84
83
82
81
80
79
78
77
76
75
74
73
72
71
70
69
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
54
53
52
51
50
49
48
47
46
45
44
43
42
41
40
39
38
37
36
35
34
33
32
31
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1

Licence Creative Commons
 
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 


1 novembre 2019

QUE CONTINUI L’ESPECTACLE
Catalunya i Espanya s’han convertit en la franquícia del Circ du Soleil, en versió cutre. Els trapezistes cauen, els equilibristes es desplomen, els músics desentonen i els pallassos fan plorar. O dit d’una altra manera: els paracaigudistes s’estampen contra els fanals. Els policies antidisturbis s’autolesionen. Es falsegen els diagnòstics dels ferits. El President Sánchez visita a Barcelona als ferits bons (els polis) però s’oblida dels dolents (els manifestants. La omnipresent Policia arresta i emmanilla de males maneres a membres de la premsa i entre ells a un reporter gràfic del Diari EL PAÍS. El diari EL PAÍS no denuncia els fets. Esapaña Global ridiculitza als presos polítics. Traslladen a Franco en una mena de gimcana popular...
I en un racó dels despatxos oficials, els telèfons romanen silenciosos. Els Presidents no es parlen, els polítics no es parlen, les possibles solucions no es parlen... Potser perquè en el fons, tots sabem que aquest país no te solució. És una puta barraca de fira esperant que una riuada se l’endugui d’una vegada.


SEGONA PÀGINA


LA REVOLTA DE XILE ENS AGERMANA
“Es el canto universal cadena que hará triunfar el derecho de vivir en paz”
Víctor Jara

En poc temps hem viscut la valenta insurrecció dels pobles indígenes de l’Equador, la revolta continuada de Hong Kong, la persistència dels armilles grogues en les seves reivindicacions contra el govern de Macron, i el poble kurd de Síria defensant-se de l’atac de l’exèrcit turc.

En la segona quinzena d’octubre s’ha produït un aixecament popular a Xile. Milions de joves, dones, nens i ancians han fet desembocar la revolta en una vaga general iniciada contra l’augment abusiu de les tarifes del transport públic, radicalitzant-se a continuació amb la petició d’un nou constituent exigit per les demandes populars.

La resposta del govern ha estat l’enviament de l’exèrcit a reprimir brutalment el poble xilè, que ha sofert desenes d’assassinats, amb violacions i tortures i centenars de ferits i milers de gent empresonada.

La situació no es nova, ve de lluny: Pinochet no és mort! Xile, en els últims decennis viu en una dictadura encoberta que a través d’un capitalisme neoliberal globalitzat, afavorit per empreses multinacionals i sostinguda per una elit corrupta, manté a la població en una profunda pobresa i precarietat. La més gran desigualtat a Amèrica Llatina.

És l’època d’un nou esclavatge però milions de ciutadans s’han alçat per acabar amb un sistema econòmic i social que els margina i enfonsa en la misèria quotidiana.

Aquesta revolta es una esperança per a tots els pobles del món i nosaltres des de aquí, expressem la més profunda solidaritat i agermanament amb el poble xilè. I també, sobretot, amb la nació maputxe que sempre ha sustentat la lluita per la seva llibertat i continua una lluita aferrissada contra la nova colonització duta a terme en defensa del capitalisme més rapinyaire.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
LES PUTES ENS ESTIMEN
Els fets insurrectes de Barcelona s’han vist animats i ajudats per la intervenció solidària de nombroses putes proletàries. Ja en setmanes anteriors havien incidit en diverses accions: en contra dels desnonaments, defensant i plantant cara davant el mossos, amb els pits al descobert; també s’havien presentat a escoles i instituts per ensenyar als alumnes com fer l’amor i també en múltiples residències i casals d’avis i àvies perquè poguessin seguir fruint de l’amor amb naturalitat i alegria.

També la puta Angeleta, del Raval, es va lligar un turista ric per fer-li la feina al seu cambrot en un creuer turístic. Hores després va esclatar, amb força, una bomba amagada sota el llit i el vaixell poc a poc es va anar enfonsant fins a desaparèixer del tot. S’ha notat un gran descens turístic, en canvi darrerament està arribant a la ciutat milers de nous turistes solidaris amb els revoltats.

Les putes indignades, les putes llibertàries, i les putes per la independència, procedents dels barris obrers i populars barcelonins, s’han unit per afegir-se a la insurrecció participant activament a les barricades i enfrontant-se cara a cara i amb decisió a les forces repressives. Per tot, son rebudes amb entusiasme amb el crit: “les putes seran sempre nostres” i llueixen alegres i diverses pancartes: ”follem bé per lluitar millor”, “les putes proletàries per la insurrecció general”, “més i més resistència per a una total independència”, “la nostra llibertat no es negocia, s’exigeix”, “contra la societat patriarcal, lluita anticlerical”, “policies, capellans i banquers, tots tancats a Lledoners”, “cada cop de porra, cop de peu a la polla”.

La seva implicació en la lluita ha estat decisiva per l’extensió de la revolta i control dels barris pels manifestants. La seva confraternització amb joves i grans ha elevat l’esperit de lluita i de bona disposició entre tothom. La lluita s’ha fet imparable, encara més amb l’amenaça de vaga sexual que elles han propugnat a Mèxic, per a que les dones deixin de fer l’amor amb els seus companys que no participin de debò en la lluita.
Realment, les putes ens estimen!


LA KINTA FORKA
RUFIÁN, RUFIÁN I RUFIÁN... LA GRAN COARTADA
Els periodistes de “España es Una, Grande y Libre” s’han posat les botes amb “Gabriel Rufián, expulsado por los suyos” de la concentració davant el Palau de Justícia de Barcelona i ho veuen com una derrota anticipada d’Esquerra Republicana a les eleccions del 10-N.

I qui l’hauria expulsat? Evidentment: “A manos de sus cachorros más salvajes, instruidos desde la infancia en el desprecio a la ley y a la democracia, amaestrados como energúmenos para servir de fuerza de choque, que finalmente descubrieron que sus cobardes tutores los habían engañado miserablemente”.

Amb la expulsió de Rufián, aquests experts analistes, pontifiquen l’acta de defunció del Procés “en el formato ideado por sus inventores”. Unes ments incapaces de crear una República catalana i aquells que s'ho creuen són uns imbècils. No els fa res que la meitat de Catalunya –com a mínim- reclami de totes les maneres imaginables un canvi, com tampoc els fa res assumir un discurs formatejat en els triomfals anys del franquisme virulent. Els recomanem els diaris d’arxiu i si podran reconèixer.

Si alguna cosa sobresurt del Procés és precisament la vetlla d’armes que la premsa espanyola practica amb fracàs rotund. Irene Lozano ho reconeix: “Cuando se libra una batalla política —y la del relato internacional en la crisis catalana es una de primer orden—, resulta crucial identificar con claridad el objetivo. El trabajo de España Global, era contrarrestar el relato del secesionismo en el mundo. He de decirlo con toda claridad: nuestra meta nunca ha sido que la opinión pública mundial aplauda la sentencia del Supremo.

Després d’una despesa quantificada en milions i milions d’euros l’espanyolisme reconeix el seu fracàs i la seva inèpcia. Rufián va ser escridassat però aquest fet no demostra res sinó posar de manifest l’analfabetisme del periodisme actual que menteix un dia si i l’altre també. No ni ha prou amb “Vade retro Cataluña”.


EL CONVIDAT
MARLASKA, EL GRAN MENTIDER
Al País Basc, van haver-hi 829 morts a causa del terrorisme d’ETA. A Catalunya, de moment no hi ha hagut cap mort. Tot i així: “En Catalunya la violéncia ha sido de mayor impacto que en el País Vasco”.

La frase és del Ministre de l’Interior espanyol senyor Marlaska. Grande-Marlaska per si quedava algun dubte.

La història de Grande-Marlaska, el mini punki dels govern espanyol, s’assembla molt, a la dels carronyers. Observa, sobrevola, ataca quan la presa està ferida o morta i desapareix tot seguit, lluny de la infàmia, per alimentar a la seva prole.

Marlaska, va substituir a Garzón a l’Audiència Nacional aprofitant, la seva vergonyosa destitució. Marlaska, va sortir per cames de Bilbao, per por a ETA. Marlaska, arxiva els cas de l’accident del YAK-42, perquè tem la reacció del poder.

Ara, com a Ministre de l’Interior, Marlaska aparenta moderació i ganes de calmar els ànims però per darrera, com un central destraler qualsevol, dona puntades de peu a les tíbies i peronés dels contraris.

Marlaska (el Grande) és, en definitiva un cagat, com els carronyaires, però amb el problema afegit que pot parlar. I quan parla, és a dir quan menteix, deixa al descobert tota la misèria que l’acompanya.

Segur que el President Sánchez li va com ni pintat que els ministres l’enganyin, i li presentin Catalunya com la batalla de l’Ebre, però cal ser mol poqueta cosa per fer aquest paper.


QUARTA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CA LA MEUCA
CAPÍTOL CINQUÈ... DE LA SÈRIE
Mentre suca els dos ous ferrats amb xistorra que te al plat, la Madame, escolta impassible els diferents crits que arriben des de les habitacions.

In, inde, independència...

Yo soy espanyol, espanyol, espanyol...

Uns copets discrets a la porta, un home treu el cap dins la cuina.
Perdone señora, sabe usted si esos gritos...
La Madame, molt professional... ¿Qué gritos?
In, inde, independència...
Yo soy espanyol espanyol, espanyol...

Ah, eso es la tele.

No sabia si intervenir o informar o qué...
Usted relájese y espere tranquilo.

¿Tardará mucho en llegar Purita? Es que hoy libro y había quedado de salir con la família. Mañana trabajo. A las doce tenemos manifestación.

¿Es usted manifestante de profesión?
No, mosso.
Ostias!
Si però no tanto como se dice, en defensa pròpia nada más. Por suerte mañana se manifiesta la derecha, que són poquitos y mas considerados con nuestro Trabajo.

Yo soy espanyol, espanyol, espanyol...
El Mosso amb la mosca darrera l’orella.
¿Seguro que es la tele?
Bueno, una de mis chicas està con un....

Nada, nada, no me cuente nada. Las debilidades humanes no son incubencia de los Mossos... ¿Y el de la independència quién es?. Por cuiriosidad nada más.

Uno de sus jefes.
Després d’un moment de dubte, el Mosso pregunta melós... Señora, si Purita no llega, no podría usted hacerme algo? Un pequeño desahogo aunque sea.

Pero niño, no sabes el aliento que dejan los huevos fritos con chistorra.
Pues casi me voy, o mi mujer se cabreará. Le he dicho que estaba firmando partes judiciales però ya me retraso mucho...

I la porta torna a tancar-se suaument, mentre de l’escala baixen els sons orgàstics del constitucionalista. Viva España! Viva Franco!... I el silenci.

Entra la Puri, vestida de senyora de cada dia. Porta una estelada plegada a un de les mans que deixa sobre la taula.
Y tu de dónde vienes? Pregunta la Madame, severa.

De la Mani. Ha estado guay.
Ahora vas de manifestaciones?
Sí, con mi chico, es muy independentista.
¿Pero no es de Soria?.
Soriano sí es, però tonto no.
TO BE CONTINUED.


HUMANOTECA
LA COLOMA DIU QUE NO
MALCOM X.- No es pot separar la pau de la justícia perquè ningú no pot estar en pau si no te llibertat.
A. EINSTEIN.- La pau no es pot mantenir per la força.

Una setmana de manifestacions a Catalunya després de la sentència del Procés:
- 1300 policies i guàrdies civils enviats expressament a Catalunya.
- 579 ferits de diversa consideració. 194 detinguts. 28 a presó sense fiança. - 40 periodistes han denunciats agressions policials, (cops de porra, bales de goma o impedir que enregistrin determinades escenes).

F. GRANDE-MARLASKA.- La justícia espanyola aplica mano dura contra los responsables de los desórdenes.


LA LLUFA
PRIMERA LLUFA D'OR AMB ENGLANTINA
El PSC, partit d’esquerres i catalanista com el que més, ha participat a la manifestació de Societat Civil Catalana (espanyolista i dretana com la que més).

El líder, el Sr Iceta, home trempat, i molt de casa, ha compartit desfilada amb el P.P., Ciutadans i l’autoconvidada Vox. A qui recordi els orígens del PSC se l’hi pot fer una mica complicat, comprendre aquesta barreja ideològica, però ja se sap que la política, a Espanya, no te ideologia.

Com el socialisme català es capaç de compartir pancarta amb la dreta espanyola? El Sr Iceta ho ha deixat molt clar: PER LA CONVIVÈNCIA. S’ho creu de veritat, o és pur cinisme?

El socialisme català, s’ha abaixat les calces fins els garrons. Exactament igual com fa a diari el seu líder espanyol, Sánchez.

Històricament, Catalunya ha estat la gran urna del socialisme. Ara però que s’han tret les calces, Catalunya tan rica i tan plena veu com el PSC i el Sr Iceta, tan ufans i tan superbs, els donen pel cul.

Sincerament, no us fa una mica de vergonya? Ho preguntem per poder dir alguna cosa al vostre favor.
Decididament, entre la puta i la Ramoneta, la més digne sempre ha estat la puta.

Una gran LLUFA al PSC i al Sr Iceta i que el diàleg els acompanyi fins a la minoria absoluta i l’escarni universal.
Precedent
Següent
Mots Clau : President Sánchez. El País. Victor Jara. Xile. Putes per la independència. Gabriel Rufián. España Global. Marlaska. Mossos. Iceta