291
290
289
288
287
286
285
284
283
282
281
280
279
278
277
276
275
274
273
272
271
270
269
268
267
266
265
264
263
262
261
260
259
258
257
256
255
254
253
252
251
250
249
248
247
246
245
244
243
242
241
240
239
238
237
236
235
234
233
232
231
230
229
228
227
226
225
224
223
222
221
220
219
218
217
216
215
214
213
212
211
210
209
208
207
206
205
204
203
202
201
200
199
198
197
196
195
194
193
192
191
190
189
188
187
186
185
184
183
182
181
180
179
178
177
176
175
174
173
172
171
170
169
168
167
166
165
164
163
162
161
160
159
158
157
156
155
154
153
152
151
150
149
148
147
146
145
144
143
142
141
140
139
138
137
136
135
134
133
132
131
130
129
128
127
126
125
124
123
122
121
120
119
118
117
116
115
114
113
112
111
110
109
108
107
106
105
104
103
102
101
100
99
98
97
96
95
94
93
92
91
90
89
88
87
86
85
84
83
82
81
80
79
78
77
76
75
74
73
72
71
70
69
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
54
53
52
51
50
49
48
47
46
45
44
43
42
41
40
39
38
37
36
35
34
33
32
31
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1

Licence Creative Commons
 
 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 


5 janvier 2020

La traduction en français sera bientôt disponible

I ODI PELS HOMES DE BONA VOLUNTAT
Abans, quan la terra era habitada per cavallers, les relacions humanes eren senzilles i acceptades per tothom. Si un lladregot per exemple, robava al senyor bisbe, les forces de l’ordre l’arrestava, el torturava i li tallaven el coll. Pura i simple justícia. No hi havia res personal en aquell toll de sang. Fins i tot més d’un reu, havia acabat tallant-se el cap ell mateix, per no donar un disgust al desolat botxí.

Ara no. Ara el poder castiga amb odi... o amb por, que ve a ser el mateix. No es castiga només la falta, si convé, s’inventa la falta o es presumeix o, senzillament es castiga pel pur plaer d’infligir càstig i vexar a l’individu.

A l’aeroport de Barcelona, el control volia registrar a un ciutadà holandès de vuitanta anys osmotitzat i a les autoritats els va fer ràbia que l’home parles català però no castellà. Al final van obligar-lo a despullar-se i mostrar la bossa dels excrements. Us imagineu l’odi que s’ha d’acumular per fer això?

Una pista: a la vinyeta adjunta mostrem la fotografia d’un espanyol mentre Europa era terra de cavallers.


SEGONA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
MISSATGE DE NADA DEL PARE NOEL ALS CATALANS

El pare Noel ha arribat a Catalunya procedent de Sibèria i ha emès un missatge de Nadal als catalans des d’una ràdio lliure, que ara tot just transcrivim.
1. Saludo amb alegria i esperança a tots els catalans i catalanes, sobretot aquells que pateixen malalties, repressió, presó, injustícies, pobresa i solitud, tot desitjant-vos l’assoliment per l’any vinent, d’una felicitat i gaudir de llibertats completes.
2. No us refieu dels dirigents i partits polítics que trafiquen amb les vostres il·lusions, sentiments, esperances i anhels de llibertat i amb l’afany manipulador per aconseguir els seus interessos partidistes i electoralistes.
3. Auto organitzeu-vos arreu del país en assemblees de carrer, de barri, de pobles i comarques. Feu sentir la vostra veu i la vostra determinació en el respecte i les defenses de les llibertats.
4. No permeteu més injustícies flagrants, com els desnonaments, que la gent sense sostre visqui i dormi al carrer, la insuportable contaminació atmosfèrica que mata milers de persones, l’abús dels lloguers i l’agressió masclista a les dones.
5. Respecteu i cuideu la vostre gent gran, les vostres àvies i avis i aprengueu de les seves experiències i lluites i no els deixeu sols. Feu casals d’acollida i reflexió per als antifranquistes supervivents, lluitadors i resistents actuals que ho necessiten.
6. Feu que la vostra llengua mil·lenària es parli arreu i sigui respectada per tothom.
7. Cal que doneu al món una imatge i un coneixement del què sou, del país alliberat que voleu construir i per això heu de comportar-vos fraternalment amb solidaritat i justament envers tota la ciutadania, pensin el què pensin i parlin el què parlin.
8. Les nacions del món us faran costat quan els vostres valors i llibertats es manifestin de debò i siguin un fet extensiu d’esperança per a tots els pobles que pateixen tot tipus d’opressió.
9. Persevereu en la determinació de la desobediència de totes aquelles lleis injustes i opressives, sols així podreu avançar cap a la independència i la consecució de les plenes llibertats socials per al nostre poble.
10. Recupereu tradicions venerables com el beure en porró i portar barretina. Així cal que a cada casa hi hagi un porró a taula i que en actes transcendents com les manifestacions tothom hi vagi amb la barretina. Són uns altres signes identitaris en que sereu reconeguts per tot el planeta.


LA KINTA FORKA
PER DESBLOQUEJAR LA SITUACIÓ I PERDRE CONTRA L’ESTAT CALIA HAVER LLUITAT TANT?
Queda patent que la revolta catalana és l’esdeveniment més important de la recent història social europea. En primer lloc perquè s'ha convertit en la mobilització més llarga de la història moderna; en segon, pel que fa en la dramatúrgia que acompanya les mobilitzacions, en cas de derrota la renúncia a l'excepcionalitat que constitueix Catalunya també seria el final de la mitologia que ha anat sacsejant els moviments socials mundials durant els darrers anys.

Per altra banda, l’envestida de la democràcia autoritària està espantant Europa... Sembla que en aquests temps de catàstrofe climàtica només sabem pensar en termes apocalíptics. Només si la revolta signifiqués un punt de no retorn, caldria encara lluitar, i per tant viure-la després del gener del 2020? I finalment, si ERC s’adapta al socialisme Sanchista, és a dir, seguir endavant amb pas ferm cap a l'abisme, que cal fer? Com que els nostres lectors tenen talent, un d'ells ens ha fet una proposta lúcida, que podríem resumir amb: Sempre hi ha un moment per desertar!

La dècada que comença serà de subjugació capitalista mundial on els boscos es cremaran, els cucs de terra moriran, les ciutats fagocitaran els marges de resistència, els feixistes prendran el poder, les protestes seran aixafades...?

Fent un paral·lelisme... el 2020 serà el del mal son de William Shakespeare on podríem explicar la història de Hamlet, així... Hamlet és l'hereu d'un Regne podrit, i el presoner d'un espectacle mòrbid de falses doctrines, falses amistats, falsos compromisos, falses promeses. El seu pare va matar el seu germà... i l'olor de la mentida flota darrere del seu somriure marca Colgate.

I que hem de fer nosaltres: revoltats-contra l'estat espanyol?

Seguir amb les manifestacions i bloquejos diverses vegades a la setmana, amb concerts de protesta, balls, cançons i amb trobades amb els membres del govern català per demanar-los d’establir un veritable espai negociador?

Algunes de les reivindicacions de l’any passat són vàlides enguany: abrogació de la llei mordassa, abrogació de la reforma laboral, drets socials, dret a decidir el nostre futur com a societat... Això en un marc en que els catalans tindrem de menys en menys el dret a manifestar-nos com ens doni la gana (i sense ferits ni processats) però cada vegada amb més raons per fer-ho. Aquest 2020 trepitjarem els nostres carrers com sempre, amb els llaços grogs, pel clima, contra la violència policial, per la reforma de les pensions i pim i pam.

I ho farem perquè massa sovint no confiem en els mitjans de comunicació (ni tampoc en els de les xarxes socials a internet) per reproduir el que tenim en el nostre cor, i són els carrers qui, durant els últims anys, ho vehiculen: La gent vol la caiguda del règim actual!


EL CONVIDAT
L’ÀNGEL ESCAMAT
El trobem darrera un arbre. Amagadet, espantadet, espantadet.

Veniu en nom de Déu, oi?

Home, no tant.

No sóc un home. Sóc un àngel. L’àngel anunciador... però en veure aquella colla que ha començat a tirar pedres contra el pessebre i volien calar-hi foc... doncs m’he acollonit, i aprofitant que tenia ales, doncs he sortir per ales. L’àngel es posa a plorar. I allí he deixat al bou i a la vaca i als pastors i al nen Jesús i a sa mare i tota la família... I ara ve el pitjor, perquè Déu aquesta no me la perdona, n’està molt del nen i de sa mare.

Demani que el fessin Àngel de la Guàrdia.

Pitjor encara. T’escarrasses per no res. No et fot cas ni Déu. Desenganyis, aquest món no estàs fet pels àngels. A vostès els agraden les garrotades, els insults... -ens mira- em sap greu dir-ho però són uns bèsties. Aquí el pessebre no hi fot res. El que necessiten és un bon arsenal i anar-se matant. Ni pessebres, ni àngels, ni bones voluntats. Res. No hi tenim res a fer aquí.

Se sent una veu que diu... Àngel...

Ja hi som, diu el nostre àngel. Aquests és Deu. Li conec la veu.

El deixem respectuosament. No digui després que també nosaltres som uns ximples.


TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CA LA MEUCA
CAPÍTOL TRETZÈ... DE LA SÈRIE
EL CULO POR ZAMBOMBA
La Puri, l’Encarna i la Sónsoles estirades de cul enlaire sobre el llit. La Madame que els hi passa crema hidratant sobre l’esquena, les natges i les cuixes vermelles de les noies. Les tres porten el gorret de Papà Noël i un lligacames vermell. De la resta de vestuari no en queda res.

Esto más que Navidad parece Star Wars. Me han dado por todos lados, es lamenta la Puri…

Uno se me quería llevar las tetas a su casa, como si fuera el turrón... assegura l’Encarna.

¿Pero tu tienes tetas? Pregunta amb mala llet la Puri.

La senyora tanca el potet de crema. Siempre he dicho que no os dejéis pegar. Y si lo hacen que paguen el doble.

Lo jodido es que no pegan, te apretujan. Ellos dicen que para felicitarte la Navidad, pero parece como si se agarraran a la tierra.

El último, me ha rogado por Dios que le dejara darme una palmita en el culo, y mira como me ha dejado. Tengo las bragas grabadas.

La verdad es que los tiempos cambian, accepta la Madame. Antes un sádico era un sádico. Vestía de sádico, se llevaba sus utensilios de tortura, no sonreía ni en Pascua y pagaba lo que le pedías. Serios pero educados eran…

Ahora hay muy mala leche, señora.

Eso es verdad, el otro día en el mercado, una mala puta me llamó puta, afirma indignada Encarna.

Serán las Navidades que estresan mucho, intenta raonar la Madame.
En España la mala Leche se lleva todo el año, insisteix la Puri. Sólo que ahora ni la disimulamos.

La Sónsoles com despenjant-se d’algun lloc, amb un ampli somriure... Esos bajitos, morenos y con cara de mala leche. Ahí tiene al españolito.

Y con nuestra clientela peor. Se creen el no va más de España. Deberíamos bajar los precios, señora, así vendría gente más normal.

Bueno, ya está bien de cagarnos en la madre patria, cojones, que no se que os pasa a las jóvenes que no sabéis respetar ni a Dios ni a la Patria ni a nada. Venga, a la cama, por hoy se cierra el negocio. En vez de chicas parecéis tomates. Si seguimos así voy a poner un Vigilante de Seguridad. No està bien que destrocen el material de esta forma.

El Vigilante va a ser el peor, Madame. Van todo el día dándose porrazos en los muslos. Imagínese la de ganas que tienen de atizar. Diu Encarna.

Me parece que me hago monja... pensa en veu alta Puri.

Pues has elegido buen momento. Ahora que les han quitado a los niños, ¿a quién crees que se van a dedicar ahora los curas? A las monjas, Puri, a las monjas.

Pues mi faccio protestante.
TO BE CONTINUED


HUMANOTECA
FELIZ ODIO Y PRÓSPERO AÑO NUEVO
Si alguna cosa està quedant clara en els darrers esdeveniments contestataris mundials (de Hong Kong a Paris passant per Barcelona) és l’odi que el poder sent envers els seus súbdits.

B. Shaw.- L’odi és la venjança d’un covard intimidat.

C. Baudelaire.- L’odi és un borratxo al fons d’una taverna que constantment renova la seva set amb la beguda.

B. Russell.- Poques persones aconsegueixen ser felices sense odiar a una altra persona, nació o creença.

T. William.- L’odi només pot existir en absència de tota intel·ligència.


LA LLUFA
EL PODER DE LA GORRA
La mediocritat es pot mesurar per l’ús de la gorra reglamentaria. Ara que són festes i teniu temps, podeu meditar aquesta afirmació de gran valor etnològic... i físic si ens topem de cara amb el mediocre de la gorra.
No hi ha cap professió que demani una certa capacitat intel·lectual, que obligui als seus membres a portar gorra. Diria més, si un col·legi professional respectable, detectés a un dels seus col·legiats amb una gorra de plat, el fotarien fora immediatament.

La gorra de mando és la marca de fàbrica amb que segellen, la mediocritat de la humanitat. Per això hi ha tantes clepses cobertes.

I la culpa, que consti, no és de la gorra, que té les seves qualitats. La culpa és dels propietaris dels caps que porten aquesta gorra que es creuen elevats a unes categories personals i morals fora de mida.

A més ruc, més efecte fa la gorra. La gorra transforma al vulgar en cretí. A l’ignorant en fantasma. La gorra fa d’escut al covard, li dóna la dosi necessària per atrevir-se a sortir al carrer.

Karlitus, malgrat la seva brillant expansió i suport financer, admet però que els recursos no li arriben per enllufar a tanta púrria. Per això, i a títol simbòlic, concedirem la primera llufa de l’any als membres –amb gorra- de l’Aeroport de Barcelona pel tracte que van donar a un súbdit holandès (veure altres articles). La seva conducta va ser i segur que seguirà sent, estèticament lamentable i humanament indesitjable. Aquests, com a mínim han de dur tres gorres... i la llufa.
Précédent
Suivant