ESPANYA MISERABLE
Reaccions a l’acord financer proposat pel Govern d’Espanya
Parlàvem la darrera setmana sota el títol d’Espanya Unida, de la reacció visceral de les comunitats espanyoles en contra d’un nou sistema de finançament autonòmic. L’oposició s’ha manifestat finalment en la reunió que varen tenir les autonomies amb els representants del Govern. No hi ha sorpreses. Els pobles d’Espanya segueixen de cul a qualsevol acord que pugui beneficiar a Catalunya encara que també els beneficií ells. Però no volem insistir en el tema, el que sí és significatiu és la manera com s’ha mostrat aquesta oposició. Probablement siguin les declaracions davant micro que mostren més ignorància, populisme i mala llet.

Opinions de Presidents autonòmics:
“El model està fet a la carta d’esquena a les comunitats per trencar la unitat de la nació”. “És donar xampany i caviar als independentistes i menú del dia als altres espanyols”. “Sánchez ha venut Espanya als que volen destruir-la”
Opinions d’Ayuso:
“No volen el millor per Catalunya sinó el pitjor per Madrid”. “Volen acabar amb Espanya”. “Espanya s’escola pel forat de la pica”. “El nou finançament faria impossible un nou 155 a Catalunya”
Fins i tot Presidents socialistes opinen:
“És un atropellament que dóna pas a que els independentistes es reparteixin la riquesa d’Espanya”

No sé si queda prou clar. A la seva oposició al nou finançament no hi ha ni una raó econòmica. Parlen només de trencar Espanya, de donar raó als independentistes, de voluntats inconfessables.

Més que probable, que cap President hagi entès els números que presenta el Govern, ells són de fotre mà a caixa sense passar comptes, però la ignorància no s’ha de convertir en confabulacions racistes. Fins i tot l’escola primària espanyola es mereix que la tractin amb una mica de respecte. No ens poden enganyar com quan esperàvem al reis. La dreta cada dia perd una mica més de moral. El final potser serà la seva victòria, però la victòria del “abajo la inteligencia. Viva la muerte. Intelectuales habeis perdido España”. Molt trist.





JONATHAN ROSS
Heroic policia que va matar a Renne Good
Encara no m’han concedit la medalla però els meus Caps diuen que està al caure. Sóc americà i blanc i mig policia i tinc una pistola. També sóc un heroi. L’altre dia vaig matar a una dona molt perillosa que intentava envestir-me amb el seu cotxe. Una comunista, una terrorista domèstica com van dir els meus Caps. Un perill pels bons nord-americans.

Tres trets al cap i al pit li vaig fotre a la bruixa. El President està orgullós de mi. El President va parlar de mi. Encara no m’ha trucat personalment però els meus Caps diuen que està al caure. Trump és un heroi, com jo. Va dir que escopiria sobre la tomba de la dona que vaig matar. Aquesta frase em va fer feliç perquè el President sap que he defensat al meu país matant una rata.

Quan hem donin la medalla i el President em truqui per telèfon, agafaré uns dies de vacances. No vull comprometre a la Policia però he d’acabar una feina. Una parella de comunistes van insultar-me després de matar a la mala puta aquella i vull que ho paguin. Encara em queden bales i a un heroi no se l’insulta. Faré una escabetxina i potser el President em farà entrar al seu govern.

Sóc americà, blanc, i gairebé policia i tinc una pistola. Gràcies Déu! Gràcies President. Sóc feliç.

Nota: en la traducció s’han passat per alt uns paràgrafs en els que l’heroi explicava detalladament com va quedar el cap de la dona morta.


MÉS ENLLÀ D’UNA VAGA
Viacrucis d’una malalta
Aquests dies el personal sanitari ha estat fent vaga. Tenen les seves raons. Els pacients però també tenen les seves per queixar-se. Una mostra:

Dona, mare de família, quaranta i pocs anys, sortosament casada amb un home que no és un bandarra. Víctima de la COVID al seu dia. Sobreviu però no supera les conseqüències de la malaltia. Actualment diagnosticada amb una encefalomielitis miàlgica post covid. Dificultats en la parla, incapaç de mantenir-se dempeus, sovint necessita ajuda per menjar ja que no té força per alimentar-se. Enllitada des de poc després de donar-li l’alta del COVID.

Des d’aleshores, una vegada acceptada la situació, comença la guerra burocràtica. Ella naturalment no pot seguir treballant, el marit ha de renunciar a mitja jornada de feina i mig sou també. Sobreviuen amb un parell d’ajudes socials que en prou feines arriben als mil i escaig d’euros. El fill de la parella no coneix el que són unes vacances.

Els serveis socials han decidit en una darrera revisió que la dona és apta per treballar i li retiren part de l’ajuda econòmica. Els serveis socials no creuen que necessiti un suport continuat. Els serveis socials s’equivoquen en els comptes i diuen que la dona cobra més del que li pertoca. La queixa de la família es veurà en un judici d’aquí a dos anys i mig.

Només queda l’eutanàsia sempre que els serveis socials no la deneguin.





L’IMPERI DEL MAL CAVALCA SOBRE LA TERRA
Els Inuits de Groenlàndia fan la guitza a Trump
L’imperi del mal creix en les tenebres tot convertint la democràcia en dimocràcia, el domini del poder despòtic, terrorífic i tirànic arreu per a la conquesta de les riqueses i la submissió dels pobles del món.

On són els James Bond per aturar els nous Spectra?

Però vet aquí que no tot són flors i violes per als totpoderosos de la terra, per exemple el gran pacifista Donald Trump cada cop es troba amb més entrebancs i opositors, fins i tot li han negat el Nobel de la Pau. O el gran seductor i futur premi Nobel de l’amor, en Julio Iglesias, que ara es troba en greus dificultats per les denúncies de dones insatisfetes. I que dir de l’emperador de la Cibeles, l’ésser superior merengue Florentino Pérez, home silenciós que controla i domina l’economia, la política i la voluntat de molts ciutadans, que darrerament ha caigut en desgràcia per la gestió i resultats del Reial Madrid que l’impedeix optar al Nobel del millor club del món.

Tots tres personatges, per tal de millorar la seva imatge menystinguda pels envejosos, han contractat a Mel Gibson per dirigir una nova pel·lícula de James Bond, aquest cop interpretat per Dennis Quaid, on Donald Trump interpreta al cap de Spectra, el conqueridor del món. La banda sonora, a càrrec de Julio Iglesias, inclou els seus grans èxits, i el finançament desinteressat de tot plegat l’ha aportat el gran magnat Florentino Pérez. La pel·lícula, filmada a Groenlàndia, compta amb la participació dels Inuits al servei de James Bond, lluitant plegats contra el gran poder de la nova Spectra, que finalment s’imposa i guanya (com mai havia passat), a l’agent 007 que en resulta vençut i humiliat. Per primera vegada les tenebres blanquejades il·luminen un nou món de joia i felicitat per al bé de tota la humanitat.

La pel·lícula ajuda, sens dubte, a què els nous pobles sotmesos per les noves tiranies comprenguin millor la bona voluntat i generositat dels seus nous amos, instauradors de la pau als cementiris. Tanmateix, el film encara no s’ha pogut estrenar, perquè ha estat segrestat per un escamot Inuit.





QUI HO HAVIA DE DIR?
Portugal trenca els pronòstics electorals
Es donava per fet que l’ultra Ventura, una copia bastant aconseguida dels líders ultres europeus, seria el vencedor de les eleccions a la presidència de Portugal. I no. Ha guanyat en primera ronda el socialista Seguro. Li cal encara una segona votació però sembla que té la presidència assegurada.

I després diem dels portuguesos. Mentre l’Europa més culta es deixa caure en mans de racistes i xenòfobs esbojarrats i perillosos, Portugal, la vella i endarrerida Portugal, es despenja de la moda fatxa i aposta contra pronòstic per un socialista. Encara haurem de tornar tots a Portugal a insuflar-nos de coherència política.

No és la primera vegada que passa aquests darrers mesos. Països que semblaven condemnats a la dreta extrema, han reaccionat a darrera hora donant la victòria a partits més racionals. És la intuïció del poble. Senzilla, sense masses arguments però definitiva en moments importants. De ben segur que molts portuguesos culpen als migrants, de la duresa de la seva vida i que més d’una vegada han coincidit amb els atacs de Ventura contra els estrangers. De ben segur que no esperen que Seguro els dugui a la felicitat (és un poble modest però no pas ximple) però alguna cosa intangible els fa reaccionar i s’aparten de la barbàrie. Benaventurats els pobles que encara responen a les urnes davant l’empit dels ultres.


EL GRAN SÍMBOL
Julio Iglesias denunciat per bavós
Que un home necessiti desfogar-se sexualment com a mínim tres vegades al dia és tota una declaració de irracionalitat. Que utilitzi a les dones al seu servei per satisfer-se, demostra que estem davant un abusador, que les maltracti significa que és un agressor, que després canti a l’amor és la rúbrica d’un home malalt.

El mascle com a símbol sexual, és una espècie a extingir. L’exercici de seducció del poderós una pràctica a eliminar. L’expressió bavosa davant l’altre sexe una debilitat mental. Eiiii!, aquest és Julio Iglesias encara que les denúncies siguin falses, és aquest. Una imatge de Julio Iglesias sempre serà pornogràfica.

Més pornogràfiques encara són les paraules dels qui el defensen. El bo i millor de l’Espanya ignorant que ha viscut també (proporcionalment al poder de Julio), gràcies a una rebolcada amb algun personatge temporalment famós. La noblesa de la premsa rosa s’ha posat de costat del violador Iglesias. Només faltaria! L’altre grup de suport a Iglesias cal buscar-lo en el món de la política, en la dreta concretament, en la extrema dreta més específicament. En Abascal o Ayuso personatges que s’atreveixen -sense morir de vergonya- considerar a Julio Iglesias com un símbol d’Espanya i que les denúncies que li han fet són una excusa del PSOE per amagar les seves vergonyes.

Es pot ser tan idiota o tan mal intencionat? Sí. Ho demostren cada dia.
LLUFA





PREMI NOBEL D’EUROVISIÓ
Corina Machado regala el Nobel de la Pau a Trump
Difícil arribar a ser tant rastrera. Regalar-li les calces a un individu que ha segrestat al president del teu país és de viciós, entregar-li el Nobel de la Pau, denigrant. Ni a la Intel·ligència Artificial se li podria ocorre una idea més injuriosa. Veneçuela s’ha lliurat d’un personatge funest. Per una vegada Trump ha estat encertat, a aquesta dona ni aigua i malgrat el regal, no la farà Presidenta veneçolana. Amb que li passi l’adreça de Julio Iglesias en té prou.

Gràcies a la senyora aquesta queda palesa una vegada més el baix nivell de la política actual. No hi ha dignitat, només interès. Per Corina hauria estat més elegant prostituir-se a la plaça del poble que fer-se una foto amb Trump i el premi.

Si alguna vegada Veneçuela torna a tenir opcions per escollir al seu President, serà interessant saber el número de vots que treu la Corina Machado. D’aquesta manera coneixeríem la quantitat de veneçolans capaços de trair a la pàtria a canvi del plat aquell de llenties.

Més enllà però de l’espectacle pornogràfic de Corina, cal preguntar-se, quin mèrit va trobar el consell que atorga el Nobel en aquesta dona per donar-li el títol. Quina de les exigències que se suposa ha de tenir el guanyador d’un premi tan prestigiós, complia aquesta dona. Només ser opositora de Maduro? Franco també va ser opositor de la República i que se sàpiga ningú no el va promocionar per aconseguir el guardó, Ni Hitler, ni Stalin que s’oposava frontalment als tsars.

Què es necessita ara per guanyar el Premi de la Pau, utilitzar una plataforma amb milions de seguidors? Si és així, hi hauran molts candidats però potser la qualitat no respongui a les pretensions del senyor Nobel.

Hi ha coses que són sagrades encara que no s’ho mereixin o que no hi creguem. No és normal gaudir del d’esquarterament d’un infant, o veien com una colla de despenjats profana qualsevol símbol religiós o... Algun premi (no el Planeta precisament) ha mantingut més o menys aquesta simbologia sagrada, seria bo no pixar-hi a sobre.





A TRUMP SE LI CONGELEN ELS PEUS
Primera advertència seriosa europea a la voluntat embogida de Trump
Com sabem, en l’accelerada i contradictòria agenda de Trump, ara li toca a Grenlàndia. Per què no sheriff? Se la queda, la compra la bescanvia pels Niks de Nova York? El que calgui, Trump vol Grenlàndia.

Sense adonar-se’n, Trump s’ha ficat en un merder. Grenlàndia no és Veneçuela. És, teòricament Europa, forma part de la OTAN, i és molt gran, massa fins i tot per encerclar-la amb la corbata del President. Però Trump no ho sap i a la primera reticència europea torna al seu monòleg habitual i amenaça en conquerir-lo i carregar d’aranzels a tots els que s’hi neguin. I ara, per primera vegada, Europa parla i diu no.

Dinamarca porta un vaixell a la costa illenca, França desplaça un avió i Anglaterra demostrant que no ha perdut el seu peculiar sentit de l’humor, hi aporta un soldat, Espanya pensa en enviar un ruc amb mantes. I Trump es desespera. Com pot ser que Europa s’aixequi en armes contra els americans?

Trump ignora, o no, que Amèrica forma part de la OTAN, que la OTAN és un tractat que defensa la integritat europea, que si ell ataca a Grenlàndia s’estarà atacant a ell mateix i que si Bush estava tocat de l’ala, a ell, la vellesa ja li ha tocat el cervell.

O potser no. Potser el que vol Trump és acabar amb la puta OTAN, deixar que el vell continent s’esfilagarsi, donar pas a Putin i jugar al món a tres bandes amb Xina com a convidada. Podria ser.

I encara una darrera possibilitat una mica més refinada. Si Europa es posa de cul i no deixa desfilar als ianquis pel gel de Grenlàndia, Trump deixa d’enviar suport a Ucraïna i carrega tota la responsabilitat a Europa mentre ell enforteix una rara aliança amb Rússia. Per què no Sheriff?

Sigui com sigui la tímida resposta europea a l’instint imperial de Trump dόna un petit regust de pertinença a una terra que les havia vist de tots colors fins l’arriba del boig de la casa blanca.

P.D. Trump acaba d’explicar la seva posició: Com que no li han donat el Nobel de la Pau, ja no es sent obligat a fomentar la pau. Genial.





MÉS VAL PREVENIR
Clinton es nega a declarar en el cas Epstein
Mirant el rostre de Clinton de normal, resulta una joia imaginar-lo orgasmant. Les galtes, la boca, les orelles, totes aquestes carns laxes i els ullets en blanc, atrapat en cos i ànima en el núvol de l’èxtasi. Des de la becaria però Clinton s’hi fixa molt i la seva dona encara més. D’aleshores, només sentir parlar de sexe, es cala la gorra fins el nas i desapareix. Per això s’ha negat a declarar en el cas de l’alcaueta Epstein, el gran amic de Trump.
La sensibilitat de Clinton pot veure’s sacsejada en recordar a l’amic Epstein. Quines tardes, quines nits, quines coses es poden fer... i a partir d’aquí el deliri.
Hi ha quelcom d’injust en la vida sexual dels polítics; el que per funcionari o mestre d’aixa explicar una fel·lació és orgull i èxit, els polítics han d’amagar-se’n, que tampoc els serveix de gaire si les becaries guarden el fruit de la via. En resum, que Clinton no declara. La Hillary no li ho permet.

EL BON SAMARITÀ
Israel trenca amb totes les organitzacions humanitàries
És el millor que podien fer. Ja n’hi ha prou de patir la presència d’elements estranys en casa pròpia o del veí que també considerem pròpia. Qualsevol altre país menys considerat ja hauria enviat a pastar fang a totes aquestes organitzacions que simulen treballar per la pau i la justícia però que en realitat son una colla de infiltrats esquerrans que donen suport als terroristes. Netanyahu ha tingut massa paciència però al final s’ha imposat la raó. Un altre Nobel de la Pau es mereixeria en Netanyahu.
Els que no estan tan contents són els habitants de Gaza, és clar. Els el que volen és que els serveixin menjar calent cada dia i tenir medecines si estan malalts i armes per fer corre als pobres colons jueus. Que treballin si volen viure com a prínceps.
(Text anònim rebut a la bústia de Karlitus escrit molt probablement per algun infiltrat a la redacció)

APROFITANT L’OCASIÓ
El President Illa a urgències
Fa temps que avisava. Les ulleres li lliscaven fins la boca. Més prim que el Sánchez estava, i ara, mira: una malaltia rara.
Físicament Illa se’n sortirà, altra cosa és políticament. Tot just ingressat, l’oposició ha començat a atacar.
La Pubilla de Ripoll ha denunciat l’ingrés del President com a tracte de favor barrejant com qui no fa la cosa un infart amb un constipat. Vox assegura que la osteomielitis de símfisi púbica (que és el diagnòstic oficial) és una estratègia preconcebuda per amagar les vergonyes socialistes. Junts amenaça amb votar en contra del que sigui si es descobreix que a Illa li donen postres i així totes les formacions fins arribar a la CUP que busca una amenaça en assemblea.
Si la dreta ressuscitada segueix pujant aquí no et podràs ni morir tranquil.





COLONITZANT CISJORDÀNIA
A BASE DE MATAR ELS SEUS HABITANTS
SABEU COM ANOMENAR-HO ?