16 de maig 2025

SEGONA PÀGINA


DE NOÈ A NETANYAHU
Israel ataca un vaixell amb ajuda humanitària
Diuen els pergamins, que Noè veient com el colom tornava cap a l’arca amb una branca d’olivera agafà l’escopeta de dos canons i disparà contra la blanca coloma per poder seguir manant la nau i la família una temporada més. (Bíblia apòcrifa).

Actualitat contrastada: Veient les autoritats jueves que un vaixell carregat d’aliments volia trencar el bloqueig que Israel imposa al poble Palestí mort de gana, agafaren les armes i enfonsaren la nau. Una mostra clara de la coherència religiosa davant l’esperança sigui cristiana o jueva.

L’antologia dels crims humanitaris, exemplar més voluminós del que voldríem, ja te un líder indiscutible. Netanyahu, una mena de summe sacerdot passat d’anyada, ha superat amb escreix les marques criminals dels governants sanguinaris. No ha matat tant com Hitler, ni més que Stalin o Franco per pura estadística demogràfica. Netanyahu encara no ha aconseguit el rècord de morts però el seu mèrit és la estratègia que ha utilitzat. Pot matar i mata, per terra mar i aire, però també amb propaganda i acceptant relacions pornogràfiques amb l’Amèrica de les barres i estrelles, pot matar i mata encobert per la por europea fins que darrerament ha ideat el més sanguinari dels sacrificis, la mort de l’enemic per la fam. La immolació més propera a la Bíblia.

Atacar els vaixells d’una ONG carregats d’aliments per una població encerclada de fam per Israel, s’assembla molt a la petició divina a Abraham de sacrificar el propi fill. És la culminació de l’egocentrisme criminal. Segons els pergamins, el Déu d’Abraham es va tirar enrere una vegada vista la servitud del progenitor d’Ismael. Netanyahu, no. Netanyahu està absolutament decidit a acabar amb el poble palestí i amb tots els pobles veïns.

A falta de problemes morals, Netanyahu té encara una pedra a la sabata, els seus socis de govern li demanen més sang. I per què no? Posats a matar fins i tot als voluntaris d’una ONG, per què no rematar també al teu Déu?


TERCERA PÀGINA


PERSONES PERILLOSES
Marlene Engelhorn
No m’agrada parlar de mi, però tampoc que em considerin una histèrica. Em dic Marlene, jove bonica i terriblement rica, com pot ser qualsevol filla de propietari d’una empresa com BASF. Amb aquests antecedents podria ser absolutament estúpida i ningú no em criticaria però apart de fer l’imbècil tot el dia m’he preocupat per coses, he pensat coses i, evidentment no m’ho han perdonat.

Penso per exemple que les herències apart de immorals són la coartada perquè una colla d’ineptes visquin com Déu sense fotre brot i no m’agrada i en conseqüència no accepto viure de les herències que em cauen d’una banda i l’altre de la família sense parar.

Penso també que les grans fortunes són les que han de pagar més impostos. Primer per puta lògica i segon perquè les fortunes s’aconsegueixen a costa dels que en prou feies van tirant.

Penso que el diner ha de servir per alguna cosa més que per vestir mones i per això he donat milions a ONG que lluiten a favor del benestar general.

És tant dramàtic ser així? Mereixo ser considerada una desequilibrada? I la pregunta més dramàtica, és lògic que els més crítics amb la meva manera de pensar, siguin els beneficiaris dels meus suports? OK que els rics no em puguin veure, però i la gent d’economia normal, per què hem té tanta mania? Enveja?


GUERRILLES JUDICIALS
La Fiscalia presenta recurs en el cas del jugador de futbol Alves
La Fiscalia diu que no, com la gallina i s’oposa a la sentència del primer judici que disculpava al jugador Alves. Sorprèn una mica com un mateix cas pot ser vist de manera tan diferent per dos estaments jurídics. Si treballen sobre la mateixa causa i les mateixes circumstàncies com pot ser que entre un jutge i un altre hi hagin tantes discrepàncies? El poble pensa que la judicatura sap allò que és just i què representa fer justícia, però si els jutges van a la grenya, el poble queda en calces.

Sorprèn encara més l’agressivitat que utilitza la Fiscalia per anar en contra de la primera sentència. Un llenguatge que recorda molt a l’utilitzat pels tribunals en èpoques franquistes, ple d’improperis i desqualificacions. Què es tenen mania potser els senyors de la justícia?

Un vell magistrat, ens va donar la resposta, la seva resposta. La justícia a Espanya viatge per correu i les sentències depenen del gruix del sobre, va dir-nos. Com si diguéssim (però no ho diem) que Alves va passar sota mà una quantitat al tribunal que va jutjar-lo però que ara, una altra sota mà ha passat un sobre més gruixut a la Fiscalia. Hòstia, ens diem tots i més encara els que estan en espera de judici. Serà possible que els tribunals espanyols, apart ideologies, jutgin també segons incentius econòmics? No, segur que no, però ho sembla.



QUARTA PÀGINA


JA TENIM MAMA!
L’església catòlica es revoluciona per complet
Després de tants segles d’assassinats, de robatoris i d’espolis per part de l’església catòlica a través, sobre tot, de la Santa Inquisició, de les creuades i la persecució sistemàtica de tota dissidència, finalment ha arribat la llum que dissipa les tenebres a la Ciutat del Vaticà. Ha estat, ara sí, com un veritable miracle. Ha succeït a la capella Sixtina, on eren els 133 cardenals per triar el nou Papa. 

Inesperadament, l’Esperit Sant s’ha manifestat en tots ells, que han escollit unànimement i per primera vegada una dona, la monja dominica argentina, Lucía Caram, que prendrà el nom de la santa Mare Magdalena I.

Sor Lucía Caram, amiga i seguidora del Papa Francesc, fa molts anys que viu a Catalunya, creu de Sant Jordi el 2018, i a Manresa hi realitza una gran tasca de solidaritat i justícia social amb els més desvalguts; treballadora incansable contra la pobresa i l’exclusió social, ajuda a 1.300 famílies desfavorides de Manresa. A més, és una gran culé, animadora i entusiasta del Barça. La seva elecció ha causat un gran revol mundial i és un gran alè d’esperança en un món governat per tirans i amb l’opressió dels pobles. 

Magdalena I vol acabar amb la submissió, la marginació i la desigualtat de les dones dintre de l’església i a les societats d’arreu del món i fer que la pau i la solidaritat entre els pobles de la Terra sigui una realitat. És per això que està aconseguint una revolució dins el món femení i milions de dones de tots els països es comencen a organitzar per acabar amb les guerres.

Fet que està contagiant també a molts homes i soldats. També s’estan constituint comitès pel repartiment de les riqueses. La seva aparició en escena ha provocat milers de renúncies de cardenals, bisbes i capellans, i una gran afluència de dones a l’església.

La Santa Mare, Magdalena I, omple de vida i esperança a totes les dones i els homes silenciats i oprimits de la Terra.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


ÍNDIA I PAKISTAN: QUANTES GUERRES PORTEN?
El religionisme dels hindús i musulmans
Arribats a la independència van començar a matar-se i encara no han aturat. Quasi sempre comencen els pakistanesos com en aquest cas l’atemptat mortífer del 22 d’abril. A continuació els hindús envien l’aviació a bombardejar-los i tot seguit tots dos disparen els seus canons durant unes bones estones.

Desencriptar aquest conflicte entre dues potencies nuclears no és fàcil! Expulsió de diplomàtics, suspensió de visats, tancament de fronterers... Les primeres sancions diplomàtiques entre Nova Delhi i Islamabad van succeir l'endemà de l'atac. Això desferma els patriotismes i les religiositats però, probablement és la suspensió per part del govern indi de l'acord sobre el repartiment de les aigües del riu Indo –3.000 Km de longitud i caudal de de 6.500 m³/s– el que ha provocat i exacerbat les ganes de matar.

L'Indi, el riu que neix al Tibet, primer flueix aigües amunt a l'Índia abans d'arribar al Pakistan aigües avall, constituint un recurs vital per a l'agricultura pakistanesa des de la signatura d'un tractat el 1960. L'Índia i el Pakistan tenen obligacions recíproques amb aquest riu, l’acord ha resistit anys de conflicte entre els dos països. I clar –però poc clar alhora– si l'Índia desvia part del riu, serà considerat un acte de guerra per al Pakistan, fins i tot una disminució del cabal d'aigua podria tenir conseqüències significatives per a l'agricultura pakistanesa en aquest període de sequera.

En definitiva, la religió és només una coartada.


LLUITA INTERESSADA
Banc Sabadell versus BBVA
Que ningú s’enganyi, la lluita entre els dos bancs en litigi (Sabadell i BBVA) no té res a veure amb país, catalanitat ni espanyolitat. És, com sempre que parlem d’entitats financeres, pura lluita lucrativa.

Com menys bèsties al bosc més aliment per les que hi queden i això és el que vol el BBVA, tenir més territori mentre el Sabadell intenta mantenir els límits actuals. Res més. Els sentiments del capital depenen de la borsa, no pas del territori que ocupen. El Sabadell no va tenir cap rubor en fugir a Alacant quan Catalunya parlava d’independència. Ara sí, quan es veu envoltat per la fauna major, el Sabadell apel·la a la catalanitat, la terra i l’origen i s’apodera de la cultura popular catalana per visualitzar-se amb anuncis televisius com a víctima.

El monopoli sempre és dolent pel ciutadà, però en el camp de la banca no cal monopoli. On hi hagi una entitat financera hi haurà usura i estafa. Tan se val que siguin dues o trenta entitats. En aquesta lluita entre banques no es juga el nostre futur de clients normals, en joc només hi ha els interessos dels grans capitals.

Ciutadans no permeteu que la OPA del BBVA contra el Sabadell us signifiqui ni un minut de preocupació. Sigui qui sigui el que guanyi, els que perdérem sempre som nosaltres.
LLUFA


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


NAZISME RADICAL
Israel camina cap a l’ocupació total d’orient
Sovint els mestres queden desbordats pels alumnes. Netanyahu ha superat a tots els seus mentors més il·lustres.

Si reprenguéssim el fil des de l’inici d’aquest enfrontament allà a principis d’octubre del 23, comprovaríem amb horror la resposta israeliana, la seva parcialitat, les seves justificacions mesquines, les mentides que han pretès justificar els crims contra la població civil, la seva brutalitat. És el joc de la guerra. Netanyahu però no en té prou. No es conforma amb la victòria militar, la seva ànsia arriba fins a l’extermini. Un extermini de vida però també de cultura, de raó, de pensament. Per això tanca escoles, les bombardeja i en mata els seus alumnes.

Hamàs no és Palestina o millor Palestina no és Hamàs. És difícil pels palestins sentir simpatia cap a Israel, però la majoria no es dediquen de dilluns a divendres a matar jueus. Netanyahu sí. Com a contrapartida esperançadora queda que tampoc tots els jueus sόn com Netanyahu. Cada dia més reservistes israelians es neguen a tornar a l’exèrcit i joves que es juguen la presó a canvi de no entrar a formar part de les forces armades.

De fet estem com tantes i tantes vegades en mans d’un il·luminat de la guerra i de la miserable conxorxa que li presten els governs mundials. El poble, per reiteració, torna a ser la víctima innocent. Les eines que fan servir els seus líders per sentir-se reis de la història.

És significatiu que mentre la majoria ciutadana parla de la necessitat de pau, de diàleg, de convivència, els líders es guiïn per la venjança i l’interès. Definitivament els polítics formen una raça diferent, cecs al que la resta de la societat intueix i reclama. Potser la raó hem de buscar-la en l’aprenentatge que han de fer els candidats a manar. El camí és llarg i dur. Calen molts cops de colze, moltes traïcions, moltes mentides. Han d’endurir-se per dins i per fora. Sobre tot per dins, allà on en teoria es gesten els sentiments. I, hipotèticament, és quan arriben al mandat quan ja no el resta més que l’interès personal i el menyspreu per la resta de veus. És una carrera difícil la de polític.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


ELS DOS TREBALLS DE PUIGDEMONT
La deriva de JUNTS en l’entorn català
Dins el context del post independentisme, un personatge com Puigdemont i un partit com JUNTS han perdut el rumb. El corrent després de les darreres pluges és brau i arrossega més sediments dels que poden evitar. O canvien el curs dels esdeveniments o l’allau s’endurà la petita presa que havien construït a Brussel·les.

Cal dir que no ha estat una riuada sobtada, fa temps que el cabdal va pujant poc a poc, però puja i tant JUNTS com Puigdemont han tingut temps de buscar una estratègia favorable per salvar els mobles. Com a partit, JUNTS ha anat fent la seva deriva cap a la burgesia catalana que la va parir. Recordem que JUNTS és la soca més robusta del que fou la Convergència de Pujol i Pujol serà el que es vulgui, però d’esquerres, no. Així que els convergents que queden (amb diferent cognom), han decidit tornar a l’origen que els va donar de mamar i de manar. Coherent i sempre legítim malgrat que a vegades una mica complicat de compaginar amb el nacionalisme radical al que han jugat darrerament. El resultat final és que JUNTS ha esdevingut la caixeta de sorpreses de la política espanyola, ara voten a uns, ara als altres i sempre de manera imprevisible. Bé, en tenen tot el dret. Coherents no semblen però qui és coherent a hores d’ara?

Una mica més galdós resulta el paper de Puigdemont. Des de la seva fugida fins ara ha anat perden pistonada. Fa encara no quatre dies, Catalunya anava en peregrinació a Brussel·les per veure’l. Puigdemont sortia a la tribuna, atacava amb ardor al conqueridor espanyol i tornava a casa havent alimentat l’esperit independentista per uns quants dies. Bona feina.

Ha passat un temps. La gasolina va cara i a Brussel·les fa fred. A cada convocatòria el catalanisme perdia un llençol. Cada vegada eren menys fins que l’últim dia, la concentració es va reduir a una trobada al menjador de casa del President. Des d’aleshores, la feina de Puigdemont ha quedat reduïda a llegir els diaris espanyols al matí i després de la migdiada, escriure un Whats App donant una resposta pretesament irònica desmentint la notícia d’Espanya. D’aquesta manera –i no pas d’altre transcendent– Puigdemont recorda qui és el far de Catalunya. Poca cosa per un exiliat, i menys encara per un ex President. I una mica vergonyós per algú que veritablement vulgui fer alguna cosa positiva per Catalunya apart dir que no.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


FANTASMES MARINS
Una flota fantasma russa esquiva les lleis internacionals
La tàctica és fàcil i molt utilitzada per qualsevol dels països democràtics que ens envolten. T’agafes un vaixell, preferentment gros, l’omples de materials que el món et prohibeix d’exportar, li fots una bandera d’un tercer, quart o cinquè país i el fas arribar on et passa pels nassos. És com l’estafa de la estampeta però a l’engròs. Tothom ho sap, tothom el coneix però com que tothom l’utilitzat, tothom calla com un mort.
Rússia viu d’aquests silenci universal. Des que li van retallar drets d’exportació, es va comprar unes quantes banderes de països llunyans, el posa al pal dels vaixells i es dedica a exportar el que li passa pel nas o a tallar cables elèctrics submarins o el que calgui.
Els beneficis són enormes, el cinisme també, sobre tot la dels països que callen per poder fer el mateix.

FANTASME TERRENALS
El Suprem rebutja una querella presentada contra Juan Carlos I
Sorpresa no ho és, però té gràcia. Resulta que una colla de jutges JUBILATS, varen presentar una querella contra l’emèrit rei d’Espanya. Segons sembla, aquest monarca havia fet coses que no acaben d’encaixar en la llei del bon gust ni de la bona praxi ni de la més barata corruptela i aquests jutges JUBILATS li van posar una querella. Casualment els jutges EN ACTIU espanyols, han rebutjat la querella.
La justícia és la de sempre, els fets són els mateixos, l’emèrit és el mateix... Com es pot explicar aquesta divergència de criteris? Doncs no m’ho fessin dir però juraria que en la condició de Jutges en actiu o jutges jubilats. Clar que els jutges jubilats quan manava en Juan Carlos I estaven en actiu. El món té unes coses...

HYPATIA II O COM AFECTA L’ESPAI AL COS DE LA DONA
Les catalanes primeres exploradores de Mart
Hypatia II, és el projecte d’aquesta associació catalana per impulsar projectes de recerca, desenvolupar activitats de divulgació i fer visibles dones científiques per inspirar vocacions, sobretot entre nenes i noies joves.
Al desert de Utah les astronautes van explorar com afecta una missió a l'espai el cos de les dones. Les Hypatia també es van centrar en la menstruació, utilitzant una copa menstrual per reduir la generació de residus. I, a més, la Marina Martínez es va encarregar de dur a terme un altre experiment amb la sang de la menstruació de les participants per veure si es podria emprar com a fertilitzant natural de les plantes que hi ha a la base. Mart ja queda més a prop!

FOMENT DEL TREBALL NACIONAL!
Els petits privilegis de la brossa dels patrons
Ja se sap que les habilitats clau per integrar la IA en la gestió empresarial i lidera la transformació digital és la base organitzativa de l'estratègia i l'ètica. Dit això veiem com s’aplica! Cada matí un camió d’escombraries es planta davant la porta d’accés del darrera de l’edifici. Baixa un escombraire, truca a la porta, entra i torna a sortir amb el container ben ple. Llavors va fins el camió, ho bolca a dins i comença a triturar la brossa. Tot fa molt de soroll, allà hi ha ampolles buides de marca, llaunes, paper i altres deixalles.
L’home ho tritura amb especial delectació i després rep la consegüent propina. Mentre el conserge vigila l’operació però sense bellugar ni un dit. I un es pregunta: això és normal?


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


DE L’ALLIBERAMENT DELS CAMPS D’EXTERMINI NAZIS
A L’EXTERMINI DELS PALESTINS