30 mai 2025
La traduction en français sera bientôt disponible
SEGONA PÀGINA
UN BRI D’ESPERANÇA
Organitzacions israelianes reclamen la creació d’un Estat Palestí
Déu estreny però no ofega. Per una vegada donarem crèdit als creients de bona fe. De la mateixa manera que un Feijóo pot ser President, també un Mújica, igual que un Reverter pot escriure, també va fer-ho Shakespeare, un somriure pot ser de la Cuca Gamarra o de l’Audrey Hepburn, tan dona és Sánchez Camacho com va ser-ho la Beauvoir... però hi ha diferències. Les mateixes que entre un jueu conegut per Netanyahu i d’altres que reclamen i lluiten per l’existència d’un Estat Palestí.
Convé recordar aquestes diferències perquè el dia a dia ens porta a globalitzar, a posar en un mateix sac els fems i la fruita. A base de veure imatges criminals pots caure en generalitzacions. Alemanya és nazi, dèiem fa uns anys sense aturar-nos a pensar en tots aquells alemanys que van jugar-se la vida per salvar a un jueu. Israel està sacrificant al poble palestí diem ara sense recordar i reivindicar els milers de jueus que lluiten per la pau i la convivència.
La Pau Ara, és una organització jueva que des de fa més de cinquanta anys lluita (sense armes) defensant el dret dels palestins a tenir un estat. No són ingenus, saben que no és el moment oportú. No són ànimes càndids, defensen Palestina sabent que així defensen l’existència d’Israel. No són traïdors a Israel, busquen la supervivència en pau del seu poble. Però tampoc són assassins i això els diferencia del seu estat presidit per Netanyahu.
El treball de Pau Ara, és recolzat per vàries institucions hebrees mundials (especialment europees). Homes i dones convençuts que un tros de terra, fins i tot allò que anomenem pàtria quan no tenim altres raons, no mereix la mort sistemàtica d’innocents.
Sempre ha existit aquesta minoria que manté viva l’esperança en la humanitat, però és bo recordar-la i estimular-la quan la seva pressió pot quedar esborrada pel soroll de les armes i l’odi, com si diguéssim per Netanyahu.
TERCERA PÀGINA
COÑOE’ TU MADRE
Veneçolans expulsats per Trump
A lo que te lleva firmar con el codo. A la puta miseria. Yo y mi familia y todo mi barrio votamos al gallo Trump. Y a lo que suma los votos, nos bota de América. ¡Seremos güevones! Y se atreve a decir encima que expulsarnos representa un gran momento para la justicia de Estados Unidos. Rata.
Al menos algunos cobraron, yo le voté de gratis, porqué sí porqué me dijeron que la panocha nos daría todo. Pues sí, una patada en el culo nos ha dado. Sales de Maduro y te encuentras con Trump. Caca de vida. Y suerte aún que no nos mandan a Argentina, aquello sería ya para matarse.
Si te quedas con un pie en cada país, acaban por cortarte los huevos y a nosotras nos los van a cortar. Es muy pésimo que te cuelguen una injusticia al cuello, por falsa que sea, ahí se queda colgando y sólo te queda viajar.
Me acuerdo con añoranza de cuando los mandamases se diferenciaban entre demócratas y totalitarios. Ahora ya qué más da. Mandan igual, sin temor de Dios ni de su pueblo. Ahora la única diferencia es mental. Puede tocarte un Presidente loco de remate o uno relativamente cuerdo. Y a aguantar que son cuatro días.
Uno de tantos güevones.
DE LA FRAGILESA DE LA HISTÒRIA
Atemptat a Madrid contra Andry Portnov conseller de l’ex President ucraïnès
Malgrat les aparences, la història és molt voluble. N’hi ha prou en que durant una temporada un país sigui víctima perquè oblidem les vegades en que havia jugat de botxí. Això és el que ens està passant amb Ucraïna.
La invasió russa (un tros de país) contra la petita i aparentment indefensa Ucraïna, ha fet que tots ens posem a favor del feble territori presidit per Zelenski. Però abans de Zelenski (també durant la seva presidència) i abans de Yanukovich i abans i abans... Ucraïna no ha estat precisament territori amic, per ningú. Han estat massa temps sota pressió quan no l’ocupació russa per ser un poble pacífic. A una història complicada cal afegir-hi un desventurat aprenentatge de violència. Ara els toca ser víctimes i potser també botxins.
Fa pocs dies van matar a Madrid a Andry Portnov, assessor de l’ex President Yanukovich, un polític pro rus, acusat de frau electoral, d’assassinat massiu i altres minúcies que el van obligar a fugir.
Mai no vàrem parlar personalment amb Portnov i tampoc ho farem ara, però l’entorn en el que es movia ajuda a pensar que Sant Domingo Savio tampoc ho era. Dit això, matar a una persona davant l’escola dels fills no resulta alliçonador. Crim organitzat? Crim polític? Si la policia no ho sap què hem de dir nosaltres? Resulta convenient però en aquests casos recordar allò de la vulnerabilitat de la política i que Ucraïna, ara víctima, no és una congregació mariana.
QUARTA PÀGINA
ELS BLACS CONTINUEN SENT EL AMOS DE SUDÀFRICA
El bo de Trump obre el seu cor als refugiats sudafricans
Donald Trump ha acusat de genocidi contra els blancs, és a dir, contra la minoria afrikaner, al president de Sudàfrica, Cyril Ramaphosa, que va quedar estupefacte i ho va negar rotundament, invitat en una visita a la Casa Blanca.
Uns dies abans, el govern d’Estats Units havia acollit com a refugiades a unes famílies afrikaners. El cert és, però, que aquests refugiats han arribat per unir-se al Ku-Kux-Klan i per invertir les seves fortunes en els negocis. Per altra banda, el president Trump, que somia sovint a les nits en ser un gran caçador; a part de la seva dèria de caçar i foragitar a milions d’immigrants, desitja fervorosament de caçar un elefant, i així projecta d’anar al Parc Nacional Addo Elephant de Sud-Àfrica, acompanyat d’un refugiat afrikaner per fer realitat el seu somni.
La situació socioeconòmica de Sudàfrica tanmateix no ha canviat gaire d’ençà que Nelson Mandela va acabar amb l’apartheid el 1994. Encara avui, la minoria blanca, majoritàriament afrikaner, que només representa poc més del 7%, posseeix la major part de la riquesa del país, com la propietat de la terra, les empreses mineres riques en or, platí, diamants, carbó i urani, i el capital financer d’un país riquíssim, de més de 60 milions, en què el 90% de la població, negra, segueix patint uns elevats índex de desocupació i pobresa, que té l’origen en la conquesta i colonització del territori pels europeus.
El cert és que Trump està molt emprenyat amb Sudàfrica perquè aquest país ha denunciat repetidament a la Cort Internacional de Justícia a Israel de cometre actes genocides i ha demanat que es jutgi a Netanyahu per crims de guerra i crims de lesa humanitat a Gaza.
El que s’afegeix, ara, és que darrerament el govern sudafricà ha emès una llei d’expropiació, permetent a l’Estat expropiar propietats de terres per interès públic, a fi de pal·liar la gran desigualtat a favor dels blancs de la propietat de la terra.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
PER UN PÈL NO PASSEN
Un matemàtic contra l’extrema dreta
D’una banda l’efecte Trump a Romania, que pràcticament va propulsar l’extrema dreta al poder, tot i l’anul·lació del primer torn pel tribunal constitucional i la repetició de les eleccions, semblava que el destí antieuropeu del país estava segellat.
L’extrema dreta confiava triomfar en una país fracturat entre desil·lusió popular, sospites d’ingerències russa i crisi democràtica. Els partidaris de Calin Georgescu inundaven els carrers brandint la seva foto omnipresent i feixistoide sota l’ombra protectora de Putin. President MAGA (Make America Great Again), era l’eslògan Trumpiste corejat: Fem que Amèrica torni a ser gran.
I llavors va aparèixer Nicusor Dan, un europeista a punt per governar Romania. Era l'alcalde de Bucarest, molt actiu en la defensa del patrimoni històric, va fer campanya i va guanyar contra el sobiranista George Simion.
Nicusor Dan va començar a ser conegut a l'estiu de 1987 quan encara existia l’URSS i el teló d’acer. El jove romanès tenia 18 anys i lluïa una mata de cabell arrissat. A Cuba, on es va celebrar l'Olimpíada de Matemàtiques, va enorgullir el seu país aconseguint la màxima puntuació i assegurant la victòria de la selecció nacional.
Trenta-vuit anys després, el petit geni matemàtic ha guanyat una altra medalla en aconseguir vèncer George Simion a les eleccions presidencials, tot i estar vint punts per darrere en la primera volta. Com a bon matemàtic va desafiar les estadístiques i es va posar la capa de salvador de Romania, almenys als ulls dels proeuropeus.
Cal no oblidar que Romania és aquest país, petit i complicat, membre de la Unió Europea i un pilar essencial de l’OTAN des de la invasió russa de la veïna Ucraïna.
ROBATORI AMB MALA LLET
Li roben el DNI i li canvien la vida
A qui no li han robat la cartera alguna vegada? I no només en sentit figurat, també real com la vida mateixa.
Doncs va la noia un dia qualsevol (teòricament) i surt al carrer i en algun moment s’adona que li han pispat la cartera o la bossa o el que sigui. Horror. I ara ves a la Policia Nacional pel DNI i als Mossos per allò de les competències i a la Caixa perquè anul·lin la targeta i el permís de conduir i l’altre permís i així. Una putada.
La noia va complir els requisits i va perdre tres matins de la seva jove vida. Al quart dia (és un dir perquè van passar mesos) la noia, oblidat l’incident, es lleva de bones fins que a un reclam d’Hisenda, s’assabenta que ja no és qui era, que viu en una ciutat diferent i que a més està feliçment casada. Ens neguem a explicar el procés llarg i feixuc de l’estafa però una cosa és certa, la de merdes que poden fer amb un DNI.
I d’aquesta asseveració palmària n’extraiem algunes conclusions com, per exemple, que millor no néixer però que si ho fas, millor anar indocumentat, passar per mort vivent, sense papers ni propietats ni notaris ni advocats, que el millor és l’anonimat i que els “influencers” acabaran malament amb el DNI robat la personalitat més alterada de la que la tenen ara i probablement casats.
LLUFA per tot plegat.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
BON COP DE ROC
Greenpeace llença rocs al mar
Finalment Greenpeace ha perdut la virginitat. Tips de sortir a les notícies només perquè els havien enfonsat un vaixell o la moral, han pres la iniciativa i han tirat tot de rocs al mar, al nostre mar, davant la costa catalana d’abans, a l’alçada de Perpinyà. Ja no tindrem només vinyes verdes vora el mar, ara també tenim rocs al fons del mar.
A partir d’ara davant la nostre costa embarrancaran creuers i “golondrines” i el fons marítim enlloc d’àmfores emmagatzemarà mòbils i tabletes. Els peixos, aquells que llueixen les quatre barres al llom, viuran tranquils i descansaran sobre llits fets de xarxes que els pescadors perdran gràcies al rocam que han llençat els ecologistes.
Aquí ja no s’arrossega ni un piolet. Si volen peix que es mullin el cul. Arrossegar una xarxa pels fons marins és de covards. Greenpeace ha sentenciat.
Apart del salvament de migrants, engresca comprovar com de tant en tant, les ONG i els grups ecologistes o pacifistes de tota mena, duen a terme accions útils. El capital no està perquè l’acusin amb octavetes, ni que li llencin un pot de pintura al casc d’un pesquer. El capital necessita pèrdues importants, no rascadetes. No poder pescar utilitzant la tècnica d’arrossegament, és una pèrdua important. Després d’un curset a Harvard, on com tothom sap, donen classes elS líders revolucionaris del món, Greenpeace ha entès que l’ull per ull dent per dent és un costum molt lleig, però l’únic que entén el capital.
La redacció de Karlitus està d’allò més contenta. Es va arribar a discutir la conveniència de fer-nos socis de la ONG però no queda una pela a caixa i hem decidit col·laborar aportant pedres al fons de mar i, si cal, al fons del riu també. S’ha acordat també que la membre més jove del grup faci un curset de submarinisme de manera que cada dos o tres mesos faci una immersió i pugui recuperar les xarxes malmeses que revendríem tot seguit a les Confraries de Pescadors. Una mica traïdors certament però els pobres no ens podem permetre el luxe de la integritat.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
MÉS CANVIS PEL CANVI
Aliments bàsics en perill
El capitalisme fins ara, coneixia la manera de controlar els preus. Quan les produccions excedien del previst, cremaven els aliments sobrants i el preu dels productes no baixaven. El que no ha aconseguit mai el capitalisme és controlar la gana de bona part de la població, però això tampoc és tan important.
I quan tot anava tan bé, el canvi climàtic (amb perdó dels negacionistes) i la crisi de la biodiversitat dels països productors, posa en perill les millors taules del capitalisme mundial i de resquitllada, encara que tampoc massa important, de la resta de la població. Aliments bàsics pel nodriment humà estan en perill, entre ells l’arròs, el blat o la soja, bàsica en la producció alimentària europea i d’altres més sofisticats com el cacau, també. Estem passant de cremar excedents a necessitar el mínim necessari.
Des del punt de vista capitalista el problema rau en poder subministrar aliment al món occidental, des del punt de vista humà, la fam és universal. Sigui com sigui, algú passarà gana (més de la que passa actualment).
La gran paradoxa: el responsable directe del desgavell climàtic és occident però els primers en patir-ne les conseqüències seran (de fet ja són) els països productors agrícoles que en prou feines utilitzen un tractor per la collita. Sense anar més lluny, el Pakistan, el principal exportador d’arròs a Europa, ha perdut un vuitanta per cent de la seva producció per culpa de les inundacions (canvi climàtic) del vint-i-dos.
Europa menjarà arròs i blat i podrà prendre tots els cafès que vulgui, més cars, però podrà. La resta, seguirà igual de miserable. Però no us enganyéssiu pas, la desigualtat és tope guai perquè si una part del món (la nostra és clar) segueix amb privilegis tindrem pau social occidental que és la que importa. Els altres sense un plat d’arròs per posar-se a la boca ja estan acostumats a la misèria i desnodrit no engegues una revolució.
Ja se sap, ets pobre perquè vols, perquè ets un gandul i no treballes perquè et falta caràcter i potser, només potser, alguna hectàrea de terra adobada.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
D’ON NO N’HI HA NO EN RAJA
Augmenta l’índex de mortalitat infantil a Afganistan
No hi ha res com estar sota la gràcia dels déus, siguin els que siguin. L’índex de natalitat a Afganistan cau a plom. Els homes entre escaramussa i oracions no tenen temps per la fecundació. La situació de pobresa no permet alimentar degudament als nadons. La vacunació és un luxe quan no un pecat i quan tot va en contra de la natalitat, els responsables del país decideixen prohibir l’accés de les dones als estudis i, en conseqüència, a la sanitat. En resum, excés de trets, manca d’aliments, manca de medicació i manca de personal. De la intel·ligència, val més no parlar-ne. Difícil de trobar dins la història de la humanitat tanta merda junta, tanta ignorància i tants homes governant-la. Algun d’aquests déus que segueixen podria enviar-los un avís?
DEIXA’T ESTAFAR DURANT LES VACANCES
Estafes immobiliàries
Amb la mà al cor, em fan llàstima la majoria de les grans empreses (especialment les immobiliaris) perquè bona part dels seus beneficis guanyats il·legalment ha de destinar-los a pagar la seva colla d’advocats. Ells treballen, treballen, estafen, estafen i al final en prou feines fan el dia. És cert que els llogues van disparats, que la publicitat és enganyosa, que amaguen informació i que els contractes són paper mullat. D’acord, però que han de fer? Dir la veritat i quedar com uns carallots? El turista ja compta amb l’estafa, la tenen apuntada a la llista de despeses i els nacionals no és que ho sàpiguen, és que van a veure el pis anunciat amb els pantalons abaixats. Aleshores, si tothom ho sap, perquè perseguir-los i imposar-los unes normes legals que no saben ni que existeixin? Deixeu que robin i tots tranquils. Al final també guanyen totes les denuncies.
PUTOS NEGRES!
9 empleats detinguts per racisme
Les Canàries, que s'enfronten a una afluència massiva d’immigrants procedents d'Àfrica, continua sent noticia per les condicions indignes d'acollida de menors no acompanyats, entre agressions, amuntegament i manca de personal qualificat.
Atacs físics, comentaris racistes, amenaces... Un nou escàndol i el tancament immediat d'un centre per a menors. Aquesta decisió radical arriba després de denuncies fetes pels mateixos adolescents evocant un clima de violència, intimidació i discriminació racial dins de l'establiment, que allotjava 43 menors de l'Àfrica subsahariana i el Marroc.
EUROVISIÓ I PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC
La controvèrsia sobre els vots a Israel
La victòria d'Àustria a Eurovisió 2025 no ha eclipsar l’escàndol sobre la presència d'Israel a la competició per una banda. Per l’altra, el candidat de l'estat jueu, Yuval Raphael, va guanyar la votació del públic tot acabar en segon lloc.
Després de 19 mesos de matança sagnant, tot el relacionat amb Israel està relacionat amb Gaza. I no podia ser més obvi amb la lletra de la seva cançó, New Day Will Rise, que fa ressò del 7 d'octubre de 2023, malgrat que les regles no permeten missatges polítics. En tot cas hi ha hagut un esforç concertat entre els partidaris pro-Israel per obtenir vots d'aquells que ni veuen el programa, ni voten.
I això té nom: MANIPULACIÓ.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
FINANCIA AMB 290 MILIONS DE DÒLAR$ A TRUMP
TREBALLA GRATIS QUATRE MESOS PER TRUMP
EL PRESIDENT EL FOT FORA
L’HOME MÉS RIC/RUC DEL MÓN SURT PER LA PORTA DE SERVEI
FONT: GRANS FIGURES DEL CAPITALISME AMERICÀ 
Télécharger en PDF 
