors, industria alimentària, transports, venda al detall... usuaris.

I aleshores venen les protestes. Els Estats ocupats amb les seves guerres, en prou feines troben mesures pal·liatives, els professionals farts de misèria denuncien els seus governs i una sèrie d’acords d’urgència pactats en anteriors crisi que ara els resulten perjudicials. El pagès espanyol, veu el seu enemic en l’agricultor nord africà, el francès tanca la frontera al producte espanyol o renega de mercats com el Mercosur. El conflicte està servit. Massa negoci, massa gana, massa bèstia malalta.

França immers en moltes crisis paral·leles ha sortit al carrer defensant les seves vaques. El sector francès, es nega a vacunar i/o sacrificar el seu patrimoni. D’aquí a quatre dies protestaran perquè no es vacuna o sacrifica al bestiar espanyol i la població d’un i altre país tindrà por de menjar els productes que les botigues els ofereixen i si vencen la por, els vindrà la creu de l’encariment.

I així anirem fent mentre no es pensi en una planificació articulada a partir de la normalitat, no de la sobtada pesta.





LA CABÍLIA PROCLAMA LA INDEPENDÈNCIA
A París la Cabília es declara independent
Els cabilencs continuen lluitant contra el colonialisme, ara sota la bota àrab.
El MAK Moviment per a l’Autodeterminació de la Cabília, ha proclamat el 14 de desembre a París, la independència de la Cabília, anomenada República Federal de la Cabília.

La Cabília, situada dins l’actual estat algerià, del qual una tercera part són amazics (la població autòctona del nord d’Àfrica amb més de 10.000 anys d’assentament en el territori, molt abans de la conquesta àrab del segle VII).

Els cabilencs, poble lliure que durant segles s’ha mantingut independent organitzat en confederacions tribals, van lluitar contra la invasió àrab, essent fonamental en els segles XIX i XX la seva lluita contra el colonialisme francès.

Amb tot, amb la independència d’Algèria el 1963 han hagut de continuar lluitant contra un estat militarista, dictatorial i nacionalista àrab que els nega la seva identitat, la seva cultura, la seva llengua i organització comunitària, mitjançant una brutal repressió per tal d’arabitzar-los.

Tant és així, que les revoltes de la Cabília no han cessat d’ençà de 1980, enfrontada a un govern algerià repressor de tota dissidència i violador dels drets humans tals com els drets de la llibertat d’expressió, de reunió pacifica i d’associació. Així hi ha 38 cabilencs condemnats a mort i 700 presoners polítics acusats de terroristes per participar en reivindicacions democràtiques pacífiques, víctimes d’arrestos arbitraris i judicis injustos.

La proclamació d’independència d’aquest 14 de desembre a París, ve precedida d’un llarg camí de lluita per la supervivència d’un poble que vol viure en llibertat, tal com s’anomenen amb la seva llengua “Amazighen” (éssers lliures), i que ha passat de patir el colonialisme francès al colonialisme àrab d’Alger. Així, el 2001 es va crear, a l’exili parisenc, el MAK “Moviment Autonomista de la Cabília” que esdevingué el 2013  “Moviment per l’Autodeterminació de la Cabília”, creant alhora un Govern Provisional encapçalat per un president i nou ministres. Controlada militarment, la Cabília, empresonada entre les seves muntanyes, respira i proclama la seva llibertat a la riba del Sena.





EL PSOE I ELS BISBES EN EL MATEIX PANER
La conferència episcopal passa factura a Sánchez
Emprenyat com mai, el president Pedro Sánchez ha respost amb contundència a les declaracions fetes pel president de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, que va defensar públicament la possibilitat d'una moció de censura o d’eleccions anticipades donada la situació política actual.

Argüello ja fa temps que està contra els socialistes. Per una banda, perquè es decanta cap a la dreta de la dreta malgrat que ha hagut de parar els peus a VOX; per l’altra, encara té entravessat el govern pel seu rebuig al conservador Mgr. Piero Pioppo, proposat com a nou nunci i considerat inacceptable per a la Moncloa, que sens dubte volia un perfil més alineat amb les seves orientacions ideològiques. I per acabar, els documents crítics amb l'actitud de la jerarquia catòlica, afirmant que la seva resposta a la revelació de 200.000 menors víctimes d'atacs sexuals continuats de capellans i bisbes ha estat caracteritzada per la negació o minimització del problema.

Ara, Argüelles es frega les mans -o els pebrots?- ja que els casos d’assetjament sexual i corrupció implicant líders del PSOE i persones properes a l'executiu van sorgint com els càncers. Per si de cas, Sánchez va acusar la jerarquia eclesiàstica d'interferir en la política i va subratllar que "el temps en què els bisbes s'interposaven en la política va acabar amb l'arribada de la democràcia” i de pas enviar-nos el missatge de que l'Església és una oposició política de facto sobretot des de l'afer del monestir del Valle de los Caídos i el trasllat de les restes de Franco.

Però la millor frase dita en tot aquest anys de galimaties és: "Ara som un país una mica millor, perquè hem fet pública una realitat que tothom coneixia durant molts anys, però de la qual ningú parlava o denunciava”. Segur que per a Argüelles, Sánchez anirà a l’infern dels inferns.


MOLLERUSSA MON AMOUR
Guerra als estornells
L’estornell és un ocellet petitó i bufó que vola en grup fent giragonses que formen imatges d’allò més encisadores. L’estornell, també cal dir-ho, va fluix de ventre i es permet unes defecacions que sovint multipliquen per tres el seu volum orgànic. Per això l’estornell és més ben valorat pel turista que pels veïns de Mollerusa.

Entre Mollerussa i els estornells hi un contenciós. La merda dels ocells, empastifa cases i carrers de Mollerussa. L’Ajuntament de Mollerussa, amb el suport d’un grup d’ornitòlegs va planificar un seguit de tècniques per fer desaparèixer la quantitat d’ocells. Es va començar per introduir al territori ocells que amenacen als estornells però van fugir després de la segona cagada grupal. Van tocar les campanes la qual cosa va fer aixecar el vol a la plaga escagarrissada de por i la merda va anar a la plaça Major, després va tocar la banda municipal i la majoria d’instruments van quedar inutilitzats. Tècnics de Xixena van donar les seves idees i els estornells es van cagar de riure. Finalment va decidir-se en ple extraordinari, podar els arbres a fi i efecte que els ocellets no tinguessin refugi. La mesura va sembla efectiva però insuficient. Al final va decidir-se la tala de tots els arbres de Mollerussa. Els estornells van anar al bosc més proper però cada mati i tarda venen a cagar-se al centre del poble. Mollerusa busca un canvi d’ubicació.
LLUFA.





L’AGENT SECRET
El cinema brasiler explica la història del país
El Brasil viu una mena d’edat d’or del cinema nacional. Mesos enrere, “Ainda estou aquí” del director Walter Salles va guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula internacional. A l’edició d’enguany del Festival de Cannes, O Agente Secret, de Kleber Mendoça, va obtenir el premi a Millor Director i Millor Interpretació Masculina. Recentment ha estat inclòs pel New York Times en la llista dels deu millors films del 2025. Totes dues pel·lícules aborden el tema de la dictadura i estimulen un debat tan necessari en un país que es veu obligat a recordar sense descans la seva història recent. Els dos films, a més, inflen l’orgull de qui pertany a la classe progressista brasilera però també d’aquells diguem-ne menys polititzats que veuen com un producte nacional triomfa enllà de les fronteres. Els èxits en festivals internacionals es viuen a Brasil com si es guanyés la Copa del Món de futbol. Us aconsello doncs que si veniu al Brasil a fer turisme no parleu malament d’aquestes dues pel·lícules ja que el risc que us estavellin una ampolla de cervesa al cap és molt alt.

O Agente Secreto inclou en la seva història llegendes urbanes i episodis més aviat surrealistes que van sortir publicats a la premsa de Recife i és que la censura d’aleshores era tan asfixiant que les empreses de comunicació van sobreviure gràcies a les notícies sensacionalistes. Premsa radio i tele publicaven històries extravagants, com el de la cama peluda i mig podrida que, a la pel·lícula, persegueix i ataca persones de matinada.

Per sort, al Regne d’Espanya aquestes coses no passen. Els mitjans publiquen veritats com a punys i les institucions democràtiques respecten modèlicament la llei i els polítics no fiquen la mà a la caixa i per això els consells de redacció de publicacions satíriques com el Karlitus han de suar sang per trobar un tema sobre el qual escriure. Quina sort no viure en una república bananera!





UNA GRAN IDEA
Amèrica del Sud deriva a la dreta
Xile, Argentina, Bolívia, probablement Hondures van escorant-se sense remei aparent cap a la màxima dreta. Cuba també hi està encara que no pot demostrar-ho a les urnes. I per no faltar a la cita, la terra dels grans conqueridors espanyol, Extremadura concretament, es posa en mans del P.P. i de Vox. Una família, hispana, ben avinguda.

S’han fet tants anàlisi polítics sobre el gir a la dreta, que ja no queden arguments nous. O sí, un argument és nou, singular i útil. La idea central és que la gent voti segons coeficient intel·lectual i no pas segons nacionalitat. Explicat per passos, la cosa aniria així:

Primer es fa un test d’intel·ligència a tots els pobles del món. Els ciutadans que no arriben a la mitjana (100CI) se’ls agafa i se’ls posa a regnar en una meitat del món (a escollir ubicació per sorteig) els que passen de cent, el que identificaríem com a gent capaç de pensar, llegir i escriure, se’ls posaria a la resta de la terra no ocupada i allí els deixaríem fer la seva vida.

Les avantatges d’aquest nou sistema geogràfic-democràtic són enormes. En la meitat diguem-ne justeta, no caldria gastar el pressupost en educació ni escoles ni punyetes, ni especialitats tècniques. Ells a lo de sempre. Menjar, beure, posar i treure.

S’estalviarien els uns i els altres, companyies non grates, ni dinars de famílies barrejades, els acords serien per unanimitat i sempre el dolent seria el que està a l’altre part de món. Els justets tindrien més hores lliures ja que no haurien de perdre el temps estudiant ni posant-se al dia. Quin dia? Si les veritats són les que són des de la Creació per què discutir altres opinions.

La part més culte es lliuraria de discussions estúpides, trobades arrogants i contra manifestacions. Lluitar contra l’estupidesa cansa molt. D’altra banda no viurien sempre amb l’ai al cor de si tornen a venir els de sempre. El marc polític en la democràcia més il·lustrada aniria no més enllà de dreta i esquerra ambdós civilitzades. Francament creiem que és una gran pensada. Algun problema encara el tindríem, la part lletrada seguiria pagant a la analfabeta però a vegades la sarna no pica.





MIG PAÍS EN VAGA
Els treballadors de Portugal diuen que no
Sobre 10 milions d’habitants, tres milions de portuguesos han fet vaga. Estadísticament és un escàndol però encara més escandalós és el motiu de l’aturada massiva. El Govern ha manipulat lleis de tota mena per aconseguir, segons diuen, estimular la competitivitat del país. Cert que estimular Portugal no és fàcil. Entres al país i el primer que trobes a faltar és estimulació. La marxa és lenta en tots els conceptes i tots els estaments. Al cap i a la fi, Portugal no deixa de ser veí d’Extremadura i Andalusia, dues terres que tampoc dominen massa l’estimulació laboral, però intentar estimular una economia a base de retallar drets laborals no sembla la millor manera d’aconseguir-ho.
La nova proposta governamental, entre altres delicadeses, proposa facilitar els acomiadaments o ampliar la contractació temporal o afavorir la flexibilitat horària cap tipus de garantia. La vaga va ser numèricament un èxit, aviat sabrem el seu resultat polític.

JA ERA HORA
Els periodistes parlamentaris contra els pirates mercenaris
Fa molt de temps que la dreta espanyola ha inventat una nova estratègia periodística. Ja no en tenen prou amb mentides, invencions perpetrades des de mitjans de comunicació afins, ara utilitzen també infiltrats que es fan passar per periodistes (potser tinguin el carnet però no l’ètica) per boicotejar rodes de premsa oficials. Els escollits tenen un mèrit segur, la seva impertorbable capacitat de mentir en públic, cara a cara no només davant la seva víctima si no també davant la professió que diuen tenir. Finalment, els periodistes parlamentaris han denunciat aquest intrusisme mafiós. Una bona i esperada iniciativa però potser hauria estat millor denunciar en quan es va saber que la penya estava molt lluny del que hauria de ser periodisme.

MULTA A AIRBNB PER LLOGAR PISOS TURÍSTICS
64 milions de € que no pagaran mai
Un total de 65.122 anuncis han estat detectats sobre lloguers d’habitatges turístics sense llicència. És el Ministerio de Consumo dirigit per Pablo Bustinduy qui s’ha atrevit a posar el picarol al gat com també ho va fer quan va imposar 108 milions a Ryanair.
Ara enteneu per què la gent es queixa o no té cap possibilitat de trobar un pis de lloguer on viure o si més no mal-viure? I la multa equival al benefici il·lícit obtingut amb aquests anuncis d'ençà que es van descobrir fins que van ser retirats. En definitiva, una pedra a la sabata de la Cia de san Francisco.

ATEMPTAT A AUSTRÀLIA: PARADÍS ENCALMAT?
No hi ha problemes racials però...
White Australia Policy, la «Politica de l’Austràlia Blanca» instaurada amb la creació del país el 1901, llavors, si no eres blanc no tenies cap probabilitat d’entrar al país i si eres aborigen et podien liquidar com a esport.
Actualment, però l’atemptat antisemita perpetrat el 14 de desembre a la platja Bondi de Sidney constitueix un esdeveniment aïllat en un país modèlic en matèria de multicularitat i de calma social.
Potser per això mateix la policia hi estava poc preparada? Altres raons?





SOTA LA BOTA DE TRUMP
ASCENS DE L’EXTREMA DRETA AL MÓN
TERROR A GAZA I PALESTINA
GUERRA ENCALLADA A UCRAÏNA
MASSACRES A SUDAN, CONGO, BIRMÀNIA
VIOLACIONS A SOMÀLIA I ETIÒPIA