1 août 2025
La traduction en français sera bientôt disponible
SEGONA PÀGINA
FINAL DE CURS
Suspens general als parlamentaris
S’ha acabat el curs escolar. Dins el progressiu deteriorament cultural, el curs ha anat més o menys segons estava previst. A primària els alumnes van superant els primers aprenentatges, a secundària alguns ja es despengen però la majoria va superant nota fins arribar a una accés a la universitat cada vegada menys exigent. En tot cas s’evidencia una corba ascendent. De la llar d’infants fins la selectivitat, els alumnes han avançat una miqueta.
També ha acabat el curs polític, però en aquests cas, l’avaluació final dels parlamentaris és una vergonya. Aquí la corba cau en picat fins perdre's sota els límits del gràfic. De la mateixa manera que en el món escolar es van aprenent coses, en el polític se’n perden. Com més anys dedicats a la política, més incapacitat vas quedant. L’anterior adquisició de cultura, valors, saviesa, s’oblida, cau en picat fins quedar a nivells d’insuficiència vergonyant. Com més cursos al poder pitjors notes.
El despreci dels polítics per tot el que faci olor a cultura ve de lluny. El mateix Franco ens ho va deixar ben clar en l’emotiu testament que va llegar al poble espanyol abans de morir. D’altra banda els intents de mostrar una capa de cultureta queden sovint en memorials a la incapacitat mental dels agosarats (Es difícil d’oblidar el recitatiu d’Aznar en català o el de l'ínclit voxista Abascal fent un discurs en una llengua estranya que ell va dir que era francès).
Penques n’hi posen. De fa uns anys per exemple, la dreta, que a casa segueix fent la O amb una canya, ha decidit florejar els seus currículums amb títols i màsters universitaris falsos, com el darrer cas de la popular Noèlia Núñez que lluïa de plurititols universitaris quan en prou feines havia acabat l’ensenyament obligatori.
No és necessària una titulació universitària per ser polític, però l’absència total d’educació i de cultura fa que el nivell del poder baixi fins els extrems que veiem ara al Congrés espanyol. I això ja és pecat mortal.
En el darrer any parlamentari els debats han fet avergonyir a tot el país, (a tot el país que sap llegir) i sospito que a tota la resta del món. No es pot ser tan barroer, impúdic, pinxo, mentider. Els grups no poden tallat les paraules de l’oponent a base de crits i picar de mans. Quan la imbecil·litat et surt per les orelles com si fos cera, és millor passar desapercebut, no fer-ne ostentació.
El curs polític ha estat un fracàs i no hi ha cap símptoma de que la cosa hagi de millorar el proper any. Tenim ignorància i merda institucional per anys.
TERCERA PÀGINA
NEIX EL GRUP DE RICS ORGANITZATS DE LA COSTA
Desapareixen les boies dels ports de la Costa Brava
Quan Déu creà l'Edèn, va pensar en Amèrica (sense Trump), quan va pensar en vacances va anar a la Costa Brava. OK, Déu ja no baixa a la terra, però nosaltres, els rics, som aquí i resulta ofensa bíblica que els petits Ajuntaments de la zona impedeixen aparcar els nostres iots a la sorra. No pot aparcar Déu on l’hi convingui? I per què els seus hereus no?
La creació tenia un ordre que cal respectar. Imagineu per un moment que el Creador abans de separar les aigües de la terra es dedica a plantar arbres o a crear dofins. Què seria del món? L’ordre per molta democràcia que hi hagi i molta paritat és l’ordre. El primer és el primer i els primers som nosaltres, els fills rics de Déu.
Si els pobres es volen refrescar que agafin vacances al gener, mentre nosaltres estem esquiant. El que no pot ser és que cales fetes per la mà divina s’omplin de culs i panxes descomunals, de famílies nombroses i educació mínima. Franco tenia les regnes de l’Estat per la gràcia de Déu, nosaltres tenim el poder sobre les cales i les aigües transparents i ens hi pudem cagar dintre. Som rics, som elegits per la divina voluntat. Mereixem un respecte.
I aviso; he parlat amb Déu i m’ha promès que els que ens acusen de robar boies aniràn a l’infern. No per mentides perquè son gent contractada per nosaltres qui pispem les pilotetes dels collons, aniran a l’infern per no respectar la lògica genètica de la creació.
Joan Colomí de la Font Santa, ric per la gràcia de Déu.
OBRES ESQUEIXADES
L’embassament de Foix fa aigües
Ens encanta als catalans enfotre-se’n dels despropòsits de la pàtria espanyola. Aeroports sense avions, submarins que no suren, trens de gran velocitat entre dues ciutats tan pròximes que no permeten posar la cinquena marxa perquè et passes de frenada, tot un catàleg d'estultícia nacional que va alimentar la literatura clàssica.
Han passat els anys i la ineptitud continua i no només a la pell de brau. Catalunya també treu bona nota en quan a neciesa.
Venim de tres anys de sequera on passejar pels embassaments requeria de cantimplora i camell. Tot era erm. Els arbres eren de plàstic, els peixos van fer testament i cada gota d’aigua que queia era interceptada per les forces armades a cent metres del terra.
Aquest any plou. I immediatament els embassaments han començat a perdre aigua. Quan no és una esquerda, es una comporta, quan no el fang acumulat durant anys, un mur de contenció que no conté.
Durant dos anys l’embassament de Foix estava més sec que la intel·ligència militar. A ningú però li va passar pel cap donar un cop d’ull a la bassa eixuta. Per què, si no hi ha aigua? Potser per treure el fang que ara tapona les sortides? Potser per reforçar les parets? Reparar les comportes?
Reparar l’embassament ara significa tornar a perdre l’aigua que havia guanyat gràcies a les pluges, deixar anar aigua a dojo i sense sentit fins i tot posar en perill la vida dels pobles riba avall. Hi ha una cosa que es diu prevenció, una altra que parla d'estalvi i aprofitament. També hi ha adjectius que defineixen l’estupidesa humana; són els únics que utilitzen els serveis públics.
QUARTA PÀGINA
L’EDIFICI VENUS EN PERILL D’ENDERROCAMENT
Els veïns de la Mina en revolta permanent
L'edifici Venus amb 244 famílies serà l’expropiació més gran que s’ha fet a Catalunya. Des del 2002 s’hauria d’haber enderrocat i finalment està previst per al 2028.
L’edifici construït el 1970 va albergar la gent que vivia en barraques de la zona metropolitana de Barcelona. L’enderrocament previst per les autoritats té com a objectiu de millorar qualitativament el barri construint una escola bressol i un nou complex administratiu de la Generalitat. També hi ha altres propostes com la implementació d’un centre educatiu o una plataforma de serveis per a la gent gran.
En aquests pisos de protecció oficial, 240 famílies viuen en situació de precarietat per les males condicions de l’edifici. El 2014 el Consorci de la Mina va fer una proposta en contra de l’enderroc i a favor de rehabilitar-lo, però el 2016 es va desestimar.
Només 105 famílies tenen dret al reallotjament o a cobrar una indemnització, només aquelles que poden demostrar que són titulars de lloguer o propietàries, però a més haurien de pagar 40.000 euros. O l'opció de 9.000.000 € ha repartir entre tots els veïns, que tocaria a 22.000 per família.
La majoria dels veïns que encara malviuen a l’edifici, emprenyats i desatesos pel Consorci, han posat una querella per portar a l’administració als tribunals per inactivitat, deixadesa i per incompliment. Demanen 150.000 euros per família a causa de l’abandonament oficial i la paràlisis de no execució pendent des del 2002 del procés d’enderrocament i reallotjament.
El Consorci vol acabar amb la imatge del gueto que ell mateix va crear fent fora a les 244 famílies de protecció oficial, però sense oferir-los un habitatge al seu abast. És per això que són continues les manifestacions i protestes dels veïns en demanda d’una justícia que no acaba mai d’arribar.
Que passarà amb aquests veïns? On aniran a parar? Tot perquè la Mina tingui una imatge i aparença més neta i legal.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
HI HA ALGUNA COSA PODRIDA AL REGNE DEL SEXE
Parlem amb la sexòloga Margaux Terrou
Arriben les vacances i una és pregunta què hi haurà de nou a més a més de la platja, els vermuts i els gins-tònics amb roba de nit. Com que no m’atreveixo a parlar de la meva sexualitat per culpa d’haver anat a un col·legi de monges us dic el que ens passa a moltes, però en boca de la Margaux. Ella ha arribat a una conclusió shakespeariana; hi ha arribat després d'escoltar-nos a desenes de dones a la seva consulta sobre la disminució del desig sexual. El desig de qui? La resposta que moltes de nosaltres donem quan la Margaux ens pregunta per què som allà és més que dramàtica: «Pel meu marit».
Basant-se en l'anàlisi sociològica, la Margaux pretén revitalitzar el gènere de la guia pràctica matrimonial adoptant un enfocament càustic i feminista per resoldre l'actual "crisi sexual". Ha escrit un assaig amb el títol revelador "The Bad Sex: Why We Make Love Less and How to Rekindle Our Lovemaking" (El mal sexe: per què fem menys amor i com revivar els jocs sexuals), on combina enfocaments macroscòpics i microscòpics, observant els dos protagonistes socials principals –dona i home– alhora que ens recomana pràctics exercicis íntims per reconciliar-nos amb el propi desig.
A més de la pràctica professional de la Margaux hi ha altres paràmetres que demostren la manca de desig sexual en les parelles heterosexuals; les seves observacions venen recolzades per xifres que ella descriu en el preàmbul que demostren la gran disparitat entre homes i dones pel que fa a les pràctiques sexuals. Segons els resultats d’enquestes recents els catalans iniciats sexualment follen cada cop menys –el 43% declara fer-ho com a molt un cop per setmana, mentre que el 2009 era el 58%–, i a més a més, aquests carallots d’homes confessen que un de cada tres no està satisfet amb la seva dona. Au, rei, demanem un gin-tònic ben carregat!
EL MEU AMIC TRUMP
Trump s’embolica amb la corbata i es fot de morros
Polític no ho és, intel·ligent tampoc, sensat menys encara, està per decidir si pertany a la raça humana, però divertit no se li pot discutir. Trump és el director de pista d’un circ de poble on tothom fa de tot i el programa depèn de l’humor de “la troup”.
Trump s’agrada. Cada matí surt a la pista i anuncia l’espectacle. Un dia es fa amic de Putin i parla de pau, l’endemà es vol annexionar Àfrica però quan li diuen on cau el continent i que està ple de negres ho deixa corre. Dimecres, anima a Netanyahu i dijous amenaça a Putin.
La diplomàcia va de cul amb Trump i això és el que me’l fa més simpàtic. Els diplomàtics són una colla d'inútils sense més veu que la veu del seu amo i amb un somriure estandar que fa palesa la seva buidor. Són com de cartró, igual que els ninots que manipulen els pallassos mentre la resta de companyia es canvia de vestuari.
Aquests dies a Trump l’han embolicat en el cas de Jeffrey Epstein, un bon amic del president acusat de tràfic de menors, tràfic sexual, prostitució infantil i altres petites faltes. De ben segur que el president negarà la seva relació amb Epstein, després acceptarà haver-lo conegut en un sopar benèfic i finalment quan l’acusin del que sigui, destituirà al jutge que el condemni. Al final, quan la funció s’estigui acabant Trump sortirà a la pista i dirà que un bon americà ha de follar-se el que trobi pel camí i els bons americans de les terres de Texas, Michigan o Pennsilvània sortiran a fer pàtria i arrasaran amb el que trobin. Després Trump celebrarà un ofici religiós donant les gràcies als violadors per la seva fe i a Putin per seguir la guerra amb Ucraïna. Trump és un geni... amb LLUFA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
HONORIS CAUSA
Lamin Yamal
Divuit anys, fill d’immigrants, nascut a un barri marginal, estudis no precisament universitaris, li agraden les coses que brillen, les que no brillen també se les compra de dos en dos. És futbolista, un bon futbolista però algú el vol convertir en Déu. Una llàstima per ell i per nosaltres perquè no se’n sortirà.
Inexplicable la necessitat que tenim dels déus. Ni Crist creu en Déu, les esglésies s'han convertit en escenaris de cerimònies pomposes, batejos, casaments, enterraments... No hi ha gent resant, molt poca. Però ens passem el dia creant éssers superiors. Els necessitem per poder criticar-los probablement. Som més estranys que una calentura.
Aquests noi, en Lamin, tenia tots el números per dur una vida anònima, de treballador manual o de raper o de bandarreta espavilat, però la toca bé, la pilota la toca bé i va tenir la sort d’entrar en un club de futbol gran, dels que a part de camps per entrenar tenen també personal que intenta educar als més joves. Mai més no podrà ser un personatge anònim. Les coses li aniran millor o pitjor però sempre seran les coses del Lamin, el futbolista, el gran futbolista, el recordes?
Més enllà, és un nano de divuit anys, saturat d'aurèola, amb la capacitat personal que ja tenia en l’anonimat, ni menys ni gairebé més. Com a bon jove, molt probablement ell sí es creu Déu. Per què no si milions de persones l’aplaudeixen i l’alaben i potser li resen.
Descobrir que no és diví probablement li resultarà un cop més fort que una entrada al mig de la cama, però a la llarga serà el que li permetrà viure amb cert equilibri. Esperem.
De la mateixa manera que hi ha promotors de la santedat decidits a elevar als altars a qualsevol personatge per qualsevol cosa, hi ha també el que es dedica a enderrocar estàtues. El Lamin ja és un dels seus objectius. El seu aniversari ha estat el tret de sortida. Des d’aquell dia els enderrocasants ja han criticat la seva festa, les seves maneres, el luxe que exhibeix, el que cobra, el seu dorsal. De seguida, a la tercera falla futbolística diran que no és el que deien que era i l’intentaran enfonsar amb sistemàtica voluntat.
No estem bé amb els déus. No ens hi trobem còmodes.
Mentre això passa, el Barça, un club de futbol ja té un nou ídol i un nou màrtir.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA NINETA DELS ULLS
Aliança catalana
Tanta divisió, partició, trencaments i escissions, tanta crisi per trobar el seu lloc i resulta que el tenien al costat de casa. La bona gent d’Exconvergència i Unió ja és el seu partit: Aliança catalana.
La burgesia catalana va parir, sense adonar-se'n, la filla perfecta, la nena llesta i espavilada, alumna exemplar que no desentona ni a la platea del Liceu, ni al recital de Canet i que, parla un català de diccionari: la Sílvia Orriols.
Ideològicament són una caca, volen economia sòlida, capacitat de maniobra i un pacte que els cobreixi les espatlles. Sentimentalment, reivindiquen Mossèn Cinto Verdaguer, l’Escolania de Montserrat i els quatre de vuit amb folra i manilles. De l’autonomia se'n parla quan les casernes estan de vacances i de la independència els diumenges al menjador de casa i amb certa recança.
Aquí, la Sílvia, aquí la gent Convergent –sigui quin sigui el nom que utilitzen ara–. Ja s’han conegut, ja es tenen l’un a l’altre. Només els cal temps per unificar el discurs electoral; podem substituir expulsió per regulació i ja ho tenim.
Com a qualsevol jove, a l’Orriols li sobra empenta, li agrada provocar i anar de cara. No li agraden els immigrants i ho diu. A la burgesia tampoc li agrada la gent pobra de fora, però el rebuig inicial l’ha anat manifestant de manera més refinada. Comencen dient que Catalunya és terra d’acollida, amb la qual cosa ja ens sentim prou lliures per donar a l’immigrant un sou de pena, o contractes amb trampa o construir-los ciutats dormitori lluny de l’Eixample; el mateix que l’Orriols però de manera educada.
Caldrà doncs treballar les formes, la “nena” haurà de deixar comarques i anar a Barcelona. Allà, alguns sopars en cases bones, alguna presència a premis literaris o jornades memorables catalanes que li donin el certificat de bona conducta i ja la tenim cap de llista a condició que no parli de negres ni de moros. Més tard ja podrà carregar-se’ls a tots amb el vistiplau Convergent.
Només falta el nom del partit i ja poden compartir papereta electoral.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
GAZA: ELS ULLS QUE NO VOLEN VEURE
Els palestins només poden viure en el 12% del seu territori
L'enclavament palestí, sota la bota israeliana, on hi viuen 2,1 milions que estan reduïts a viure en tres zones fragmentades que no estan subjectes a ordres d'evacuació ni a la presència militar israeliana. Els infants hi moren de desnutrició malgrat els crits d’alarma de l'OMS. I el paraxutage de queviures actual no pot aturar la “solució final” o la mort programada practicada pel govenr i l’exercit israelians.
Macron és un pijo imbècil però potser aquesta vegada l’ha encertat amb la seva intenció de reconeixer un estat palestí que la comunitat internacional reclama des de fa anys i panys.
ARANZELS DE TRUMP A LA UE
Ursula von der Leyen es deixa follar sense contraprestacions
Els politics europeus, com François Bayrou o Pedro Sánchez denuncien la "submissió" després de l'acord comercial entre Donald Trump i Ursula von der Leyen. A Trump li és molt fàcil pressionar els seus subdits europeus, perquè el seu mercat és gegantí.
Però això és per la galeria ja que tots ells acoten el cap i es baixen els pantalons esperant que Trump els dongui pel sac quan en tingui ganes. Els empresaris, per la seva banda, partidaris de Trump des del primer moment, ara reben els primers impactes dolorosos per a les empreses d'automoció, tèxtil i química. Trump és Déu i Déu és Trump?
XINA: LA CAIGUDA EN PICAT DE LA NATALITAT
De prohibit tenir-ne més d’un a proposar-ne tres
A la Xina, el govern proposa pagar 420 euros anuals de subsidi a les famílies per augmentar la natalitat. Les famílies que durant anys han hagut de reprimir el desig de tenir més fills ara es veuen impel·lides a fer-ne tres si els ve de gust.
Cal reconeixer que la Xina té un molt bon sistema sanitari però en canvi les condicions de vida continuen sent força precaries malgrat el desenvolupament econòmic que no arriba a amples capes de la població. Això potser explica la caiguda radical de la natalitat?
EL GRAN BOOM DE L’ELIMINACIÓ DE TATUATGES
Una societat a la recerca de la neteja del cos
És una tendència global, dolorosa i cara, i desenvolupa un mercat pròsper. Els humans som així: de primer ens tatuem i després ve una onada d'esborrament en una societat a la recerca del cos perfecte i net. L’agost el fan les cadenes de clíniques quirúrgiques i de medicina estètica. A tota la UE n’hi ha desenes i segons càlculs, el 23% de les persones tatuades del món ara volen treure's els tatuatges, és a dir, uns deu milions de persones cada any.
Europa representa el 30% d'un mercat global estimat en 1,2 milions d'euros el 2025 i està molt lligat a la moda de l’estètica de noia de pell neta, que consisteix a portar damunt coses com si fos una segona pell. La moda regna sobre nosaltres.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
FOOT ZONE
METGES FAMOLENS, INFANTS MORIBUNDS
OBRA DE L’ARTISTA IRANIÀ MASSOUD SHOJAEI TABATABAEI
OCCIDENT ENCARA DONARÀ SUPORT ALS BOXINS DE GAZA?
El dibuixant iranià Massoud Shojaei Tabatabaei explora el concepte de "Zona Alimentària" en un dels seus dibuixos. La seva obra evoca un lloc suposadament abundant en aliments, però on, en realitat, els nens de Gaza corren a través d'una pluja de bales i explosions, entre cendra i sang, buscant un simple tros de pa. La seva fam és un crit apagat enmig del xivarri de la mort. 
Télécharger en PDF 
