NO VOLEN REI
Protestes contra Trump
Milions de persones van sortir als carrers de les ciutats americanes protestant per la política de Trump. Un senyal d’esperança. Al crit de “no volem reis” o “la constitució no és opcional”. Una Amèrica fins ara estranyament silenciosa, ha acabat fent evident el seu malestar. Ja era hora. En tot cas és important destacar la falta dels líders demòcrates en aquestes manifestacions. Els professionals de la política demòcrata, segueixen amagats. Si els enxampen en alguna manifestació, Trump deixarà anar els gossos i no es volen comprometre. Una mala idea, una idea molt covarda si bé, vista l’estratègia de Trump, relativament comprensible. Ja s’ha carregat a jutges, fiscals, advocats, periodistes, homes de negocis, mafiosos com ell mateix. No li tremolarà la mà davant un partit demòcrata en caiguda lliure.

Com un sol home, la gossada de Trump s’ha precipitat a sentenciar als manifestants com a membres de l’extrema esquerra (als Estats Units no saben què és l’extrema esquerra) que odien al país. Més clar l’aigua.

El miracle del dictador, aquell fervor irracional cap a un dirigent que t’està condemnant a la misèria econòmica i moral, és un fet dins de l’Amèrica més fosca. Trump ha superat la prova. Les primeres decisions esbojarrades els van fer perillar. Fins i tot alguns republicans s’atrevien a una feble oposició. Però Trump va obrar el miracle que consisteix en insistir enlloc de corregir. No voleu sopa?, dues tasses. Voleu compliment de lleis? Em passo per l’entrecuix les lleis. Uns l’admiren els altres el temen. I ja tenim dictador.

Només li queden dues solucions a Amèrica. O que el poble faci seus els carrers aguantant tant l’insult com els cops de trumpistes, o que la gran empresa americana comenci una davallada que ja s’insinua. El poder del poble va per llarg, el poder econòmic és més veloç i definitiu però alhora és més poruc. Mentre s’ho pensen, Trump pot haver retornat Amèrica al Far West. Veurem moltes pel·lícules.





EXCLUSIVA REIAL
El Príncep Andreu d’Anglaterra renuncia a varies coses, masses
M’estic jugant el lloc però ja no ve d’aquí. Porto tres-cents anys a la casa reial i n’estic fins a les ales. Soc l’àngel de la guarda de Carles, el rei d’Anglaterra, un bandarra que sempre ha confós la corona amb la impunitat. De jove feia gràcia aparentant ser independent, progressista, amant de les lletres i l’art escènic. Però a mesura que es feia gran i sa mare no es moria va començar a mostrar-se com és veritablement. La vida d’en Carles ha estat un seguit d’egocentrisme, falsedat i vici. Finalment va aconseguir la corona.

Ara, amb la germana Anna apartada de tot, i amb Eduard passant de corona, només li quedava eliminar a l’Andreu, el preferit de Isabel II i tant animal com la resta de la família. Carles rebutja al germanet Eduard entre altres coses per la seva amistat amb Epstein i l’obliga a renunciar a les prebendes reials. De conya. Recorda el meu recomanat Carles la seva disbauxa sexual? Les seves infidelitats? Què pretén el monarca matant al seu germà Abel, alies Eduard? Serà Camila la propera reina? I els britànics al carrer cada vegada que surt la carrossa reial.


L’IMPERI DEL SOL NAIXENT: LA RENAIXENÇA
Sanae Takaichi, nova mandatària del Japó
Només el fet de ser la primera dona en comandar el Japó, Sanae Takaichi s’ha convertit en notícia però a més, el personatge porta la seva particular càrrega personal i política. Per abreviar podríem dir que la Sanae, de ser espanyola, estaria a la dreta de Vox. La dreta li surt per les orelles. Reivindica tots els seus tòpics; enfortir l’imperi, confraternitzar amb EEUU, és declarada antifeminista, defensora del matrimoni tradicional, contrària a que el país rebi migrants, decidida a reforçar l’exèrcit. I, per no faltar a la nova moda, amb un toc extravagant com tocar la bateria. El seu model polític és Margaret Thatcher. No cal dir més.

L’avantatge de Takaichi és el país que li ha tocat manar. Els japonesos tenen una irreflexiva tendència a l’obediència. Veure el poder i que l’esquena se’ls hi plegui cap endavant és un sol estímul. Takaichi farà amb els seus súbdits el que vulgui, que és una mica el que volen els japonesos, fer-se kamikaze o floricultor segons dicti la llei.





ZUCMAN, UN ROBIN HOOD SENSE FUTUR
França a la grenya per la taxa als super rics
Semblarà mentida però hi ha gent que te “caix” que vol dir més o menys tenir peles a dojo. Posen la mà a la butxaca i en surten euros. Fins aquí tot bé, felicitar cordialment a aquests personal i desitjar-los sort. Hi ha però personatges que no poden posar-se les mans a la butxaca perquè està plena de diners i no hi cap ni un pensament. Són els super rics. Una manera de identificar als fill de puta de la era moderna.

França com gairebé tota Europa està de crisi, necessita recaptar per poder seguir pagant els serveis públics i no sap com fer-ho fins que un fill de París, un tal Zucman, els va dir que podrien posar una taxa als super rics. Les autoritats han quedat encara més preocupades que abans. Com es possible atacar als super rics?

Zucman en el fons és un bandoler com aquell anglès de barretina verda que anava robant als rics i follant-se a les seves filles. Pel poble un heroi però per la gent d’ordre un poca vergonya. És el mateix que li passa a Zucman. Qui és ell per proposar que els mega rics hagin de pagar impostos? Entre altres coses els mega rics han arribat a mega rics perquè s’han saltat totes les normes del regne, entre d’altres, pagar impostos.

Els polítics porten uns dies fingint discutir la proposta de Zucman seriosament però en realitat en el que pensen és com enxampar-lo i portar-lo a la forca o a la guillotina que és més francès. Aplicar un 2% d’impostos a la pobre gent que tot just té més de cent milions d’euros és un saqueig. El 20% als treballadors, està bé, però un 2% sobre la gent rica, és propi de comunistes i altra gent de mal viure.

Pel bé de la societat de consum, pel bé de l’ordre i la pau social, esperem fermament que disbarats com els que proposa Zucman s’arxivin i passin a formar part dels papers secrets d’estat. En qui s’emmirallaria la gent que paga religiosament si no existissin els personatges que tenen més de cent milions? Home, per favor.


: EL CAT NEGRE


NO DESESPEREU, LA GENERACIÓ Z JA VE!
El despertar de la generació nascuda al canvi de mil·lenni
És la millor notícia del món. Aquesta generació, NO violenta i reformista, denuncia la injustícia, la corrupció, l'empobriment dels serveis públics i el triomf dels diners.

Des d'Àfrica fins a Àsia, des d'Europa fins a Amèrica Llatina, des de Kenya fins al Perú, des de Madagascar fins a Indonèsia, des del Nepal fins a Sèrbia, des del Marroc fins a Timor Oriental, passant per Bangladesh, Mali i Paraguai, els nascuts al canvi de segle estan sortint als carrers. No volen fer la revolució, però s'han convertit en la força de la mobilització contra la corrupció, l'alt cost de la vida i el nepotisme. Les seves mobilitzacions han sacsejat els fonaments del poder i han enderrocat governs.

Els Z es caracteritzen pel seu domini de les tecnologies digitals i Internet, destaquen per les seves expectatives socials, mediambientals i professionals. Busquen sentit a la feina, l’equilibri entre la vida laboral i personal i valors alineats amb els seus ideals.

I cada vegada ha estat la brutalitat policial la que ha encès les protestes en un país concret. I ells i elles, amb somriures i determinació, sense pretendre enderrocar governs, han exigit que governin pel bé comú.

A Madagascar, la Generació Z ha estat superada pels militars. El coronel Randrianirina, que va protegir els joves i les joves manifestants de la repressió va ser aclamat com un salvador. Però ara té el poder en les seves mans. Al Marroc també han estat depassats... i arreu... però la seva bandera, pirata, oneja als vents de les places públiques del nostre planeta. El "Jolly Roger", l'emblema globalitzat de la Generació Z rebel manllevat del manga One Piece, ha estat tunejat: el barret de palla que cobreix la calavera al còmic japonès pren un tocat tradicional malgaix, marroquí o d’allà on elles i ells es manifestin.... tot celebrant sovint la caiguda d’un president. Mentrestant a casa nostra encara estan una mica en la gàbia...


LA PAU DE TRUMP
Entre la reconstrucció i la mort
Signada la treva, Trump ha obert la carpeta de la reconstrucció. La carpeta que realment l’importava. El degoteig de morts, les diàries violacions de l’acord per part d’Israel, el bloqueig de l’ajuda humanitària, no entren a les estadístiques. Oficialment Gaza està en pau.

És l’hora de fer el negoci. No cal tenir grans idees faraòniques per reconvertir aquell tros martiritzat de terra, tan se val si projecten noves ciutats pel plaer o parcs temàtics. Només netejar de runa la franja, representarà una injecció econòmica bestial. I un dels principals receptors dels beneficis seran els Estats Units d’Amèrica. I encara podem afinar més, les grans beneficiades seran empreses regides o contaminades en les seves juntes per Trump. Feina feta.

El torn ara passa per l’Amèrica llatina. Veneçuela i Colòmbia, es juguen l’honor de ser els primers en la llista de la repressió americana. Això sense comptar amb Ucraïna. Destruir primer, reconstruir després. Doble benefici. Armes i totxo. Els grans aliats de Trump.
LLUFA


: EL CAT NEGRE


UNA NOVA SAMURAI TALLA EL BACALLÀ AL JAPÓ
L’imperi del sol ixent vol renéixer de nou
Sanae Takaichi, membre del Partit Liberal Democràtic, ha estat escollida aquest 21 d’octubre com a nova primera ministra del Japó, convertint-se en la primera dona a ocupar el càrrec en tota la història del país asiàtic.

De 64 anys, fervent admiradora de Margaret Thatcher -la dama de ferro anglesa-, és una ultranacionalista conservadora que enyora l’època imperial del Japó. I clar, a més nega els crims de guerra comesos per l’exercit imperial i rebutja qualsevol idea de penediment, alhora que vol canviar la constitució pacifista a fi que permeti desenvolupar un exèrcit japonès de cara a tornar a un Japó més fort i poderós.

La nova presidenta ha obtingut el suport de més de la meitat dels diputats de la Cambra de Representants, amb cada cop més veus ultrapatriotes. El Partit Liberal Democràtic governa en coalició amb el Partit de la Innovació del Japó.

Per altra banda, aquesta nova dona de ferro, entusiasta del heavy metal, és també membre de l’organització ultranacionalista Nippon Kaigi, de gran influència en els estaments governamentals, que preconitza la revisió de la història recent, canviar l’actual constitució i impulsar una educació patriòtica que retorni de nou la glòria a l’imperi. Admiradora d’Adolf Hitler, el 2011 va expressar les seves simpaties pel nazi Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Japonesos i anualment ret homenatja als criminals de guerra japonesos considerats per ella herois de la pàtria.

Així aquesta nova samurai japonesa ens mostra la seva katana com expressió dels seus ideals encaminats cap a un nou imperi del sol ixent. Una nova perla resplendent que emergeix des del fons de l’oceà Pacífic per provocar nous tsunamis en els països veïns.

En el renaixement actual i creixença dels nous i vells imperis, el Japó mitjançant Sanae Takaichi, vol recuperar el seu lloc de privilegi entre els grans que es disputen l’hegemonia mundial.


: EL CAT NEGRE


A COP DE DENÚNCIES
Després d’un any arriba el suport a persones afectades pel ELA
Ha passat un any des que el Parlament es va sentir orgullós de servir a la seva gent. Eren bons perquè havien aprovat donar suport als malalts d’Ela. Tres-cents seixanta cinc dies han passat. Per celebrar l’aniversari els malalts que queden d’aquella signatura tan lloada però mai complerta, van denunciar l’abandonament en el que es trobaven. Una setmana després es posava en marxa la llei. No ho recordaven, es feien el ronso per estalviar-se uns calerons, se’ls enfot els malalts d’Ela?

Hi ha moltes maneres de morir i l’Ela no és de les més fàcils, però encara costa més viure en una mancança constant, saber-se responsable d’un trasbals familiar absolut, reprimir cada moviment i cada queixa per no molestar als altres. Desatendre a aquest col·lectiu demostra com de lluny està la política del ciutadà. I com respon únicament a la denúncia pública.

Estem de ple en una època on el benestar es mesura pel diner. Ni salut, ni educació ni un sostre on refugiar-se fan ombra a les estadístiques econòmiques. Si un país baixa el seu deute o l’IPC o el número d’aturats, ningú no pot discutir que és un país d’èxit.

Espanya, segons aquests paràmetres és un país d’èxit. La gran majoria dels seus polítics sόn pinxos de barri, ignorants, mentiders, immorals, deshonrosos. La seva cúpula jurídica és partidista, rancuniosa, subornada, perjura. Els canals d’informació estan a la venda del millor postor, i la policia emet informes falsos. Quan tot això passa aquest país, segons criteris actuals, és un país d’èxit.

Fracàs escolar, sanitat a la deriva prostituïda per interessos particulars amb milers de damnificats, institucions oficials inservibles i sistemàtica falsificació dels fets, no fan baixar el top ten d’Espanya. Ben mirat, potser és veritat. De moment encara no empresonen ni afusellen emparats per la foscor. De moment encara responen a la crítica social. Benaventurats siguin els malalts de l’ELA perquè han arribat abans de la debacle final.


: EL CAT NEGRE


FRANÇA TAN LLUNYANA, TAN PROPERA
Dietari francès d’urgència
L’ex President de França ha entrat a presó. És el primer President que passa el tràngol encara que no del primer que s’ho mereix. La seva esposa li ha fet una cançó.
Roben al Louvre. Fàcil, portes una escala gran, puges fins el balcó, trenques un vidre i t’emportes el que vols. Després d’una investigació a fons els responsables han decidit augmentar les mesures de protecció.
S’incorpora el mot “consentiment” a l’hora de clarificar una relació sexual. Qualsevol persona serà oficialment víctima d’agressió sexual de no existir aquest consentiment.
Visca França

ARA LES VAQUES
Epidèmia al nord de Catalunya
Quan algú escolta les paraules: “no és perillós per les persones” sap que estem en plena pandèmia. De primer és un focus petit, localitzat i perimetrat, al final es sacrifiquen tots els animals del país. Gràcies a les imatges generades pel periodisme gràfic es pot veure el procés de vacunació. Un veterinari amb dues galledes va punxant a les bèsties que estan a primera fila. No sabem què passa amb les que ocupen el segon lloc. Potser les vacunen o potser la primera vaca s’endú dues dosis. L’epidèmia s’estén. No fotis!

DECRETAT LA FI DELS SÍMBOLS FRANQUISTES
No serà fàcil a les Espanyes
No cal dir que sempre és agradable pensar que un dia desapareixeran o es guardaran en els inferns d’algun museu dels horrors. Però el tema és com fer desaparèixer els franquistes que continuen poblant les terres de la pell de brau.
A més a més, són com el gram, l’herba que sempre es reprodueix per petit trosset que quedi al terra. I segons veus populars i qualificades, les noves generacions dels 14 als 19 anys, xuclen franquisme a tope tot i que està per veure si els símbols els interessen. La ignorància aquesta vegada juga contra els símbols...

LA SALA DE BALL DE LA CASA BLANCA
El gegant Trump ara balla, ara balla!
Els nord-americans es fan globalment la mateixa pregunta: és el president qui la ballarà o serà el president qui la farà ballar als seus enemics. Com podem veure, és tot un pla geoestratègic sorgit de la ment brillant de l’amo del món.
Nosaltres recomanem fer-se voluntaris per a l’estrena... hi ha lloc per a deu mil balladors i ja se sap que els catalans son experts en ballar-la quan els amos els ho ordenen. Llàstima que ja no tenim almogàvers! Els hi enviaríem i robarien tot el mobiliari i calarien foc a la resta.


: EL CAT NEGRE


ACTES DE VOX AL PARLAMENT
L’EXTREMA DRETA EL VOL ASSASSINAR DUES VEGADES
AFUSELLAT PEL FRANQUISME GRÀCIES ALS NAZIS
LA PERVERSIÓ DEL RELAT HISTÒRIC