291
290
289
288
287
286
285
284
283
282
281
280
279
278
277
276
275
274
273
272
271
270
269
268
267
266
265
264
263
262
261
260
259
258
257
256
255
254
253
252
251
250
249
248
247
246
245
244
243
242
241
240
239
238
237
236
235
234
233
232
231
230
229
228
227
226
225
224
223
222
221
220
219
218
217
216
215
214
213
212
211
210
209
208
207
206
205
204
203
202
201
200
199
198
197
196
195
194
193
192
191
190
189
188
187
186
185
184
183
182
181
180
179
178
177
176
175
174
173
172
171
170
169
168
167
166
165
164
163
162
161
160
159
158
157
156
155
154
153
152
151
150
149
148
147
146
145
144
143
142
141
140
139
138
137
136
135
134
133
132
131
130
129
128
127
126
125
124
123
122
121
120
119
118
117
116
115
114
113
112
111
110
109
108
107
106
105
104
103
102
101
100
99
98
97
96
95
94
93
92
91
90
89
88
87
86
85
84
83
82
81
80
79
78
77
76
75
74
73
72
71
70
69
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
54
53
52
51
50
49
48
47
46
45
44
43
42
41
40
39
38
37
36
35
34
33
32
31
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1

Licence Creative Commons
 
 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 


22 janvier 2019

La traduction en français sera bientôt disponible

1. Els actuals líders del continent americà, siguin del nord o del sud, estan aconseguint que la democràcia sigui la forma de govern més dolenta.

2. Europa no és precisament una conya democràtica, especialment si vius a Espanya, però comparat amb els caps d’estat americans, fins Macron pot passar per estadista.

3. El més divertit de tot és que la majoria han estat votats, si més no una vegada, i que els seus votants són, precisament, les seves primeres víctimes.

4. 5. i 6. S’apropen les eleccions. A Espanya potser per anivellar el dèficit plebiscitari que arrossegàvem des de l’era franquista, ara sempre tenim eleccions. Però no serveixen per a res. Les campanyes polítiques venen a ser com les rebaixes d’hivern, una enganyifa. Entre míting i míting els polítics segueixen desnonant a les famílies sense recursos, oblidant-se de construir escoles o mantenint sota mínims les ajudes socials. Tothom sap que mai no compliran aquestes promeses, però això sí, cal anar a votar si vols ser un bon ciutadà.

7. A Itàlia va ser notícia un partit encapçalat per un pallasso. Espanya en les properes eleccions és tot un circ. Un candidat de VOX, encara per decidir però que sigui qui sigui serà de VOX. Un teutó -més histèric que l’austríac que imitava a Chaplin- decidit a crear un partit propi. Un venedor de fira, que provoca vergonya als seus propis partidaris del PP i que no saben com treure’s de sobre... I l’eminent expresident francès. Manuel Valls decidit a representar a qualsevol que es deixi representar per ell. Vist l’elenc, en el nou circ es permetran números amb animals. Pura lògica. Senyores, senyors, nens i nenes... L’espectacle està a punt de començar.

8. Alguns acusen a la dreta espanyola de pactar amb VOX. Cap govern europeu havia acceptat la col•laboració dels nazis, diuen... però s’equivoquen. La dreta espanyola no ha pactat amb els nazis. Ells són els nazis. Han pactat amb si mateixos o amb el diable, com era de preveure.

9. Hi ha imatges que no desapareixen. El clàssic venedor, arrossegant dues maletes amb les mostres del seu producte n’era una d’elles abans fins i tot que Arthur Miller els immortalitzes. Els polítics catalans fan, per Europa, la mateixa fila... i la mateixa pena.

10. 11. i 12. És molt difícil trobar en el món de la política i de la pirateria un personatge més orgullosament barroer que la senyora Arrimadas.
Précédent
Suivant
Mots clé : El mur de Trump. Maduro assassí. Ortega dictador. Els sense sostre. Alcaldessa Colau. Eleccions municipals. Onada de fred i desnonaments. Arrimadas al psiquiatra. Nazis a Espanya. Nous mestres a Catalunya